 | Centre Cívic Llatí - Carrer de Nàpols, 41, 08914 Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, CT. |
 | Anna Simó: Diputada al Parlament de Catalunya i Portaveu d'Esquerra Republicana. Amb la col.laboració de Josephine Christina: Treballadora Social. Mapa: https://maps.google.es/ |
En els darrers quinze anys, el nostre país ha estat el territori d'Europa que ha rebut més població estrangera. Els percentatges del Principat, com els del País Valencià i els de les Illes, han superat, de molt, la mitjana europea. Es cert que arran de la regularització endegada pel govern socialista en la legislatura 2004-2008, moltes de les persones nouvingudes van poder "normalitzar" una presència prèviament reclamada de mà d'obra barata per part de l'empresariat. Desgraciadament, la Llei d'Estrangeria aprovada pel PSOE, tot i que certament endreçava una mica la desgraciada política promoguda pel PP de permetre l'arribada de persones sense garantir-los drets i afavorint l'explotació laboral que patien, deixà forats enormes relacionats amb el difícil procés per a l'adquisició de la nacionalitat, la restricció a l'accés de serveis públics o la vulneració de drets fonamentals en els mateixos CIE.
L'escenari de progressiva i relativa normalització arran de l'existència d'una majoria de persones regularitzades a través de la residència permanent o l'adquisició de la nacionalitat va fer passes regressives enormes amb la crisi econòmica. La població immigrant, avui per avui un dels sectors econòmicament més desafavorits de la societat, se n'ha ressentit de forma singular en la mesura que, més enllà dels patiments comuns a tots els ciutadans, alguns els són exclusius. Valen els exemples de la irregularitat sobrevinguda per a les persones que perden el permís de residència en restar aturades o exhaurir les prestacions o els efectes de les noves disposicions que els impedeixen accedir a la sanitat pública.
Per acabar-ho d'adobar, el govern espanyol ha suprimit els Fons d'Acollida i no endega els Plans d'Integració, mentre desballesta a velocitat vertiginosa l'Estat del Benestar i ofega econòmicament els governs autonòmic, bo i oferint tan sols plans de retorn. En paral•lel, la feina d'acollida i integració fa aigües: famílies amb fills amb nacionalitat tenen els pares en situació irregular, són milers les famílies immigrades sense accés als serveis públics i la segona generació comença a donar mostres de molts problemes d'integració.
Com que som una societat plural i cada vegada més multiètnica, el que ens cal és garantir la identitat de cadascú a través de la construcció d'una realitat/sentiment de pertinença comuna basada en els drets i deures de ciutadania en la nació catalana. Dit en paraules de republicanisme català: volem bastir cultura pública comuna fonamentada en el respecte a les identitats nacionals, culturals, lingüístiques i religioses de cadascú, sota l'empara dels valors republicans de la igualtat de drets i deures i la superació de les desigualtats jurídiques, administratives i econòmiques. En definitiva, llibertat, fraternitat, igualtat i socialització de la riquesa.
En el procés endegat al Principat per exercir el Dret a Decidir i fer realitat la República Catalana, tothom hi és cridat. Però, sens dubte, hi són cridats els nous catalans (i cal reclamar-los-hi) arribats al país de tot arreu en els darrers anys. Ells s'han de convertir també (com tota la resta de catalans) en pares i mares fundacionals de la República. En benefici de tots, dels que avui trepitgem aquesta terra i de qui ens succeirà.
Perquè ni als catalans nascuts al país o arribats de fa molts anys ni als vinguts de fa poc, avui per avui, se'ns reconeix la nacionalitat catalana.
Tots i totes som, només, a punt de conquerir-la.
Joan Tardà
18/11/2013
Notícia de Nació Digital, Quico Sallés, 4/11/13.
El sínode de l'Església Evangèlica Espanyola (IEE) que agrupa protestants, presbiterians i luterans aprova un text en defensa de l'autodeterminació
L'Església Evangèlica Espanyola (IEE), implantada a Catalunya des de 1869, i que compta amb deu llocs de culte que formen l'Església Evangèlica de Catalunya, considera el dret a l'autodeterminació com a "principi".
La IEE ha celebrat aquest cap de setmana a Málaga el seu sínode - trobada que se celebra cada dos anys i on es defineixen els principis que han de guiar la seva actuació- on s'ha aprovat un text en defensar del dret a d'autodeterminació.
Segons informa Catalunya Religió, el text sentencia que "considerem un principi bàsic del nostre ordenament la declaració universal dels drets humans i en base a aquesta, el dret d'autodeterminació dels pobles perquè puguin decidir sobre el seu futur". El text s'ha aprovat just dos dies després que les entitats critianes i catòliques fessin arribar al Parlament el seu suport a la consulta.
La IEE agrupa a comunitats de tradició luterana, presbiteriana (calvinista) i metodista.A Catalunya, compta amb llocs de culte a Barcelona, Rubí, Reus, Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet de Llobregat i La Llagosta, tots ells agrupats al voltant de l'Església Evangèlica de Catalunya (EEC).
Continusr llegint: Una seixantena d'entitats catòliques i d'inspiració cristiana presenten al Parlament la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
http://www.naciodigital.cat/noticia/61153/jesuites/claretians/donen/fe/al/proc/sobiranista/catalunya
Esquerra Republicana presenta 150 preguntes sobre immigració al Congrés dels Diputats
El diputat d'Esquerra Republicana, Joan Tardà, ha presentat al Congrés dels Diputats 150 preguntes sobre immigració. Les preguntes es divideixen en diferents blocs: racisme, xenofòbia i delictes d'odi; pobresa, vulnerabilitat i exclusió social; residència i treball; sanitat; nacionalitat; asil i refugi; convalidació y homologació de títols; emigració; cooperació; protecció de les persones; CIE i fronteres exteriors; dret al vot; i mitjans de comunicació.
Les preguntes, elaborades conjuntament amb la Sectorial d'Immigració d'Esquerra Republicana, pretenen evidenciar els dèficits d'una llei, la Llei d'estrangeria, a la qual Esquerra no va donar suport en entendre que no només no resolia els problemes sinó que en creava de nous com la irregularitat sobrevinguda, la dificultat d'accedir a la nacionalitat o el manteniment de llimbs jurídics com els CIES, dels quals es continua encara avui sense tenir un reglament de funcionament tot i les contínues promeses del ministre de l'Interior sobre aquest tema.
El diputat Joan Tardà ha volgut recordat que encarar l'assoliment dels drets dels catalans de nova planta i les seves condicions de vida és cabdal per construir una societat més lliure. "Fem una crida als nous catalans arribats d'arreu del món en els darrers anys a convertir-se en pares i mares fundacionals de la república. Perquè si hi ha quelcom que iguala als catalans acabats d'arribar amb els que en són de fa decennis i als que han nascut a Catalunya és que cap de nosaltres tenim reconeguda la nacionalitat. Tots ens la guanyarem, alhora i junts, amb la proclamació de la república", ha afirmat el diputat. Tardà ha volgut ha recordar que mentrestant la "llei d'estrangeria només ha servit per convertir els ciutadans immigrats en ciutadans de segona, d'aquí que s'hagi volgut fer al Congrés aquesta ofensiva" amb les més de 150 preguntes entrades al registre del Congrés.
Asesora a la ciudad para crearla en base a sus experiencias de éxito en Centroamérica
BARCELONA, 22 Oct. (Europa Press)
El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) considera viable la cooperativa de recogedores de chatarra para dar salida a los subsaharianos desalojados de las naves que habitaban en el Poblenou.
La creación de la cooperativa había sido descartada por el Ayuntamiento de la capital catalana.
"Lo consideramos de alta viabilidad", ha afirmado este martes el vicepresidente del AMB y presidente del Consejo Metropolitano de Cooperación Internacional para el Desarrollo, Jordi Portabella, que ha presentado en un encuentro con los medios el Plan Director de Cooperación al Desarrollo del Área 2013-16, que se aprobó con el apoyo del gobierno metropolitano (CiU, PSC, ICV-EUiA y ERC) y la abstención del PP.
Ha explicado que el AMB asesora a Barcelona para la puesta en marcha de la cooperativa, en base a experiencias de éxito que ha impulsado el organismo en las áreas metropolitanas de San Salvador (El Salvador), Managua (Nicaragua) y Lima (en la zona de el Callao, Perú) para "dignificar" a los recogedores de residuos en contenedores.
Para Portabella (ERC), que en el Ayuntamiento de Barcelona lidera el grupo de UpB, algunas experiencias de las que el Área ha aplicado en América se pueden trasladar a Barcelona -donde gobierna CiU- aunque "no miméticamente", creando un circuito de recuperadores y de recuperación de la chatarra, la actividad principal de los subsaharianos del Poblenou.
Así se lo ha trasladado al comisionado de la alcaldía para la Inmigración, Miquel Esteve, quien este verano explicó a Europa Press tras el desalojo de la nave de la calle Puigcerdà que "no salen los números" en los estudios de viabilidad de la cooperativa, ya que calculó que se necesitarían más de 300.000 euros para emplear a cinco personas.
Portabella ha defendido que la clave está en crear la cooperativa, para lo que el consistorio solo necesitaría aportar 3.000 euros, y situar a los recogedores "dentro del circuito y legalizar lo que venden", sin necesidad de habilitar ningún almacén porque la chatarra la llevarían directamente a los puntos verdes.
COOPERATIVAS AMERICANAS
Los ejemplos que toma de referencia forman parte del proyecto Ressoc, financiado con 3 millones de euros --el 90% procedentes de la Unión Europea-- y que ha dado empleo a unas 360 personas tras crearse siete cooperativas y dos empresas público-privadas en el área de San Salvador, seis cooperativas en Managua y 11 empresas en El Callao.
Los beneficiarios han pasado de recoger basura por su cuenta a incluirse en circuitos formales que han incluido en San Salvador el reciclaje de componentes electrónicos --el 20% de salvadoreños residen en Estados Unidos y envían electrodomésticos-- y en Managua una planta de recuperación de bicicletas; también crear huertos urbanos sostenibles.
En este proyecto han colaborado Tolouse (Francia) y Montevideo (Uruguay), y es una buena muestra del hecho de que AMB ha optado por centrarse en áreas metropolitanas de Centroamérica, el Mediterráneo y el África Subsahariana Occidental en sus proyectos de cooperación, y apuesta por la actuación concertada con ayuntamientos y ONG.
Además, el Área Metropolitana focaliza sus proyectos en sus ámbitos de gestión, sobre todo agua y residuos, transporte, planificación territorial, gobernanza, urbanismo, vivienda, profundización democrática y defensa de los Derechos Humanos: por ejemplo, ha enviado 20 buses a La Habana (Cuba) y prepara otro envío para Banjul (Gambia).
Para este envío se asegurará antes de que los técnicos de transporte de Banjul sepan reparar los buses para garantizar el mantenimiento de la iniciativa, y el Plan Director de Cooperación prevé un presupuesto de 800.000 euros para este año --a lo que cabe sumarle aportaciones como el Ressoc--, y Portabella espera que crezca un 3,5% en 2014.
Foto del vicepresidente del Área Metropolitana de Barcelona, Jordi Portabella (foto Europa Press)
