dilluns, 23 de febrer del 2015

Població estrangera resident a Catalunya

El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014

La població estrangera resident a Catalunya és d’1.089.214 persones en data 1 de gener del 2014, xifra que representa el 14,5% de la població catalana, percentatge superior al d’Espanya (10,7%). Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre d’estrangers s’ha reduït un 6% en comparació amb l’1 de gener de 2013 i la disminució ha afectat totes les comarques. Les majors disminucions s’han registrat a l’Alta Ribagorça (-29%), la Val d’Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%).
Les variacions de població estrangera estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del creixement vegetatiu d’aquests col·lectius i pel procés de naturalització. L’any 2013, el Ministeri de Treball i Seguretat Social va comptabilitzar 73.468 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, el 62,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i Central.
La població d’origen europeu segueix sent la més nombrosa (gairebé representa un terç de la població estrangera), mentre que la procedent d’Àfrica passa a ocupar el segon lloc (amb un 28,2%), seguida pels residents d’origen americà (amb un 26,7%). Més allunyada d’aquests col·lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 12,9% del total.
En relació amb l’any anterior, la major disminució correspon al continent americà (-11,8%), en gran part per la pèrdua de població provinent d’Amèrica del Sud (-14,0%). El nombre d’originaris d’aquesta regió decreix en 36.002 persones, un descens que representa la meitat de la variació anual de la població estrangera.

FONT: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Poblacio-estrangera-resident-a-Catalunya

Esquerra Berga proposa crear una regidoria de Ciutadania a la ciutat

El partit republicà vol que el consistori tingui un espai que treballi la immigració de manera "global i transversal"ERC inclourà la proposta al seu programa electoral.

Una de les novetats principals del programa d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Berga serà la creació d'una nova regidoria de Ciutadania, en el cas que arribin a governar l'Ajuntament de la capital berguedana. Ho ha anunciat aquest dissabte l'alcaldable d'ERC a Berga, Ermínia Altarriba, en una reunió de la sectorial d'immigració del partit, on s'ha realitzat una radiografia d'aquest col·lectiu al Berguedà, l'Anoia, el Bages i Osona.
“Serà una aposta important”, ha destacat Altarriba, que ha indicat que la nova regidoria permetrà tractar globalment i transversalment el fenomen de la migració. D'altra banda, la candidata també ha destacat la necessitat d'analitzar els efectes de les ordenances municipals sobre la població immigrant. Segons ha dit, la penalització en una ordenança pot provocar, per exemple, que es puguin tenir problemes a l'hora de renovar la tarja de residència.
La sessió ha comptat amb militants de Berga, de la comarca i de diversos nuclis d'ERC al Bages, l'Anoia i Osona. Concretament, la reunió ha tractat l'imaginari col·lectiu i personal dels militants sobre la immigració, les dificultats de la cohesió social i de la integració, i els aspectes clau per a una bona gestió municipal.
En aquest sentit, per a la secretària d'Organització d'ERC al Berguedà i candidata a Cercs, Marie Kapretz, la clau de la immigració és “la integració i la interacció”. Aquests dos aspectes són els que permeten que no hi hagi persones de primera i de segona, i que ningú hagi de deixar de banda la seva cultura per la del país d'acollida. En el cas del Berguedà, hi ha entre un 8 i un 11% de població immigrada, la major part de la qual d'origen marroquí. Malgrat que es tracta d'un percentatge molt baix, ha remarcat Kapretz, la immigració és un fenomen que “sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà”, i s'ha de fer un nou “plantejament mental per acollir-la de la millor manera”.
Desconfiança i invisibilitat
Dos dels problemes fonamentals que es troben les persones immigrants al Berguedà i, per extensió, a tot Catalunya, són la desconfiança i la invisibilitat. En primer lloc, i així ho ha plantejat el portaveu de la comunitat marroquina a Berga, Samir Boughalid, la desconfiança és el primer element que complica “poder fer una vida normal”. Aquesta sensació, ha afirmat, es fa evident a l'hora de trobar un habitatge o una feina, entre d'altres.
Relacionat amb aquest problema i amb la mateixa segregació que comporta l'exclusió, es troba la invisibilitat. “Al calendari municipal de festes potser s'haurien de recollir les festes de les altres comunitats que tenim representades”, ha indicat Altarriba, que ha criticat que la presència marroquina a l'agenda de l'ajuntament, per exemple, sigui “inexistent”.

Sessió de treball d'ERC sobre la immigració Foto: Aida Morales