Avui, dimecres, 19 de març del 2014 a les 20:00 h.
Acte #votarésdemocràcia amb Oriol Amorós i Pere Bosch a Salt, Factoria Coma - Cros.
DESCRIPCIÓ
Acte públic 'Votar és democràcia' a Salt, amb el vicesecretari General de Comunicació i Estratègia, Oriol Amorós, i el diputat d'ERC al Parlament, Pere Bosch.
"Els fills d'immigrants s'han de sentir catalans de ple dret".
M'hamed Abdelouahed Allaoui, tècnic de la Direcció General d'Immigració de Catalunya.
Diari Ara, 16/03/2014, pàgina 8.
Entrevista del periodista Auri García Morers.
Foto: Cèlia Atset
Tres anys de revolució contra el règim de BaixarAl-Assad. Solidaritat amb el poble sirià!
Jorge Fernández Diez: Un ministre d’interior amb profunda religiositat i conviccions cristianes exculpa la Guàrdia Civil per la mort de 15 homes. Molt cristià!
Jorge Fernández Once: Un co-responsable de la política europea d’aixecar murs a les seves fronteres (que provoca des de dues dècades més de 1.000 morts anuals, convertint la Mediterrània en un cementiri) és segons Rajoy “un excelente ministro”.
Jorge Fernández Doce: Un supernumerari d’Opus Dei compromès amb la pietat, que primer desmenteix els fets defensant l’honor dels cossos de seguretat, de seguida avala un muntatge arbitrari de les gravacions policials i finalment admet les evidències filmades. Però no dimiteix! I demana respecte i rigor a la Comissària europea d’interior que ha criticat els fets.
Jorge Fernández Trece: Un home que fa unes setmanes vota a favor de prohibir l’avortament “per respecte a la vida humana” no troba paraules de condol ni pronuncia una condemna per les morts produïdes. El respecte a la vida es limita a les persones del país?
Jorge Fernández Catorce: Un parlamentari que vota en contra el matrimoni homosexual “per preocupacions racionals” no troba relació causa-efecte entre l’actuació de la GC (llançament de pilotes goma i armes) i el “trágico fallecimiento” de les persones a les quals anaven dirigits els trets.
Jorge Fernández Quince: Un membre del govern que es nega a dialogar amb uns terroristes bascos disposats a deixar les armes, ordena el terror contra unes persones indefenses a les portes del regne espanyol en terres africanes.
JORGE FERNÁNDEZ QUINZE morts: Membre d’una família immigrant a Catalunya, fill de militar franquista, defensa que les fronteres han de ser impermeables, que unes persones que vénen nedant suposen un perill per la seguretat de l'Estat, i que les crítiques rebudes des d'Europa són , "España tiene acreditada su actuación en defensa de derechos humanos, en defensa de la dignidad de las personas y en ese sentido tampoco tenemos que recibir lecciones de nadie"
Cantant més avemaries podrà dissimular que ha suspès l’examen de consciència obligat per tothom, sigui cristià o no.
I nosaltres? Els assassinats de Ceuta ens afecten? Els diaris parlen d’immigrants il·legals, de subsaharians sense papers, d’africans indocumentats però no de ciutadans, d'humans, de persones! Releguen la notícia més avall que la de la lesió d’un futbolista del Barça i no donen opció a pensar en solucions, a criticar la nostra política europea migratòria, econòmica, ni la hipocresia de les nostres exportacions d’armes. Davant de la popularització del discurs xenòfob i el rebuig de les polítiques peperes, cal ser sincers i respondre amb la mà al cor: Què hem de fer per no perpetuar la tragèdia? Quin és el valor de la vida humana?
Yorgos Konstantinou,
Educador, cofundador del col·lectiu “ IRÈNIA jocs de pau”, www.irenia.net
Durant aquest any, l’Associació de veïns del barri de Montserrat, conjuntament amb l’escola Mare de Déu de Montserrat, està portant a terme una campanya de civisme que es titula “Civisme: és cosa de tots!”.
Dins d’aquesta campanya treballen xerrades informatives, dirigides als veïns i als pares i nens de l’escola; la neteja del barri, conjuntament amb l’escola, per la qual cosa s’han fet onze grups de nens i joves per apadrinar un tros del barri, cuidar-lo i no embrutar-lo; la millora dels jardins, ja que volen evitar el maltractament de les plantes i jardins per part de les persones que viuen al barri. Per últim, també ensenyen a plantar als jardins, a través d’un curs que es fa els diumenges.
Així doncs, us explicaré en què consisteix aquest curs perquè m’ha semblat una iniciativa molt interessant.
La majoria de nosaltres sabem que al barri de Montserrat viu molta gent que està en situació d’exclusió social. La veritat es que aquesta gent ho està passant molt malament; famílies que només prenen un àpat al dia perquè no tenen menjar.
Per això, el president del barri, el Sr. Antonio Cazorla, ha pensat en fer un curs de jardineria als nens i joves del barri a canvi d’un esmorzar: ell els dona un entrepà i un suc cada diumenge a les 10:00 del mati i, després, a les 10:30 comencen a plantar plantes. La teoria la fan els divendres a la tarda. D’aquesta manera, els nois i noies aprenen un ofici i, al mateix temps, aprenen a valorar les plantes i la natura en general. Fins ara, han plantat 150 plumbagos, 150 lantana, 150 gessamins aràbics i, aquesta setmana, planten 200 pittosporum japònicas. L’edat dels nois i noies és de 7 a 14 anys, i, actualment, assisteixen uns 22 joves al curs!
D’altra banda, el Sr. Cazorla, el dia 4 de març, signarà un document d’entrega d’un hort urbà social. A l’hort acolliran 15 famílies, però no disposen de diners per comprar el material necessari: rasclets, llavors i tubs de degoteig.
A tots els que volen col·laborar, podeu posar-vos en contacte amb l’associació de veïns de Montserrat, al correu electrònic avvmontserrat@hotmail.com.
Najoua Mesbahi
http://laccio.cat/2014/03/05/campanya-civisme-es-cosa-de-tots-al-barri-de-montserrat/
Indubtablement, ara és hora, immigrants, d'afegir-vos a l'apassionant tasca de construir un país nou. Alguns ja ho feu, és clar, però molts, moltíssims, viviu fora d'aquest procés; no és que sigueu indecisos, més aviat podeu semblar absents, com si fóssiu translúcids, vaporosos, éssers ectoplasmàtics que viuen aquí sense ser-hi del tot. Però no, el desig de viure amb dignitat i en llibertat us emplena tant com a nosaltres i pot agafar cos en la participació activa en el projecte d'independència de Catalunya. Podria ser, però, que una de les causes d'aquesta mena d'absència que sembla caracteritzar alguns de vosaltres fos el desinterès dels catalans de soca i d'arrel a integrar-vos plenament? Podria ser, en part. És clar, aquests catalans de soca i d'arrel, si es desinteressen de vosaltres, comenten un error gravíssim, un error tan enorme que pot ser fatal a l'ideal d'independència de Catalunya. Perquè si no us tenim amb nosaltres, podria ser que us tinguéssim contra. Els espanyolistes ja van per feina i no són avars de mentides i de demagògia: 'En una Catalunya independent no tindreu prestacions socials', 'si no parleu català us expulsaran', 'no us atorgaran mai la nacionalitat catalana'... Mentides, sí, però que poden ser mortíferes.
És clar que alguns de vosaltres, d'orígens diversos, ja treballeu en favor de la independència, en particular els qui sou d'origen espanyol, com l'excel·lentíssima gent de Súmate o d'algunes altres entitats més discretes. Avui, però, quants de vosaltres, dels que vau néixer a Espanya i immigrar a Catalunya, sabeu què és Súmate? Bastant pocs, més val saber-ho i dir-ho. Aquesta ignorància no és del tot culpa vostra: els mitjans de comunicació que en parlen deuen ser els que menys consumiu i, en canvi, les televisions i els diaris que mireu i llegiu, es guarden bé prou de parlar-ne mai. Aleshores, Súmate és molt útil, però no és suficient. I, si més no, caldria un Súmate també per als sud-americans, els paquistanesos, els italians, els russos, els xinesos, els nord-africans, els senegalesos, els britànics, els romanesos, etc. Perquè molts de vosaltres votareu, i volem que voteu amb nosaltres, volem que ens ajudeu. Us necessitem, i qui no ho vegi no veuria aigua a mar. Us necessitem des de la vostra extrema diversitat, amb la multitud de llengües que parleu a casa, tal com, des de sempre, Catalunya ha necessitat gent vinguda de fora, per fer-ne aviat nous catalans de soca i d'arrel. Amb noves soques que es barregen a les velles arrels, i viceversa.
Com ho hem de fer, doncs, per convèncer-vos, per seduir-vos, per atreure-us? El preu de no fer-ho podria ser la derrota. Va ser el preu que van pagar els quebequesos el 1995. Aquell any van mancar la independència d'un mig gra de sorra: 49,4% van votar-hi a favor. I entre els vots que van faltar hi havia, massivament, els anglòfons i els immigrants. El projecte quebequès era essencialment un projecte de soca i d'arrel, un projecte d'unitat d'una nació que es resistia a veure's tal com era en realitat: diversa, heterogènia, policroma. Aquest encegament els va costar les dècimes de punt necessàries per a guanyar una independència per una altra banda merescuda. Cometrem, a Catalunya, el mateix error històric? Els quebequesos van ignorar aquells que anomenaven 'els altres' i aquesta ignorància els va ser fatal. A Catalunya, els altres, vosaltres, heu de venir cap a nosaltres, fins que no hi hagi cap diferència entre uns i altres. I per això us hem de venir a cercar, allò on viviu, allà on treballeu. Fer veure que no us veiem, que no hi seu, que no compteu seria com disparar-nos una bala a la templa.
Com ho hem de fer, doncs, per atreure-us? Diria que amb algunes notables excepcions els grans moments de la història de Catalunya no us deuen motivar gaire: us sona, 1714? Us sona, Guifré el Pelós, la revolta dels Segadors, l'assassinat del president Companys? Us sona, la repressió lingüística? Podria ser que no, podria ser que aquests arguments fossin inoperants, perquè la precarietat social mai no deixa gaire temps per a l'estudi de la història d'un país. I l'espoliació fiscal, us interessa? Potser no gaire, tampoc: alguns de vosaltres heu hagut de sobreviure a tantes espoliacions d'estats, de funcionaris corruptes i de màfies que en comparació l'espoliació espanyola encara us podria semblar un mig regal... Aleshores, què? Més que parlar-vos del passat i del present potser hauríem de venir a trobar-vos per parlar del futur. Potser podríem parlar-vos de Catalunya com a ascensor social. Podríem dir-vos que aquest país nou serà també el vostre país, que hi podreu assaborir molt millor que avui la sensació tan dolça d'haver arribat on podeu quedar-vos. I hauríem de dir-vos que els vostres fills, en una Catalunya independent, seran catalans com tots els altres, catalans de soca i d'arrel del color de pell que sigui i amb la llengua d'origen que sigui. Els vostres fills parlaran català, que serà la llengua de referència absoluta del nou país, i parlant català tindran accés al ple domini d'aquesta terra, a la qual seran lleials com qualsevol altre català. No ho trobeu apetitós, això? Engrescador? No és això que voldríeu que els independentistes us vinguessin a dir, allà on viviu, allà on treballeu? Que us donessin els arguments racionals per fer-vos entendre que aquesta Catalunya nova és possible i desitjable, però també que us commoguessin amb somriures fraternals i ulls que brillen? Que us fessin tastar la il·lusió d'aquest futur que s'acosta també per a vosaltres?
És clar, alguns catalans de soca i d'arrel semblen entestats a no voler parlar gaire d'aquest tema, és a dir de vosaltres, com si només comptés l'opinió dels qui són catalans des d'un mínim de tres generacions. Però no és així, oi que no? No és així per una qüestió purament humana: seu aquí i, per tant, compteu. I també per una qüestió clarament estratègica: seu aquí i, per tant, voteu. És clar que no tots voteu, però seria irresponsable de menystenir poblacions senceres pel fet que una part d'aquestes, menor o major, no té dret de vot. Aquell qui no vota compta tant com aquell qui vota, perquè aquell qui no vota també pot convèncer, argumentar, il·lusionar. Sí, cada habitant d'aquest país, sigui quina sigui la seva nacionalitat oficial, pot esdevenir un agent de contagi de la feliç idea d'independència i, per tant, cal que els independentistes s'afanyin a trobar maneres eficaces de connectar amb tots vosaltres. Alguns, des d'entitats, organitzacions i partits, ja ho fan, però amb tota evidència no n'hi ha prou i, ara, ja no podem esperar més; ni mig segon.
Hem d'aprendre les lliçons que ens vénen donades, i la del Quebec és més clara que l'aigua d'un llac d'aquell país: sense l'adhesió activa d'una part notable de castellanoparlants i d'immigrants d'arreu del món, Catalunya no serà mai independent. Com es diu, Súmate, en urdú?
Reforma de la Ley de Extranjería
Los migrantes ahogados estaban entre unos 250 subsaharianos que habían tratando de cruzar a Ceuta el 6 de febrero.
El Ministro del Interior ha anunciado cambios en la Ley de Extranjería para permitir las expulsiones sumarias y colectivas. En lugar de hacer una investigación sobre las muertes de migrantes en Ceuta y parar las expulsiones ilegales, las autoridades quieren cambiar la ley para permitir estas prácticas que violan derechos humanos. ¡Actúa!
https://m.es.amnesty.org/actua/acciones/leyextranjeria-ceuta-feb14/
