diumenge, 22 de desembre de 2013

SIGNATURA IMPORTANT



ail.com>


 

 

Fem-ho possible, LLEGIU, SI US PLAU, FINS AL FINAL:


Hi ha iniciada campanya de recollida de signatures al parlament europeu, en previsió de l'oposició del "Reino de España" a fer la consulta a Catalunya. O ara o mai...
Passeu-lo a tanta gent com pugueu!!! Hem d'arribar a 150.000 o més. Encara ens en falten 14.000!!
Campanya de pressió a les institucions europees per donar suport a un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.
Si et plau, SIGNA i fes-ho arribar a qualsevol persona que estigui conscienciada per aquest afer tan important per a nosaltres!!!


http://www.europeancitizensdecide.eu/petition.php?language=2

 

 




divendres, 20 de desembre de 2013

Informe PISA, l'orígen no és la causa

L’Informe PISA és una avaluació internacional promoguda per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic on s’avaluen les competències de l’alumnat de 15 anys en tres àmbits específics: les matemàtiques, la lectura i les ciències. Les proves, a banda d’avaluar el grau d’assoliment del currículum també pretenen conèixer la capacitat dels alumnes per posar en pràctica els continguts escolars a situacions de la vida quotidiana.

La consellera d’Ensenyament de la Generalitat va atribuir l’estancament dels resultats de l’informe PISA 2012 a Catalunya a les “diferències socioculturals de l’alumnat i a l’alt percentatge d’estudiants procedents d’altres països…, cosa que no passa en altres comunitats autònomes que han obtingut millor puntuació”. El que s’oblida la consellera és que amb les polítiques correctes alguns Estats han estat capaços d'afeblir el vincle entre la situació socioeconòmica i el rendiment curricular. Això demostra que no s'ha de tenir en compte que els estudiants d'entorns socioeconòmics desfavorits, sigui autòctona o nouvinguda, tenen baix rendiment escolar. Tots els estudiants han de tenir la mateixa possibilitat d'èxit a l'escola, malgrat les seves realitats. Els resultats de l’Informe PISA 2012 mostren que cap país o economia va aconseguir la meta per crear un sistema educatiu totalment igualitari. El fet que els països i les economies que experimenten variacions en el grau que els resultats de l'aprenentatge estan associats amb contextos socioeconòmics demostra que l'origen social i la nacionalitat no són un fet inevitable i que les polítiques i pràctiques poden fer una gran diferència.

Davant l’afirmació de la consellera cal remarcar les valoracions d’entitats com la Fundació Jaume Bofill, “No existeix una relació entre el percentatge d’estudiants d’origen immigrant i la puntuació mitjana d’un sistema educatiu, com han demostrat les diferents edicions de l’avaluació PISA. El percentatge d’alumnat d’origen immigrant no es mostra com un factor explicatiu de la nota mitjana que obtenen els diferents sistemes educatius avaluats, tant des del punt de vista de la comparació internacional com entre comunitats autònomes” o S.O.S. Racisme “Som conscients que l’escola pública està patint, els darrers anys, un seguit de retallades pressupostàries que dificulten garantir una educació universal, de qualitat i pública per a tothom... Aquesta realitat, i no la presència de nens i nenes provinents de diferents classes socials o diferents orígens, és la causa real de dificultats dins de les aules catalanes”.
Sovint escoltem declaracions que revelen com a mínim “miopia”, per abordar de manera reductora el fenomen de la immigració, entesa com un problema d'ordre públic; si unim això a la suposada culpa per haver suspès l’Informe PISA, estaríem incubant l'ou de la serp, que va donar vots a l’extrema dreta francesa, grega, austríaca, etc. La immigració com una amenaça, aquestes són les polítiques que sembren l'odi, no la presència d'immigrants.

Maria Dantas
Secretària de la sectorial de Polítiques per a Persones Immigrades

Diàlegs Antiracistes: Sanitat, pública i universal?

La Sectorial Polítiques d'Immigració va participar del debat dels Diàlegs Antiracistes de S.O.S. Racisme que denuncia les retallades i privatitzacions a la Sanitat a Catalunya com llavor de l'apartheid sanitari.

"La darrera edició dels Diàlegs Antiracistes del 2013 la volem dedicar a analitzar la situació de l’atenció sanitària a Catalunya, un dret bàsic que el Govern, amb la permanent excusa de la “crisi econòmica”, ha convertit en un servei amb requisits d’accés. Quina és la situació actual després d’un any d’aplicació del Reial Decret-Llei 16/2012? Què han fet les institucions catalanes per pal·liar aquesta retallada de drets? Ha estat efectiu? I des de la societat civil: com es viu aquesta situació? Existeix un apartheid sanitari? Què s’està fent per frenar-ho o per combatre les consequències? Comptarem, com sempre, amb diferents persones coneixedores i referents en el tema, amb diferents visions i punts de vista, per tal de construir un anàlisi i debat enriquidor, juntament amb les persones del públic." (Font)

Als diàlegs antiracistes contra l'apartheid sanitari, amb a la FCONGD

Pregunta denuncia a la Comissió Europea sobre les agressions del grup de feixistes a l'acte de presentació de Súmate a Mataró

El dia 18 de desembre CiU, ERC, ICV i PNB van presentar a la Comissió Europea una pregunta denuncia sobre les agressions del grup de feixistes a l'acte de presentació de Súmate a Mataró.


RT:":Avui CiU,ERC,ICV i PNB hem fet Pregunta denuncia a laCE agressions ahir a Mataró acte "

.

Dia Internacional del Migrant amb la Coral Barcelona Àsia

La Sectorial Polítiques d'Immigració va participar de l'acte institucional amb motiu del Dia Internacional del Migrant al Palau de la Generalitat, el dia 17 de desembre, amb cançó iraniana interpretada per la Coral Barcelona Àsia, un projecte de Casa Àsia amb l'Ajuntament de Barcelona. 

"Barcelona Coral Àsia reuneix a unes 50 persones de 23 nacionalitats diferents, de les quals el 60% és d'origen asiàtic. El concert, que va incloure tres cançons asiàtiques, de la Xina, les Filipines i Iran, i una de catalana, va reunir a un públic nombrós i entusiasta. Barcelona Coral Àsia assaja tots els dilluns a Casa Àsia sota la direcció de Carles Josep Comalada, i és un exemple de la diversitat multicultural i de la cohesió social a la ciutat de Barcelona. El gener, Barcelona Cora Àsia oferirà concerts a l'Auditori de Santa Coloma de Gramenet en el marc d les itineràncies del Festival Àsia el 2 i a l'Auditori de l'Once en el marc de la Festa Major del barri de Sant Antoni el 26." (Font)

Xerrada amb el fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar

La Sectorial Polítiques d'Immigració va participar de la xerrada que va organitzar al defensora de la síndica de greuges de Barcelona amb el fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, al Museu Marítim.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va organitzar, el dia 17 de desembre, al Museu Marítim de Barcelona, una xerrada amb el fiscal coordinador del servei de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar per a parlar de la "Investigació i persecució de delictes d'odi i discriminació. Perspectiva de la fiscalia", va adreçada a les entitats de la ciutat amb l'objectiu que puguin identificar, canalitzar i denunciar els delictes d'odi i discriminació.



divendres, 29 de novembre de 2013

Taula Rodona: Dones, la força del canvi

dilluns, 18 de novembre de 2013

Els catalans nouvinguts, pares i mares fundacionals de la República

En els darrers quinze anys, el nostre país ha estat el territori d'Europa que ha rebut més població estrangera. Els percentatges del Principat, com els del País Valencià i els de les Illes, han superat, de molt, la mitjana europea. Es cert que arran de la regularització endegada pel govern socialista en la legislatura 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes van poder "normalitzar" una presència  prèviament  reclamada de mà d'obra barata per part de l'empresariat. Desgraciadament, la Llei d'Estrangeria aprovada pel PSOE, tot i que certament endreçava una mica la desgraciada política promoguda pel PP de permetre l'arribada de persones sense garantir-los drets i afavorint l'explotació laboral que patien, deixà forats enormes relacionats amb el difícil procés per a l'adquisició de la nacionalitat, la restricció a l'accés de serveis públics o la vulneració de drets fonamentals en els mateixos CIE.
L'escenari de progressiva i relativa normalització arran de l'existència d'una majoria de persones regularitzades a través de la residència permanent o l'adquisició de la nacionalitat va fer passes regressives enormes amb la crisi econòmica. La població immigrant, avui per avui un dels sectors econòmicament més desafavorits de la societat, se n'ha ressentit de forma singular en la mesura que, més enllà dels patiments comuns a tots els ciutadans, alguns els són exclusius. Valen els exemples de la irregularitat sobrevinguda per a les persones que perden el permís de residència en restar aturades o exhaurir les prestacions o els efectes de les noves disposicions que els impedeixen accedir a la sanitat pública.
Per acabar-ho d'adobar, el govern espanyol ha suprimit els Fons d'Acollida i no endega els Plans d'Integració, mentre desballesta a velocitat vertiginosa l'Estat del Benestar i ofega econòmicament els governs autonòmic, bo i oferint tan sols plans de retorn. En paral•lel, la feina d'acollida i integració fa aigües: famílies amb fills amb nacionalitat tenen els pares en situació irregular, són milers les famílies immigrades sense accés als serveis públics i la segona generació comença a donar mostres de molts problemes d'integració.
Com que som una societat plural i cada vegada més multiètnica, el que ens cal és garantir la identitat de cadascú a través de la construcció d'una realitat/sentiment de pertinença comuna basada en els drets i deures de ciutadania en la nació catalana. Dit en paraules de republicanisme català: volem bastir cultura pública comuna fonamentada en el respecte a les identitats nacionals, culturals, lingüístiques i religioses de cadascú, sota l'empara dels valors republicans de la igualtat de drets i deures i la superació de les desigualtats jurídiques, administratives i econòmiques. En definitiva, llibertat, fraternitat, igualtat i socialització de la riquesa.
En el procés endegat al Principat per exercir el Dret a Decidir i fer realitat la República Catalana, tothom hi és cridat. Però, sens dubte, hi són cridats els nous catalans (i cal reclamar-los-hi) arribats al país de tot arreu en els darrers anys. Ells s'han de convertir també (com tota la resta de catalans) en pares i mares fundacionals de la República. En benefici de tots, dels que avui trepitgem aquesta terra i de qui ens succeirà.
Perquè ni als catalans nascuts al país o arribats de fa molts anys ni als vinguts de fa poc, avui per avui, se'ns reconeix la nacionalitat catalana.
Tots i totes som, només, a punt de conquerir-la.

Joan Tardà
18/11/2013

El bloc: http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/els-catalans-nouvinguts-pares-i-mares-fundacionals-de-la-republica

divendres, 15 de novembre de 2013

150 preguntes sobre immigració, 150 respostes per a un nou país

Taula Rodona

Joan Tardà: Diputat al Congrés de Madrid
Alba Cuevas: Directora de S.O.S. Racisme
Àgata Sol: Experta en immigració




On? Servei Civil Internacional - Sala de la Vaqueria. Carrer del Carme, 95, baixos 2n. Mapa
Quan? 21 de novembre a les 19 hores.

Us hi esperem!

dimarts, 5 de novembre de 2013

Els protestants s'afegeixen al clam pel dret a decidir

Notícia de Nació Digital, Quico Sallés, 4/11/13.

El sínode de l'Església Evangèlica Espanyola (IEE) que agrupa protestants, presbiterians i luterans aprova un text en defensa de l'autodeterminació

L'Església Evangèlica Espanyola (IEE), implantada a Catalunya des de 1869, i que compta amb deu llocs de culte que formen l'Església Evangèlica de Catalunya, considera el dret a l'autodeterminació com a "principi".

La IEE ha celebrat aquest cap de setmana a Málaga el seu sínode - trobada que se celebra cada dos anys i on es defineixen els principis que han de guiar la seva actuació- on s'ha aprovat un text en defensar del dret a d'autodeterminació.

Segons informa Catalunya Religió, el text  sentencia que "considerem un principi bàsic del nostre ordenament la declaració universal dels drets humans i en base a aquesta, el dret d'autodeterminació dels pobles perquè puguin decidir sobre el seu futur". El text s'ha aprovat just dos dies després que les entitats critianes i catòliques fessin arribar al Parlament el seu suport a la consulta.

La IEE agrupa a comunitats de tradició luterana, presbiteriana (calvinista) i metodista.A Catalunya, compta amb llocs de culte a Barcelona, Rubí, Reus, Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet de Llobregat i La Llagosta, tots ells agrupats al voltant de l'Església Evangèlica de Catalunya (EEC).

Continusr llegint: Una seixantena d'entitats catòliques i d'inspiració cristiana presenten al Parlament la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

http://www.naciodigital.cat/noticia/61153/jesuites/claretians/donen/fe/al/proc/sobiranista/catalunya

dilluns, 4 de novembre de 2013

Esquerra Republicana presenta 150 preguntes sobre immigració al Congrés dels Diputats

Esquerra Republicana presenta 150 preguntes sobre immigració al Congrés dels Diputats
El diputat d'Esquerra Republicana, Joan Tardà, ha presentat al Congrés dels Diputats 150 preguntes sobre immigració. Les preguntes es divideixen en diferents blocs: racisme, xenofòbia i delictes d'odi; pobresa, vulnerabilitat i exclusió social; residència i treball; sanitat; nacionalitat; asil i refugi; convalidació y homologació de títols; emigració; cooperació; protecció de les persones; CIE i fronteres exteriors; dret al vot; i mitjans de comunicació.

Les preguntes, elaborades conjuntament amb la Sectorial d'Immigració d'Esquerra Republicana, pretenen evidenciar els dèficits d'una llei, la Llei d'estrangeria, a la qual Esquerra no va donar suport en entendre que no només no resolia els problemes sinó que en creava de nous com la irregularitat sobrevinguda, la dificultat d'accedir a la nacionalitat o el manteniment de llimbs jurídics com els CIES, dels quals es continua encara avui sense tenir un reglament de funcionament tot i les contínues promeses del ministre de l'Interior sobre aquest tema.

El diputat Joan Tardà ha volgut recordat que encarar l'assoliment dels drets dels catalans de nova planta i les seves condicions de vida és cabdal per construir una societat més lliure. "Fem una crida als nous catalans arribats d'arreu del món en els darrers anys a convertir-se en pares i mares fundacionals de la república. Perquè si hi ha quelcom que iguala als catalans acabats d'arribar amb els que en són de fa decennis i als que han nascut a Catalunya és que cap de nosaltres tenim reconeguda la nacionalitat. Tots ens la guanyarem, alhora i junts, amb la proclamació de la república", ha afirmat el diputat. Tardà ha volgut ha recordar que mentrestant la "llei d'estrangeria només ha servit per convertir els ciutadans immigrats en ciutadans de segona, d'aquí que s'hagi volgut fer al Congrés aquesta ofensiva" amb les més de 150 preguntes entrades al registre del Congrés.

- See more at: http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-republicana-presenta-150-preguntes-sobre-immigracio-al-congres-dels-diputats#sthash.hQ3W5OXK.dpuf

dimecres, 30 d’octubre de 2013

La Marta Rovira estrena WEB



La secretària general d'ERC inaugura un portal WEB 



Marta Rovira, diputada, secretària general i portaveu del grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya, ha estrenat el seu web.
El portal presenta diverses seccions, entre les que destaquen la seva activitat al Parlament. També hi ha un apartat dedicat a Osona.

Destaquem l'apartat '"Contacta":

"Com et puc ajudar? Fes-me arribar les teves inquietuds!
Si vols exposar-me una preocupació, plantejar-me la teva opinió política o si vols concertar una entrevista, omple el formulari següent, em posaré en contacte amb tu tan aviat com pugui i fent un cafè m’expliques la teva història. Gràcies per endavant
!

http://martaroviraverges.cat/

Foto: Nació Digital

dimarts, 22 d’octubre de 2013

El Área Metropolitana avala la cooperativa de los africanos

Asesora a la ciudad para crearla en base a sus experiencias de éxito en Centroamérica

BARCELONA, 22 Oct. (Europa Press)

El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) considera viable la cooperativa de recogedores de chatarra para dar salida a los subsaharianos desalojados de las naves que habitaban en el Poblenou.

La creación de la cooperativa había sido descartada por el Ayuntamiento de la capital catalana.

"Lo consideramos de alta viabilidad", ha afirmado este martes el vicepresidente del AMB y presidente del Consejo Metropolitano de Cooperación Internacional para el Desarrollo, Jordi Portabella, que ha presentado en un encuentro con los medios el Plan Director de Cooperación al Desarrollo del Área 2013-16, que se aprobó con el apoyo del gobierno metropolitano (CiU, PSC, ICV-EUiA y ERC) y la abstención del PP.

Ha explicado que el AMB asesora a Barcelona para la puesta en marcha de la cooperativa, en base a experiencias de éxito que ha impulsado el organismo en las áreas metropolitanas de San Salvador (El Salvador), Managua (Nicaragua) y Lima (en la zona de el Callao, Perú) para "dignificar" a los recogedores de residuos en contenedores.

Para Portabella (ERC), que en el Ayuntamiento de Barcelona lidera el grupo de UpB, algunas experiencias de las que el Área ha aplicado en América se pueden trasladar a Barcelona -donde gobierna CiU- aunque "no miméticamente", creando un circuito de recuperadores y de recuperación de la chatarra, la actividad principal de los subsaharianos del Poblenou.

Así se lo ha trasladado al comisionado de la alcaldía para la Inmigración, Miquel Esteve, quien este verano explicó a Europa Press tras el desalojo de la nave de la calle Puigcerdà que "no salen los números" en los estudios de viabilidad de la cooperativa, ya que calculó que se necesitarían más de 300.000 euros para emplear a cinco personas.

Portabella ha defendido que la clave está en crear la cooperativa, para lo que el consistorio solo necesitaría aportar 3.000 euros, y situar a los recogedores "dentro del circuito y legalizar lo que venden", sin necesidad de habilitar ningún almacén porque la chatarra la llevarían directamente a los puntos verdes.

COOPERATIVAS AMERICANAS

Los ejemplos que toma de referencia forman parte del proyecto Ressoc, financiado con 3 millones de euros --el 90% procedentes de la Unión Europea-- y que ha dado empleo a unas 360 personas tras crearse siete cooperativas y dos empresas público-privadas en el área de San Salvador, seis cooperativas en Managua y 11 empresas en El Callao.

Los beneficiarios han pasado de recoger basura por su cuenta a incluirse en circuitos formales que han incluido en San Salvador el reciclaje de componentes electrónicos --el 20% de salvadoreños residen en Estados Unidos y envían electrodomésticos-- y en Managua una planta de recuperación de bicicletas; también crear huertos urbanos sostenibles.

En este proyecto han colaborado Tolouse (Francia) y Montevideo (Uruguay), y es una buena muestra del hecho de que AMB ha optado por centrarse en áreas metropolitanas de Centroamérica, el Mediterráneo y el África Subsahariana Occidental en sus proyectos de cooperación, y apuesta por la actuación concertada con ayuntamientos y ONG.

Además, el Área Metropolitana focaliza sus proyectos en sus ámbitos de gestión, sobre todo agua y residuos, transporte, planificación territorial, gobernanza, urbanismo, vivienda, profundización democrática y defensa de los Derechos Humanos: por ejemplo, ha enviado 20 buses a La Habana (Cuba) y prepara otro envío para Banjul (Gambia).

Para este envío se asegurará antes de que los técnicos de transporte de Banjul sepan reparar los buses para garantizar el mantenimiento de la iniciativa, y el Plan Director de Cooperación prevé un presupuesto de 800.000 euros para este año --a lo que cabe sumarle aportaciones como el Ressoc--, y Portabella espera que crezca un 3,5% en 2014.

Foto del vicepresidente del Área Metropolitana de Barcelona, Jordi Portabella (foto Europa Press)

Estrangeria versus Ciutadania


    •         25/10, Divendres
    • 19:30
  • Centre Cívic Montserrat Roig, Av. Barcelona, 180, Terrassa
  • Taula Rodona amb Joan Tardà


    Posarem en relleu tots els greuges i discriminacions de l'actual Llei d'Estrangeria espanyola i com no volem que sigui la futura llei migratòria de la República Catalana. En Joan Tardà traslladarà el document que hem formulat amb al menys 100 preguntes al "Congreso de los Diputados" (Madrid).

dijous, 17 d’octubre de 2013


Serà la tercera conferència del Cicle de Tardor d'ERC-Badalona, i es farà el dimecres 23 d'octubre a Bufalà


Les línies de tren, els aeroports, metros i carreteres són elements claus en l'economia i també en la cohesió interna d'un país. Per això a la propera conferència del cicle d'aquesta tardor ens plantegem com haurien de ser les infraestructures a la Catalunya independent. Ens en farà un retrat l'expert badaloní Daniel Albalate, doctor en Economia i coordinador de lacàtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori.

L'acte es farà el dimecres 23 d'octubre a les 8 del vespre al local de l'Associació de Veïns de Bufalà. (Pl. Ma Aurèlia Campmany 6-9)  

         

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Oriol Amorós a la Ràdio Pakcelona parlarà del procés d'independència de Catalunya.

 
El proper dijous, 17/10, a les 13hores, el periodista Raja Shafiq Kiyani, entrevistarà l'Oriol Amorós a la Radio Pakcelona per a parlar del procés d'independència de Catalunya.

Es dirigirà a la comunitat pakistanesa i a les comunitats asiàtiques en general de Barcelona, donat que hi ha una voluntat integradora i no excloent de la ràdio, i per això emet en català, castellà, urdú, hindi i anglès.

Radio Pakcelona online:

divendres, 11 d’octubre de 2013

Identitats i nació a la república catalana

Al Centre Cívic La Salut (Badalona) l'Oriol Junqueras parla d'"Identitats i nació a la república catalana". L'acte ha estat prologat per l'Eduardo Reyes, president de Súmate.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Catalunya, mare adoptiva

La comissió sectorial de Polítiques d'Immigració ha intensificat la seva activat els darrers mesos per explicar a la ciutadania d'origen estranger el procés d'independència. Hem estat presents a moltes festes pàtries de països llatins que celebren la seva independència, a les festes nacionals del Pakistan i l'Índia, ens hem reunit amb representants de les comunitats brasilera i colombiana, hem compartit l'iftar amb diverses comunitats musulmanes, seguim tutelant les persones procedents dels desallotjaments del Poblenou, hem donat suport a les comunitats egípcia, síria i colombiana en les seves reivindicacions, ... Amb l'ajuda del Robert Masih, militant d'Esquerra Republicana i Vicepresident de la Federació Catalana de Criquet, estem arribant d'una manera molt especial a la comunitat índia, pakistanesa i bengalí d'arreu del territori.
Un dels denominadors comuns d'aquestes trobades són els dubtes, les incògnites i les pors que el procés desperta especialment en les persones immigrades: que passarà amb la renovació dels papers, què passarà si la residència l'ha atorgada Espanya, si es perdrà la nacionalitat espanyola que tant costat aconseguir, si Europa ens reconeixerà, si hi haurà represàlies per donar suport al procés però no es guanya,... Un altre dels denominadors comuns és l'agraïment perquè des d'Esquerra Republicana tenim en compte la veu d'aquesta part de ciutadania, l'escoltem i la integrem en el nostre ideari col·lectiu.
Voldria destacar dues idees força que crec que val la pena que seguim transmetent perquè tenen una importància cabdal.
La primera és la transmissió de la idea que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem pares fundadors de la Catalunya independent, vinguem d'on vinguem. Aquest és un dels principis fundacionals de qualsevol estat. Si la república la fem entre tots, i la fem perquè la volem, tota la ciutadania en serem nacionals al moment fundacional mitjançant un procés ordenat.
La segona idea força, és la que va utilitzar una convidada al darrer acte d'Olot. La Laila va utilitzar unes paraules molt emotives però alhora molt significatives: "Catalunya un dia, amb la seva acollida va esdevenir la nostra mare adoptiva, la mare que ens acompanya, la que ens porta de la mà i la que ens proporciona aquest coixí de recolzament que molts necessitem, i és la mare que fa que avui digui sóc una catalana més que vol decidir en quina Catalunya vol viure, i és sens dubte, en una Catalunya lliure i independent"

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
(Salvador Espriu , La pell de brau, XXX)


Montserrat Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració

In memoriam de Teresa Losada

«La convivència fa estavellar definitivament l'estretor de mires i l'egoisme domèstic per obrir-nos a un espai humà on habitar juntament amb els altres. (...) Anhelem ser amb els altres alguna cosa més que illes, tendir ponts entre les diferents sensibilitats, condicions, hàbits, ideologies i religions, perquè el que de veritat ens uneix no és altra cosa que l'afecte i el reconeixement.

El procés migratori es troba avui a la vora d'un penya-segat i requereix seguir ja des d'ara unes altres rutes per a convertir aquest present en el germen d'una altra història. Rere cada immigrant hi ha somnis i il·lusions; amb ells viatgen cultures, civilitzacions i religions que amplien les oportunitats vitals de tots. Avançant en la convivència ens adonarem que som com els icebergs, que tenen tres quartes parts de la seva densitat vital sota l'aigua. Hi ha molt a descobrir, cal obrir uns altres ulls per a veure el que no es veu, i unes altres orelles per a escoltar unes altres melodies.»

Teresa Losada, «Del diálogo de las religiones a la responsabilidad global», conferència al Comitè Óscar Romero 2008, i recollit per Xavier Alonso a "El diàleg de la vida quotidina" publicat a Quaderns Cristianisme i justícia, núm. 179

Conferència d'Oriol Junqueras a Badalona

El dia 11 d'octubre a les 8 del vespre farà una conferència al Centre Cívic La Salut de Badalona amb el lema " Identitats i nació a la república catalana".


Catalunya és una societat molt diversa. L'independentisme creix, però al mateix temps, una part important de la població manté lligams familiars i sentimentals amb Espanya i amb altres països. Com es pot construir la república des d'aquests diferents punts de partida identitaris? D'aquesta qüestió delicada i clau en parlarà el president d'ERC, Oriol Junqueras, el proper 11 d'octubre a Badalona.

Serà el segon acte del cicle de conferències organitzat per ERC-Badalona per aquesta tardor. Després que el professor Jaume López va exposar les propostes en matèria d'organització política i electoral el passat 19 de setembre, ara és el torn de tractar les diferents identitats i sentiments nacionals. La conferència de Junqueras comptarà també amb la intervenció d'Eduardo Reyes, president de l'associació Súmate, d'independentistes de cultura o llengua espanyola. - See more at: http://locals.esquerra.cat/badalona/article/19009/oriol-junqueras-torna-a-badalona#sthash.A9RKgKEn.dpuf

dimarts, 8 d’octubre de 2013

La immigració en la nova República Catalana

Mai no havíem estat tant a prop de veure acomplert el nostre somni de sobirania nacional. Trigarà menys que més i aviat serem un nou estat d'Europa. Això significa que ens cal reflexionar, embastar i decidir com volem que sigui la Catalunya independent. A més de dotar-nos d'estructures d'estat, també hem de plasmar sobre el paper quines bases legals i de convivència ens regiran.

Tot i la lleugera davallada de les xifres de població estrangera a Catalunya, la immigració d'aquesta última onada iniciada l'any 2000 és estructural i probablement, quan les condicions econòmiques del país millorin, es tornarà a iniciar un nou cicle migratori.

Per primera vegada tindrem plenes competències legislatives en matèria d'estrangeria: el control de fronteres, els fluxos migratoris, la llei catalana d'estrangeria,..., i haurem de dotar-nos d'estructures com l'Agència Catalana de les Migracions. No tot està per fer. Tenim una Llei d'Acollida que marca les directrius d'un model català propi, malgrat encara no s'ha pogut desplegar.

Ens bastirem de les eines necessàries, d'això no n'hi ha cap dubte, però si només ho fem des de l'estricte vessant orgànica i normativa ens estarem equivocant. A la nova República catalana triarem la seguretat a la llibertat de les persones? Escollirem l'ordre a la justícia? Els valors republicans s'aplicaran a tothom per igual, vinguis d'on vinguis, i tinguis les creences que tinguis? Com diu Joan Manuel Tresserres, els valors s'adopten i el drets s'exerceixen.

És indubtable que hi ha d'haver un equilibri basat en els drets i deures de les persones i en el cas de la immigració hem de ser capaços d'aplicar-los i d'exigir-los en igualtat i no en funció de l'origen. El compliment dels deures com a ciutadà o ciutadana són directament proporcionals a l'exercici dels drets com a persones. Si formem ciutadania treballarem a favor de la justícia social però si coartem els drets de les persones induirem a la fractura social.

Parlo del conjunt de la ciutadania. Ens podem esforçar molt en acollir i integrar les persones nouvingudes però perquè aquesta integració sigui plena i exitosa tots nosaltres tenim una gran responsabilitat. No parlo només de la qüestió lingüística, sinó també en donar l'oportunitat d'un lloc de treball de responsabilitat, en el reconeixement professional qualificat, en no tenir recel a l'hora de llogar un pis, a no jutjar gratuïtament per raó origen, a no tenir por que un minaret formi part del skyline de la ciutat...

La nova República catalana ha de ser exemplar en el respecte als drets fonamentals de les persones però perquè això sigui real cal ser valents, molt i molt valents. No podem caure en l'error de crear una república amb dues categories de ciutadans, els d'aquí i els que han vingut de fora, i que malgrat els diem catalans o catalanes, afegim "d'origen estranger", i nosaltres mateixos tracem la línia que els diferencia... de qui? De nosaltres, que som la barreja de multitud de pobles que han viscut a la nostra terra des de temps immemorials?

Estem parint una nació i tenim l'avantatge que coneixem allò que ha funcionat en altres països i el que no. Aprofitem aquest bagatge per reflexionar, per debatre i per construir país, assentar uns valors convivencials comuns i republicans prou sòlids que facin de Catalunya una nació exemplar.

Montse Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
immigracio@esquerra.org

Ciutats Defensores dels Drets Humans

La implicació de les ciutats catalanes en la defensa i promoció del drets humans té un llarga trajectòria que s'ha anat desenvolupant tant en actuacions de cara a la pròpia ciutadania local com les que han fet internacionalment. En el primer aspecte, un bon exemple és la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans impulsada per la Diputació de Barcelona i que compta amb més de 147 municipis que s'han adherit a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Pel que fa a la defensa i promoció dels drets humans de forma global, els municipis catalans tenen una dilatada experiència que va des de la incidència política (amb l'aprovació de mocions sobre temes de drets humans) a la sensibilització (mitjançant l'organització d'activitats diverses de denúncia de les violacions dels drets humans que es produeixen a totes les regions del món) passant per actuacions més específiques (com ara el finançament de projectes de cooperació al desenvolupament relacionats directament amb els drets humans o la col·laboració en programes d'acollida de defensors i defensores de drets humans en perill).

Clip sobre el projecte: http://www.youtube.com/watch?v=sqIWBQFEGVE

Aquesta tarda hem anat a la Xerrada-col.loqui "Polítiques públiques per la protecció i la garantia dels Drets Humans", moderada per Estel·la Pareja de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats i amb la participació de James Torh, Alma Masic, Idagja Lachgaré, Doris Rivera i Estela Barnes de Carlotto.

Font: http://ciutatsdefensoresdretshumans.wordpress.com/ciutats-defensores-dels-drets-humans/

Foto: Verònica Naharro