dimecres, 30 d’octubre del 2013

La Marta Rovira estrena WEB



La secretària general d'ERC inaugura un portal WEB 



Marta Rovira, diputada, secretària general i portaveu del grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya, ha estrenat el seu web.
El portal presenta diverses seccions, entre les que destaquen la seva activitat al Parlament. També hi ha un apartat dedicat a Osona.

Destaquem l'apartat '"Contacta":

"Com et puc ajudar? Fes-me arribar les teves inquietuds!
Si vols exposar-me una preocupació, plantejar-me la teva opinió política o si vols concertar una entrevista, omple el formulari següent, em posaré en contacte amb tu tan aviat com pugui i fent un cafè m’expliques la teva història. Gràcies per endavant
!

http://martaroviraverges.cat/

Foto: Nació Digital

dimarts, 22 d’octubre del 2013

El Área Metropolitana avala la cooperativa de los africanos

Asesora a la ciudad para crearla en base a sus experiencias de éxito en Centroamérica

BARCELONA, 22 Oct. (Europa Press)

El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) considera viable la cooperativa de recogedores de chatarra para dar salida a los subsaharianos desalojados de las naves que habitaban en el Poblenou.

La creación de la cooperativa había sido descartada por el Ayuntamiento de la capital catalana.

"Lo consideramos de alta viabilidad", ha afirmado este martes el vicepresidente del AMB y presidente del Consejo Metropolitano de Cooperación Internacional para el Desarrollo, Jordi Portabella, que ha presentado en un encuentro con los medios el Plan Director de Cooperación al Desarrollo del Área 2013-16, que se aprobó con el apoyo del gobierno metropolitano (CiU, PSC, ICV-EUiA y ERC) y la abstención del PP.

Ha explicado que el AMB asesora a Barcelona para la puesta en marcha de la cooperativa, en base a experiencias de éxito que ha impulsado el organismo en las áreas metropolitanas de San Salvador (El Salvador), Managua (Nicaragua) y Lima (en la zona de el Callao, Perú) para "dignificar" a los recogedores de residuos en contenedores.

Para Portabella (ERC), que en el Ayuntamiento de Barcelona lidera el grupo de UpB, algunas experiencias de las que el Área ha aplicado en América se pueden trasladar a Barcelona -donde gobierna CiU- aunque "no miméticamente", creando un circuito de recuperadores y de recuperación de la chatarra, la actividad principal de los subsaharianos del Poblenou.

Así se lo ha trasladado al comisionado de la alcaldía para la Inmigración, Miquel Esteve, quien este verano explicó a Europa Press tras el desalojo de la nave de la calle Puigcerdà que "no salen los números" en los estudios de viabilidad de la cooperativa, ya que calculó que se necesitarían más de 300.000 euros para emplear a cinco personas.

Portabella ha defendido que la clave está en crear la cooperativa, para lo que el consistorio solo necesitaría aportar 3.000 euros, y situar a los recogedores "dentro del circuito y legalizar lo que venden", sin necesidad de habilitar ningún almacén porque la chatarra la llevarían directamente a los puntos verdes.

COOPERATIVAS AMERICANAS

Los ejemplos que toma de referencia forman parte del proyecto Ressoc, financiado con 3 millones de euros --el 90% procedentes de la Unión Europea-- y que ha dado empleo a unas 360 personas tras crearse siete cooperativas y dos empresas público-privadas en el área de San Salvador, seis cooperativas en Managua y 11 empresas en El Callao.

Los beneficiarios han pasado de recoger basura por su cuenta a incluirse en circuitos formales que han incluido en San Salvador el reciclaje de componentes electrónicos --el 20% de salvadoreños residen en Estados Unidos y envían electrodomésticos-- y en Managua una planta de recuperación de bicicletas; también crear huertos urbanos sostenibles.

En este proyecto han colaborado Tolouse (Francia) y Montevideo (Uruguay), y es una buena muestra del hecho de que AMB ha optado por centrarse en áreas metropolitanas de Centroamérica, el Mediterráneo y el África Subsahariana Occidental en sus proyectos de cooperación, y apuesta por la actuación concertada con ayuntamientos y ONG.

Además, el Área Metropolitana focaliza sus proyectos en sus ámbitos de gestión, sobre todo agua y residuos, transporte, planificación territorial, gobernanza, urbanismo, vivienda, profundización democrática y defensa de los Derechos Humanos: por ejemplo, ha enviado 20 buses a La Habana (Cuba) y prepara otro envío para Banjul (Gambia).

Para este envío se asegurará antes de que los técnicos de transporte de Banjul sepan reparar los buses para garantizar el mantenimiento de la iniciativa, y el Plan Director de Cooperación prevé un presupuesto de 800.000 euros para este año --a lo que cabe sumarle aportaciones como el Ressoc--, y Portabella espera que crezca un 3,5% en 2014.

Foto del vicepresidente del Área Metropolitana de Barcelona, Jordi Portabella (foto Europa Press)

Estrangeria versus Ciutadania


    •         25/10, Divendres
    • 19:30
  • Centre Cívic Montserrat Roig, Av. Barcelona, 180, Terrassa
  • Taula Rodona amb Joan Tardà


    Posarem en relleu tots els greuges i discriminacions de l'actual Llei d'Estrangeria espanyola i com no volem que sigui la futura llei migratòria de la República Catalana. En Joan Tardà traslladarà el document que hem formulat amb al menys 100 preguntes al "Congreso de los Diputados" (Madrid).

dijous, 17 d’octubre del 2013


Serà la tercera conferència del Cicle de Tardor d'ERC-Badalona, i es farà el dimecres 23 d'octubre a Bufalà


Les línies de tren, els aeroports, metros i carreteres són elements claus en l'economia i també en la cohesió interna d'un país. Per això a la propera conferència del cicle d'aquesta tardor ens plantegem com haurien de ser les infraestructures a la Catalunya independent. Ens en farà un retrat l'expert badaloní Daniel Albalate, doctor en Economia i coordinador de lacàtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori.

L'acte es farà el dimecres 23 d'octubre a les 8 del vespre al local de l'Associació de Veïns de Bufalà. (Pl. Ma Aurèlia Campmany 6-9)  

         

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Oriol Amorós a la Ràdio Pakcelona parlarà del procés d'independència de Catalunya.

 
El proper dijous, 17/10, a les 13hores, el periodista Raja Shafiq Kiyani, entrevistarà l'Oriol Amorós a la Radio Pakcelona per a parlar del procés d'independència de Catalunya.

Es dirigirà a la comunitat pakistanesa i a les comunitats asiàtiques en general de Barcelona, donat que hi ha una voluntat integradora i no excloent de la ràdio, i per això emet en català, castellà, urdú, hindi i anglès.

Radio Pakcelona online:

divendres, 11 d’octubre del 2013

Identitats i nació a la república catalana

Al Centre Cívic La Salut (Badalona) l'Oriol Junqueras parla d'"Identitats i nació a la república catalana". L'acte ha estat prologat per l'Eduardo Reyes, president de Súmate.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Catalunya, mare adoptiva

La comissió sectorial de Polítiques d'Immigració ha intensificat la seva activat els darrers mesos per explicar a la ciutadania d'origen estranger el procés d'independència. Hem estat presents a moltes festes pàtries de països llatins que celebren la seva independència, a les festes nacionals del Pakistan i l'Índia, ens hem reunit amb representants de les comunitats brasilera i colombiana, hem compartit l'iftar amb diverses comunitats musulmanes, seguim tutelant les persones procedents dels desallotjaments del Poblenou, hem donat suport a les comunitats egípcia, síria i colombiana en les seves reivindicacions, ... Amb l'ajuda del Robert Masih, militant d'Esquerra Republicana i Vicepresident de la Federació Catalana de Criquet, estem arribant d'una manera molt especial a la comunitat índia, pakistanesa i bengalí d'arreu del territori.
Un dels denominadors comuns d'aquestes trobades són els dubtes, les incògnites i les pors que el procés desperta especialment en les persones immigrades: que passarà amb la renovació dels papers, què passarà si la residència l'ha atorgada Espanya, si es perdrà la nacionalitat espanyola que tant costat aconseguir, si Europa ens reconeixerà, si hi haurà represàlies per donar suport al procés però no es guanya,... Un altre dels denominadors comuns és l'agraïment perquè des d'Esquerra Republicana tenim en compte la veu d'aquesta part de ciutadania, l'escoltem i la integrem en el nostre ideari col·lectiu.
Voldria destacar dues idees força que crec que val la pena que seguim transmetent perquè tenen una importància cabdal.
La primera és la transmissió de la idea que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem pares fundadors de la Catalunya independent, vinguem d'on vinguem. Aquest és un dels principis fundacionals de qualsevol estat. Si la república la fem entre tots, i la fem perquè la volem, tota la ciutadania en serem nacionals al moment fundacional mitjançant un procés ordenat.
La segona idea força, és la que va utilitzar una convidada al darrer acte d'Olot. La Laila va utilitzar unes paraules molt emotives però alhora molt significatives: "Catalunya un dia, amb la seva acollida va esdevenir la nostra mare adoptiva, la mare que ens acompanya, la que ens porta de la mà i la que ens proporciona aquest coixí de recolzament que molts necessitem, i és la mare que fa que avui digui sóc una catalana més que vol decidir en quina Catalunya vol viure, i és sens dubte, en una Catalunya lliure i independent"

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
(Salvador Espriu , La pell de brau, XXX)


Montserrat Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració

In memoriam de Teresa Losada

«La convivència fa estavellar definitivament l'estretor de mires i l'egoisme domèstic per obrir-nos a un espai humà on habitar juntament amb els altres. (...) Anhelem ser amb els altres alguna cosa més que illes, tendir ponts entre les diferents sensibilitats, condicions, hàbits, ideologies i religions, perquè el que de veritat ens uneix no és altra cosa que l'afecte i el reconeixement.

El procés migratori es troba avui a la vora d'un penya-segat i requereix seguir ja des d'ara unes altres rutes per a convertir aquest present en el germen d'una altra història. Rere cada immigrant hi ha somnis i il·lusions; amb ells viatgen cultures, civilitzacions i religions que amplien les oportunitats vitals de tots. Avançant en la convivència ens adonarem que som com els icebergs, que tenen tres quartes parts de la seva densitat vital sota l'aigua. Hi ha molt a descobrir, cal obrir uns altres ulls per a veure el que no es veu, i unes altres orelles per a escoltar unes altres melodies.»

Teresa Losada, «Del diálogo de las religiones a la responsabilidad global», conferència al Comitè Óscar Romero 2008, i recollit per Xavier Alonso a "El diàleg de la vida quotidina" publicat a Quaderns Cristianisme i justícia, núm. 179

Conferència d'Oriol Junqueras a Badalona

El dia 11 d'octubre a les 8 del vespre farà una conferència al Centre Cívic La Salut de Badalona amb el lema " Identitats i nació a la república catalana".


Catalunya és una societat molt diversa. L'independentisme creix, però al mateix temps, una part important de la població manté lligams familiars i sentimentals amb Espanya i amb altres països. Com es pot construir la república des d'aquests diferents punts de partida identitaris? D'aquesta qüestió delicada i clau en parlarà el president d'ERC, Oriol Junqueras, el proper 11 d'octubre a Badalona.

Serà el segon acte del cicle de conferències organitzat per ERC-Badalona per aquesta tardor. Després que el professor Jaume López va exposar les propostes en matèria d'organització política i electoral el passat 19 de setembre, ara és el torn de tractar les diferents identitats i sentiments nacionals. La conferència de Junqueras comptarà també amb la intervenció d'Eduardo Reyes, president de l'associació Súmate, d'independentistes de cultura o llengua espanyola. - See more at: http://locals.esquerra.cat/badalona/article/19009/oriol-junqueras-torna-a-badalona#sthash.A9RKgKEn.dpuf

dimarts, 8 d’octubre del 2013

La immigració en la nova República Catalana

Mai no havíem estat tant a prop de veure acomplert el nostre somni de sobirania nacional. Trigarà menys que més i aviat serem un nou estat d'Europa. Això significa que ens cal reflexionar, embastar i decidir com volem que sigui la Catalunya independent. A més de dotar-nos d'estructures d'estat, també hem de plasmar sobre el paper quines bases legals i de convivència ens regiran.

Tot i la lleugera davallada de les xifres de població estrangera a Catalunya, la immigració d'aquesta última onada iniciada l'any 2000 és estructural i probablement, quan les condicions econòmiques del país millorin, es tornarà a iniciar un nou cicle migratori.

Per primera vegada tindrem plenes competències legislatives en matèria d'estrangeria: el control de fronteres, els fluxos migratoris, la llei catalana d'estrangeria,..., i haurem de dotar-nos d'estructures com l'Agència Catalana de les Migracions. No tot està per fer. Tenim una Llei d'Acollida que marca les directrius d'un model català propi, malgrat encara no s'ha pogut desplegar.

Ens bastirem de les eines necessàries, d'això no n'hi ha cap dubte, però si només ho fem des de l'estricte vessant orgànica i normativa ens estarem equivocant. A la nova República catalana triarem la seguretat a la llibertat de les persones? Escollirem l'ordre a la justícia? Els valors republicans s'aplicaran a tothom per igual, vinguis d'on vinguis, i tinguis les creences que tinguis? Com diu Joan Manuel Tresserres, els valors s'adopten i el drets s'exerceixen.

És indubtable que hi ha d'haver un equilibri basat en els drets i deures de les persones i en el cas de la immigració hem de ser capaços d'aplicar-los i d'exigir-los en igualtat i no en funció de l'origen. El compliment dels deures com a ciutadà o ciutadana són directament proporcionals a l'exercici dels drets com a persones. Si formem ciutadania treballarem a favor de la justícia social però si coartem els drets de les persones induirem a la fractura social.

Parlo del conjunt de la ciutadania. Ens podem esforçar molt en acollir i integrar les persones nouvingudes però perquè aquesta integració sigui plena i exitosa tots nosaltres tenim una gran responsabilitat. No parlo només de la qüestió lingüística, sinó també en donar l'oportunitat d'un lloc de treball de responsabilitat, en el reconeixement professional qualificat, en no tenir recel a l'hora de llogar un pis, a no jutjar gratuïtament per raó origen, a no tenir por que un minaret formi part del skyline de la ciutat...

La nova República catalana ha de ser exemplar en el respecte als drets fonamentals de les persones però perquè això sigui real cal ser valents, molt i molt valents. No podem caure en l'error de crear una república amb dues categories de ciutadans, els d'aquí i els que han vingut de fora, i que malgrat els diem catalans o catalanes, afegim "d'origen estranger", i nosaltres mateixos tracem la línia que els diferencia... de qui? De nosaltres, que som la barreja de multitud de pobles que han viscut a la nostra terra des de temps immemorials?

Estem parint una nació i tenim l'avantatge que coneixem allò que ha funcionat en altres països i el que no. Aprofitem aquest bagatge per reflexionar, per debatre i per construir país, assentar uns valors convivencials comuns i republicans prou sòlids que facin de Catalunya una nació exemplar.

Montse Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
immigracio@esquerra.org

Ciutats Defensores dels Drets Humans

La implicació de les ciutats catalanes en la defensa i promoció del drets humans té un llarga trajectòria que s'ha anat desenvolupant tant en actuacions de cara a la pròpia ciutadania local com les que han fet internacionalment. En el primer aspecte, un bon exemple és la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans impulsada per la Diputació de Barcelona i que compta amb més de 147 municipis que s'han adherit a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Pel que fa a la defensa i promoció dels drets humans de forma global, els municipis catalans tenen una dilatada experiència que va des de la incidència política (amb l'aprovació de mocions sobre temes de drets humans) a la sensibilització (mitjançant l'organització d'activitats diverses de denúncia de les violacions dels drets humans que es produeixen a totes les regions del món) passant per actuacions més específiques (com ara el finançament de projectes de cooperació al desenvolupament relacionats directament amb els drets humans o la col·laboració en programes d'acollida de defensors i defensores de drets humans en perill).

Clip sobre el projecte: http://www.youtube.com/watch?v=sqIWBQFEGVE

Aquesta tarda hem anat a la Xerrada-col.loqui "Polítiques públiques per la protecció i la garantia dels Drets Humans", moderada per Estel·la Pareja de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats i amb la participació de James Torh, Alma Masic, Idagja Lachgaré, Doris Rivera i Estela Barnes de Carlotto.

Font: http://ciutatsdefensoresdretshumans.wordpress.com/ciutats-defensores-dels-drets-humans/

Foto: Verònica Naharro