dimecres, 26 de març del 2014

Is discrimination an issue?

Young adults with immigration background in the labour market.

Executive summary EUMARGINS third policy brief looks at discrimination as a factor of exclusion for young adults with immigration background in the labour markets of seven European countries: Estonia, Spain, France, Italy, Sweden, the United Kingdom and Norway. Several observations emerge from this analysis. First, access to the labour market is generally difficult for young people, but often more so for immigrant youth, especially for so-called visible minority youth. Second, although labour market access is better for young descendants it still lags behind that of nationals and they fare worse in competition for higher-level jobs. Third, there are various sources of poor labour market integration for first generation immigrants, such as low portability of human capital, language problems and a lack of relevant social networks. Some of these issues frequently also affect descendants. Both demographics face the additional challenge of ethnic penalties and discrimination. This is a problem not only for them but equally so for the societies they inhabit, which should make it a key concern for policy-makers.

http://t.co/gQI1tHFN5T

S.O.S. Racisme - 25 anys

25 anys realitzant una feina absolutament imprescindible. Felicitats i moltes gràcies a S.O.S. Racisme!

Missió: "La nostra lluita"

"SOS Racisme basa la seva actuació en la denúncia del racisme en totes les seves cares, entès com la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen, religioses o culturals. Ara bé, tenim en compte que la lluita contra el racisme no pot anar aïllada del context social si vol ser eficaç. Així, calen profunds canvis estructurals en la nostra societat, acompanyats de pedagogia social i de polítiques reals i eficients que tinguin una direcció comú: la convivència en un marc d’igualtat, garantint la cohesió social i desmantellant així la ideologia racista que impregna la nostra societat.

No ens hem d’estranyar si no podem parlar d’un model de cohesió social quan la societat a la qual es tendeix i es fa tendir des de les institucions es basa en la segregació, això és, l’apartheid jurídic. El no reconeixement de tots els ciutadans troba el seu màxim exponent en la llei d’estrangeria. Aquest fet mina la qualitat democràtica de la nostra societat, crea categories de ciutadans i és motiu de fractura social.

SOS Racisme defensa el model de l’Estat social. Per combatre el racisme social, són indispensables un augment i una bona adequació i gestió dels pressupostos socials i d’inversions de l’Estat del Benestar. Així, es podrà eradicar la visió per la qual existeix una competència pels recursos entre uns i els altres, autòctons i immigrats: els problemes socials actuals són comuns.

La pedagogia social s’ha de concentrar en la sensibilització en matèria d’estereotips, prejudicis i tòpics. La por al canvi o el desconeixement de l’altre han de ser compensats per evitar que el racisme social ocupi nous espais i l’antiracisme pugui ser un caràcter essencial de la nostra societat.

Finalment, calen polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats, pilar del nostre sistema democràtic, com també l’exigència als poders públics d’actuació contra les situacions de discriminació racista, incorporant a la pràctica les normatives antidiscriminació europees. Així, treballem per un model de societat que doni resposta als canvis en la composició social i a la diversitat cultural des de la ciutadania plena, el laïcisme, la igualtat d’oportunitats i l’antiracisme.

Lluitem contra el racisme institucional
Per racisme institucional entenem la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen o culturals, realitzades des de les institucions de l’Estat, a saber, la construcció d’un apartheid jurídic que estableixi dues categories de ciutadania, la realització de polítiques migratòries que vulneren els drets fonamentals de la persona i la invisibilitat del problema en l’agenda política habitual.

En els nostres dies observem l’enfocament de la immigració des d’una perspectiva economista i policial, obviant la condició de persones i de ciutadans i considerant les persones immigrades com mera mà d’obra. Aquesta concepció utilitarista de la persona és totalment contrària a l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans.

En primer lloc, la creació i enfortiment d’una llei d’estrangeria, que promouen l’estratificació social i legitimen la vulneració constant de les llibertats i els drets humans, és una peça fonamental en els mecanismes del racisme institucional: des de SOS Racisme, considerem qualsevol llei d’estrangeria intrínsecament contrària als principis d’un Estat democràtic. Ara bé, aquesta és justificada per un discurs cada cop més conservador i obsessionat per la seguretat a costa de la retallada de drets. Les persones d’origen immigrant només poden aspirar, doncs, a esdevenir ciutadans de segona. Per extensió, la dona immigrant extracomunitària es veu doblement discriminada: al racisme institucional hem d’afegir la discriminació per raó de gènere.

És de cabdal importància acabar amb el racisme d’Estat: denunciar el manteniment d’un sistema injust i excloent que no acaba per desenvolupar polítiques reals d’integració.

Lluitem contra el racisme social
El racisme social és la discriminació i segregació racista que té lloc a l’esfera quotidiana: al carrer, a la feina, a casa… Aquest no ha parat de créixer en el nostre país: ja no només ataca els nouvinguts, sinó també els ciutadans d’origen immigrat ja residents aquí. El racisme d’Estat n’és la primera causa instigadora; emparant la vulneració de drets, el racisme roman impune. No podem concebre’ls separats, perquè no són més que dues cares d’un mateix problema. És més, les actituds i conductes racistes són instigades amb especial virulència per l’extrema dreta i el populisme: el desconeixement de l’altre, el prejudici i la por a la diferència cultural són aprofitades per discursos demagògics per fomentar l’odi racista.

La manera més efectiva de combatre el racisme social consisteix, però, a enfrontar-se a la mancança de l’Estat social i l’existència de desigualtats socials cada vegada més marcades. Així doncs, cal tornar a denunciar l’existència de pobresa i d’exclusió social. Així, la immigració no és en si un problema; ara bé, posa de manifest problemes ja previs que cal abordar en la seva globalitat.

Un altre col·lectiu víctima del racisme social és el poble gitano, que des de fa anys viu oblidat i en la misèria, posant de palès la desigualtat d’oportunitats del sistema democràtic. En el seu cas, el fracàs escolar, la taxa d’atur i la precarietat de l’habitatge presenten uns índexs molt més alts que per la resta dels catalans.

Aquests últims anys la societat catalana ha vist profunds canvis en la seva composició a partir d’una nova etapa, el mestissatge. Avui en dia, molts catalans i catalanes són fills de pares immigrats. Molts viuen en una situació de guetització, de fracàs escolar i d’un rebuig social que impedeix la mobilitat social pel seu col·lectiu.

Lluitem per un model basat en la ciutadania plena
El nostre ideal és que en una societat laica, mestissa i intercultural els individus puguin desenvolupar la seva vida en igualtat de drets i oportunitats, on prevalgui la llibertat de culte i d’expressió cultural. Les cultures no són estàtiques ni romanen incòlumes al pas del temps, sinó que evolucionen, creixen i es desenvolupen –la seva força resideix en el seu dinamisme. Catalunya no n’és una excepció: ha estat forjada a partir de l’esforç de multitud de pobles i cultures diferents. SOS Racisme defensa, per tant, que sense anar més lluny el factor immigració és d’enriquiment cultural i no va pas en detriment de la nostra societat.

Reivindiquem també la universalització de la ciutadania, deslligada de la nacionalitat i basada en la residència, com a pilar fonamental d’una democràcia inclusiva i plural. Aquesta haurà de desenvolupar una veritable justícia social, que permeti un model de societat de convivència i igualtat.

Els referents a la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre els ciutadans i els pobles del món han de retornar a la societat i ocupar el lloc preferent que mereixen. El sistema de valors que és el mercantilisme, que ignora deliberadament els drets humans, tant en la seva faceta més propera com en la mundialització, ha de ser abandonat. Els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren.

Com lluitem contra el racisme
Organitzem campanyes i mobilitzacions amb les quals fem denúncia pública i promovem les actituds respectuoses amb els drets humans. Tenim una Oficina d’Informació i Denúncies, on tractem diàriament casos de discriminació racista. Constantment reforcem i avancem en el discurs antiracista mitjançant l’organització de Diàlegs Antiracistes i l’elaboració de documents de reflexió. Fomentem l’activisme i el compromís ciutadà amb la defensa dels drets humans, com també el treball en xarxa de tots aquells agents implicats en la lluita antiracista.

Estem federats en l’àmbit estatal i des de l’any 1995 publiquem l’Informe Anual sobre el Racismo en el Estado español. Estem federats en l’àmbit internacional."

http://www.sosracisme.org/que-es-sos-racism/missio-la-nostra-lluita

dissabte, 22 de març del 2014

La democràcia del #NouPaís. Apoderament ciutadà i drets civils a la República Catalana



Jornades pel #noupaís que volem
La democràcia del #NouPaís. Apoderament ciutadà i drets civils a la República Catalana.


Primera Taula: La democràcia en el NouPaís
Joan Ridao, Cesc Iglesias i Gemma Calvet



Principals conceptes de la democràcia amb la premissa que la és la única forma d'organització política de les societats amb capacitat d'aprendre i de transformar-se en si mateixa sense perdre els seus atributs fonamentals.






Segona TaulaL'apoderament ciutadà, governança democràtica i ciutadania europea a la República Catalana
Jordi Fàbregas, Josep-Maria Terricabras i Jordi Sànchez



Debat sobre la reflexió sobre la idea de l’apoderament ciutadà i sobre les condicions i les estratègies que el propicien.
Tercera TaulaLlibertats i drets civils a la República Catalana
"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets..." així comença el primer article de la Declaració Universal de Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10/12/1948
Esther Capella, Lola López, Marta Selva, Enric Canet i Francesc Jaurena

dijous, 20 de març del 2014

Norooz


سال نو همه دوستان ایرانی مبار

Happy New Year [Norooz] to all Persian Friends!

Bon Any Nou [Norooz] a tots els nostres amics/gues Perses!

dimecres, 19 de març del 2014

Acte #votarésdemocràcia a Salt

Avui, dimecres, 19 de març del 2014 a les 20:00 h.

Acte #votarésdemocràcia amb Oriol Amorós i Pere Bosch a Salt, Factoria Coma - Cros.

DESCRIPCIÓ

Acte públic 'Votar és democràcia' a Salt, amb el vicesecretari General de Comunicació i Estratègia, Oriol Amorós, i el diputat d'ERC al Parlament, Pere Bosch.

Més info: http://locals.esquerra.cat/fedgirona/agenda/4842/acte-votaresdemocracia-amb-oriol-amoros-i-pere-bosch-a-salt

diumenge, 16 de març del 2014

Immigració - La percepció

"Els fills d'immigrants s'han de sentir catalans de ple dret".

M'hamed Abdelouahed Allaoui, tècnic de la Direcció General d'Immigració de Catalunya.

Diari Ara, 16/03/2014, pàgina 8.
Entrevista del periodista Auri García Morers.

Foto: Cèlia Atset

dissabte, 15 de març del 2014

Tota la solidaritat amb el poble sirià

Tres anys de revolució contra el règim de BaixarAl-Assad. Solidaritat amb el poble sirià!

Jorge Fernández Quinze morts... i cap dimissió!

Jorge Fernández Diez: Un ministre d’interior amb profunda religiositat i conviccions cristianes exculpa la Guàrdia Civil per la mort de 15 homes. Molt cristià!

Jorge Fernández Once: Un co-responsable de la política europea d’aixecar murs a les seves fronteres (que provoca des de dues dècades més de 1.000 morts anuals, convertint la Mediterrània en un cementiri) és segons Rajoy “un excelente ministro”.

Jorge Fernández Doce: Un supernumerari d’Opus Dei compromès amb la pietat, que primer desmenteix els fets defensant l’honor dels cossos de seguretat, de seguida avala un muntatge arbitrari de les gravacions policials i finalment admet les evidències filmades. Però no dimiteix! I demana respecte i rigor a la Comissària europea d’interior que ha criticat els fets.

Jorge Fernández Trece: Un home que fa unes setmanes vota a favor de prohibir l’avortament “per respecte a la vida humana” no troba paraules de condol ni pronuncia una condemna per les morts produïdes. El respecte a la vida es limita a les persones del país?

Jorge Fernández Catorce: Un parlamentari que vota en contra el matrimoni homosexual “per preocupacions racionals” no troba relació causa-efecte entre l’actuació de la GC (llançament de pilotes goma i armes) i el “trágico fallecimiento” de les persones a les quals anaven dirigits els trets.

Jorge Fernández Quince: Un membre del govern que es nega a dialogar amb uns terroristes bascos disposats a deixar les armes, ordena el terror contra unes persones indefenses a les portes del regne espanyol en terres africanes.

JORGE FERNÁNDEZ QUINZE morts: Membre d’una família immigrant a Catalunya, fill de militar franquista, defensa que les fronteres han de ser impermeables, que unes persones que vénen nedant suposen un perill per la seguretat de l'Estat, i que les crítiques rebudes des d'Europa són , "España tiene acreditada su actuación en defensa de derechos humanos, en defensa de la dignidad de las personas y en ese sentido tampoco tenemos que recibir lecciones de nadie"

Cantant més avemaries podrà dissimular que ha suspès l’examen de consciència obligat per tothom, sigui cristià o no.

I nosaltres? Els assassinats de Ceuta ens afecten? Els diaris parlen d’immigrants il·legals, de subsaharians sense papers, d’africans indocumentats però no de ciutadans, d'humans, de persones! Releguen la notícia més avall que la de la lesió d’un futbolista del Barça i no donen opció a pensar en solucions, a criticar la nostra política europea migratòria,  econòmica, ni la hipocresia de les nostres exportacions d’armes. Davant de la popularització del discurs xenòfob i el rebuig de les polítiques peperes, cal ser sincers i respondre amb la mà al cor: Què hem de fer per no perpetuar la tragèdia? Quin és el valor de la vida humana?

Yorgos Konstantinou,
Educador, cofundador del col·lectiu “ IRÈNIA jocs de pau”, www.irenia.net

dijous, 6 de març del 2014

Campanya "Civisme: és cosa de tots!" al barri de Montserrat

Durant aquest any, l’Associació de veïns del barri de Montserrat, conjuntament amb l’escola Mare de Déu de Montserrat, està portant a terme una campanya de civisme que es titula “Civisme: és cosa de tots!”.

Dins d’aquesta campanya treballen xerrades informatives, dirigides als veïns i als pares i nens de l’escola; la neteja del barri, conjuntament amb l’escola, per la qual cosa s’han fet onze grups de nens i joves per apadrinar un tros del barri, cuidar-lo i no embrutar-lo; la millora dels jardins, ja que volen evitar el maltractament de les plantes i jardins per part de les persones que viuen al barri. Per últim, també ensenyen a plantar als jardins, a través d’un curs que es fa els diumenges.

Així doncs, us explicaré en què consisteix aquest curs perquè m’ha semblat una iniciativa molt interessant.
La majoria de nosaltres sabem que al barri de Montserrat viu molta gent que està en situació d’exclusió social. La veritat es que aquesta gent ho està passant molt malament; famílies que només prenen un àpat al dia perquè no tenen menjar.

Per això, el president del barri, el Sr. Antonio Cazorla, ha pensat en fer un curs de jardineria als nens i joves del barri a canvi d’un esmorzar: ell els dona un entrepà i un suc cada diumenge a les 10:00 del mati i, després, a les 10:30 comencen a plantar plantes. La teoria la fan els divendres a la tarda. D’aquesta manera, els nois i noies aprenen un ofici i, al mateix temps, aprenen a valorar les plantes i la natura en general. Fins ara, han plantat 150 plumbagos, 150 lantana, 150 gessamins aràbics i, aquesta setmana, planten 200 pittosporum japònicas. L’edat dels nois i noies és de 7 a 14 anys, i, actualment, assisteixen uns 22 joves al curs!

D’altra banda, el Sr. Cazorla, el dia 4 de març, signarà un document d’entrega d’un hort urbà social. A l’hort acolliran 15 famílies, però no disposen de diners per comprar el material necessari: rasclets, llavors i tubs de degoteig.

A tots els que volen col·laborar, podeu posar-vos en contacte amb l’associació de veïns de Montserrat, al correu electrònic avvmontserrat@hotmail.com.

Najoua Mesbahi

http://laccio.cat/2014/03/05/campanya-civisme-es-cosa-de-tots-al-barri-de-montserrat/

dimecres, 5 de març del 2014

Ara és hora, immigrants!

Indubtablement, ara és hora, immigrants, d'afegir-vos a l'apassionant tasca de construir un país nou. Alguns ja ho feu, és clar, però molts, moltíssims, viviu fora d'aquest procés; no és que sigueu indecisos, més aviat podeu semblar absents, com si fóssiu translúcids, vaporosos, éssers ectoplasmàtics que viuen aquí sense ser-hi del tot. Però no, el desig de viure amb dignitat i en llibertat us emplena tant com a nosaltres i pot agafar cos en la participació activa en el projecte d'independència de Catalunya. Podria ser, però, que una de les causes d'aquesta mena d'absència que sembla caracteritzar alguns de vosaltres fos el desinterès dels catalans de soca i d'arrel a integrar-vos plenament? Podria ser, en part. És clar, aquests catalans de soca i d'arrel, si es desinteressen de vosaltres, comenten un error gravíssim, un error tan enorme que pot ser fatal a l'ideal d'independència de Catalunya. Perquè si no us tenim amb nosaltres, podria ser que us tinguéssim contra. Els espanyolistes ja van per feina i no són avars de mentides i de demagògia: 'En una Catalunya independent no tindreu prestacions socials', 'si no parleu català us expulsaran', 'no us atorgaran mai la nacionalitat catalana'... Mentides, sí, però que poden ser mortíferes.

És clar que alguns de vosaltres, d'orígens diversos, ja treballeu en favor de la independència, en particular els qui sou d'origen espanyol, com l'excel·lentíssima gent de Súmate o d'algunes altres entitats més discretes. Avui, però, quants de vosaltres, dels que vau néixer a Espanya i immigrar a Catalunya, sabeu què és Súmate? Bastant pocs, més val saber-ho i dir-ho. Aquesta ignorància no és del tot culpa vostra: els mitjans de comunicació que en parlen deuen ser els que menys consumiu i, en canvi, les televisions i els diaris que mireu i llegiu, es guarden bé prou de parlar-ne mai. Aleshores, Súmate és molt útil, però no és suficient. I, si més no, caldria un Súmate també per als sud-americans, els paquistanesos, els italians, els russos, els xinesos, els nord-africans, els senegalesos, els britànics, els romanesos, etc. Perquè molts de vosaltres votareu, i volem que voteu amb nosaltres, volem que ens ajudeu. Us necessitem, i qui no ho vegi no veuria aigua a mar. Us necessitem des de la vostra extrema diversitat, amb la multitud de llengües que parleu a casa, tal com, des de sempre, Catalunya ha necessitat gent vinguda de fora, per fer-ne aviat nous catalans de soca i d'arrel. Amb noves soques que es barregen a les velles arrels, i viceversa.

Com ho hem de fer, doncs, per convèncer-vos, per seduir-vos, per atreure-us? El preu de no fer-ho podria ser la derrota. Va ser el preu que van pagar els quebequesos el 1995. Aquell any van mancar la independència d'un mig gra de sorra: 49,4% van votar-hi a favor. I entre els vots que van faltar hi havia, massivament, els anglòfons i els immigrants. El projecte quebequès era essencialment un projecte de soca i d'arrel, un projecte d'unitat d'una nació que es resistia a veure's tal com era en realitat: diversa, heterogènia, policroma. Aquest encegament els va costar les dècimes de punt necessàries per a guanyar una independència per una altra banda merescuda. Cometrem, a Catalunya, el mateix error històric? Els quebequesos van ignorar aquells que anomenaven 'els altres' i aquesta ignorància els va ser fatal. A Catalunya, els altres, vosaltres, heu de venir cap a nosaltres, fins que no hi hagi cap diferència entre uns i altres. I per això us hem de venir a cercar, allò on viviu, allà on treballeu. Fer veure que no us veiem, que no hi seu, que no compteu seria com disparar-nos una bala a la templa.

Com ho hem de fer, doncs, per atreure-us? Diria que amb algunes notables excepcions els grans moments de la història de Catalunya no us deuen motivar gaire: us sona, 1714? Us sona, Guifré el Pelós, la revolta dels Segadors, l'assassinat del president Companys? Us sona, la repressió lingüística? Podria ser que no, podria ser que aquests arguments fossin inoperants, perquè la precarietat social mai no deixa gaire temps per a l'estudi de la història d'un país. I l'espoliació fiscal, us interessa? Potser no gaire, tampoc: alguns de vosaltres heu hagut de sobreviure a tantes espoliacions d'estats, de funcionaris corruptes i de màfies que en comparació l'espoliació espanyola encara us podria semblar un mig regal... Aleshores, què? Més que parlar-vos del passat i del present potser hauríem de venir a trobar-vos per parlar del futur. Potser podríem parlar-vos de Catalunya com a ascensor social. Podríem dir-vos que aquest país nou serà també el vostre país, que hi podreu assaborir molt millor que avui la sensació tan dolça d'haver arribat on podeu quedar-vos. I hauríem de dir-vos que els vostres fills, en una Catalunya independent, seran catalans com tots els altres, catalans de soca i d'arrel del color de pell que sigui i amb la llengua d'origen que sigui. Els vostres fills parlaran català, que serà la llengua de referència absoluta del nou país, i parlant català tindran accés al ple domini d'aquesta terra, a la qual seran lleials com qualsevol altre català. No ho trobeu apetitós, això? Engrescador? No és això que voldríeu que els independentistes us vinguessin a dir, allà on viviu, allà on treballeu? Que us donessin els arguments racionals per fer-vos entendre que aquesta Catalunya nova és possible i desitjable, però també que us commoguessin amb somriures fraternals i ulls que brillen? Que us fessin tastar la il·lusió d'aquest futur que s'acosta també per a vosaltres?

És clar, alguns catalans de soca i d'arrel semblen entestats a no voler parlar gaire d'aquest tema, és a dir de vosaltres, com si només comptés l'opinió dels qui són catalans des d'un mínim de tres generacions. Però no és així, oi que no? No és així per una qüestió purament humana: seu aquí i, per tant, compteu. I també per una qüestió clarament estratègica: seu aquí i, per tant, voteu. És clar que no tots voteu, però seria irresponsable de menystenir poblacions senceres pel fet que una part d'aquestes, menor o major, no té dret de vot. Aquell qui no vota compta tant com aquell qui vota, perquè aquell qui no vota també pot convèncer, argumentar, il·lusionar. Sí, cada habitant d'aquest país, sigui quina sigui la seva nacionalitat oficial, pot esdevenir un agent de contagi de la feliç idea d'independència i, per tant, cal que els independentistes s'afanyin a trobar maneres eficaces de connectar amb tots vosaltres. Alguns, des d'entitats, organitzacions i partits, ja ho fan, però amb tota evidència no n'hi ha prou i, ara, ja no podem esperar més; ni mig segon.

Hem d'aprendre les lliçons que ens vénen donades, i la del Quebec és més clara que l'aigua d'un llac d'aquell país: sense l'adhesió activa d'una part notable de castellanoparlants i d'immigrants d'arreu del món, Catalunya no serà mai independent. Com es diu, Súmate, en urdú?

Font: http://m.vilaweb.cat/opinio_contundent/cerca/4165915/hora-immigrants.html?consulta_b=Paraules&autor=4028603&action=cercar

ACTÚA: ¡Stop a las expulsiones ilegales! ¡Muestra al Ministro del Interior tu oposición a la reforma de la Ley de Extranjería!

Reforma de la Ley de Extranjería

Los migrantes ahogados estaban entre unos 250 subsaharianos que habían tratando de cruzar a Ceuta el 6 de febrero.
El Ministro del Interior ha anunciado cambios en la Ley de Extranjería para permitir las expulsiones sumarias y colectivas. En lugar de hacer una investigación sobre las muertes de migrantes en Ceuta y parar las expulsiones ilegales, las autoridades quieren cambiar la ley para permitir estas prácticas que violan derechos humanos. ¡Actúa!

https://m.es.amnesty.org/actua/acciones/leyextranjeria-ceuta-feb14/