diumenge, 28 de setembre del 2014
Informació important: Votar el 9N2014
dijous, 18 de setembre del 2014
El Foro de São Paulo, solidari amb el procés català
A finals d'agost, el Foro de São Paulo aprovava a La Paz, Bolívia, una declaració en suport al procés democràtic català perquè la ciutadania de Catalunya pogués exercir el seu dret a decidir com a poble, i aplaudia el consens majoritari per a la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya prevista per al pròxim 9 de novembre. Així mateix, la declaració instava a l'establiment d'un diàleg entre les institucions de l'Estat espanyol i les institucions catalanes per tal de trobar les condicions que garantissin l'exercici democràtic del dret a decidir del poble català.
Aquesta declaració, presentada conjuntament per ERC, ICV-EUiA i les CUP és, segurament, el pronunciament polític internacional més important realitzat fins ara a favor del procés català i la consulta del 9N, ja que el Foro de São Paulo el formen els partits que governen a Argentina, Brasil, Xile, Uruguai, Bolivia, Equador, El Salvador, Nicaragua, Cuba i Veneçuela.
El Foro de São Paulo és una entitat poc coneguda a casa nostra, però és, sens dubte, l'organització internacional de l'esquerra més influent al segle XXI, ja que agrupa la major part dels partits d'esquerres i progressistes d'Amèrica Llatina i el Carib. Des que fou creada el 1990 pel president Lula al Brasil, aquesta organització ha treballat en la recerca d'un model alternatiu de desenvolupament amb justícia social, i en la creació d'una xarxa de relacions per a l'intercanvi d'experiències i idees a nivell global.
Però aquest suport no ha emergit per generació espontània. Durant anys hem teixit espais de complicitat amb organitzacions llatinoamericanes que en el passat eren oposició, mentre el subcontinent patia inequitat víctima de les receptes empobridores del FMI, el Banc Mundial i les oligarquies locals. I en aquesta tasca, el paper dels moviments solidaris catalans sorgits els anys 80 amb les revolucions d'alliberament centreamericanes, o el treball posterior de milers de cooperants compromesos amb els pobles indígenes, la lluita dels sense terra, la denúncia del deute extern o la defensa dels drets laborals, entre d'altres, han estat fonamentals.
Malgrat les intoxicacions de les ambaixades espanyoles, saben que el canvi a Espanya també passa per respectar el procés català. No només perquè és de justícia, sinó perquè tindrà efectes positius en les possibilitats d'una alternativa d'esquerres a l'Estat. Les coses a l'antiga colònia han canviat. A Bolívia, el 12 d'octubre reescolliran Evo Morales, un president que no celebra el "descubrimiento" sinó el dia de la resistència indígena.
L'esquerra llatinoamericana coneix millor la nostra realitat que nosaltres la seva, i segueixen atentament el nostre dia a dia molt més del que podem sospitar. No només el què fa el Barça, sinó el procés que vam viure amb la reforma de l'Estatut, l'impacte de la Via Catalana i que el 9N volem votar. La pregunta que em van fer és clara: "voleu ser un Estat independent? Si voteu favorablement, ningú us podrà aturar."
Han patit els atacs d'un PP que apadrina l'extrema dreta llatinoamericana, han constatat la deriva conservadora del PSOE i estan farts de l'eurocentrisme paternalista d'una socialdemocràcia que encara els mira per sobre de l'espatlla mentre és incapaç d'aturar el desballestament de l'estat del benestar. Governen economies que van reduïnt els índex de pobresa extrema mentre augmenta el desenvolupament humà. No ho fan tot bé, certament, i hi ha grans diferències, és veritat, però no els podem menysprear.
Avui a Catalunya, bona part dels nous catalans són nascuts a molts països d'Amèrica Llatina i el Carib. I tots ells seran ciutadans fundadors de la nova República catalana sense perdre la seva identitat, i són els millors ambaixadors del dret a decidir, car els seus avantpassats van decidir independitzar-se del Regne d'Espanya. Volen deixar de ser immigrants a casa seva, i assolir la condició de ciutadans.
Potser caldria preguntar-se: i si enlloc d'Israel, el primer a reconèixer la sobirania de Catalunya és un país llatinoamericà? Alguns creiem que hauriem d'invertir més esforços en aquest sentit. Hi tenim molt a guanyar.
Durant el discurs de cloenda, els delegats catalans al XX encontre del Foro de São Paulo vam agrair que, en el passat, Mèxic, Veneçuela i molts d'altres països llatinoamericans acollissin milers de refugiats republicans que fugien del feixisme, i vam recordar que l'agenda catalana i la llatinoamericana responen als mateixos valors, els mateixos pels que vam lluitar ahir i avui: la sobirania, la justícia i la dignitat. Per aconseguir el seu suport només va caldre apel·lar al principi de solidaritat.
Article d'en @DavidMinoves
Enllaç amb la declaració aprovada al Foro de São Paulo a favor del procés democràtic català: http://forodesaopaulo.org/a-favor-del-proceso-democratico-catalan/
dijous, 4 de setembre del 2014
Informació en portuguès per a votar al #9N2014
No dia nove de novembro de 2014 haverá um referendum de autodeterminação aqui na Catalunha. Você sabia que pode votar?
Se você é do Brasil e pode provar que mora aqui na Catalunha há três anos, e tem mais de dezesseis anos, você pode votar!
Dado importante: Se você tem a nacionalidade espanhola, não a perderá, muito pelo contrário, ganhará a nacionalidade catalana, automaticamente, se a Catalunha for um Estado independente.
O “Referendum da Catalunha” não é um tema de nacionalismos, senão de DEMOCRACIA. Votar é normalíssimo. As coisas se resolvem votando.
Democratas brasileiros e brasileiras que moram na Catalunha, convido vocês a que no dia 09/11/2014, VOTEM!
Para mais informações, vocês podem entrar na web: www.siambnosaltres.com
Si ets del Brasil i pots provar que viu aquí a Catalunya des de fa tres anys, i tens més de setze anys, pots votar!
Important: Si tens la nacionalitat espanyola, no la perdrà, sinó que guanyaràs automàticament la nacionalitat catalana, si Catalunya és un Estat independent.
El "Referèndum de Catalunya" no és una qüestió de nacionalismes, sinó de DEMOCRÀCIA. Votar és normal. Les coses es resolen votant.
Brasilers demòcrates que viuen a Catalunya, us convido a que el 9/11/2014, VOTEU!
Per a més informació, pots entrar en la web: www.siambnosaltres.com
dimarts, 2 de setembre del 2014
ACTE UNITARI "EL 9N" VOLEM VOTAR
Dissabte 6 de setembre, al barri d'El Carmel (Rbla. del Carmel - Dante)
Vine dissabte 6 al barri d'El Carmel i gaudeix d'una jornada unitària en favor del Referèndum per a la independència de Catalunya.
16.30h Tallers per a grans i petits
18.30h Parlament i actuacions
- Carme Forcadell, ANC
- Muriel Casals, OMNIUM
- Ana Alcover, SUMATE
- Esther Vivas, Procés Constituent
- Neus Munté, CiU
- Marta Rovira, ERC
- Dolors Camats, ICV-EUiA
- Anna Saliente, CUP
Presenta l'acte Juanjo Puigcorbé
21.30h Cantada d'havaneres
T'hi esperem!
dissabte, 9 d’agost del 2014
COMUNICADO DE PRENSA de Amnistía Internacional
En toda América se pisotean los derechos de los pueblos indígenas.
Intentos de asesinato y de secuestro, intimidaciones y agresiones y discriminación sufrida a diario, estos son algunos de los muchos abusos que, según ha afirmado Amnistía Internacional hoy en un nuevo informe, sufren en toda América los pueblos indígenas por el simple hecho de defender sus derechos humanos.
La organización ha publicado su informe,La larga lucha de los pueblos indígenas de américa en defensa de sus derechos, la víspera de la celebración, el 9 de agosto, del Día Internacional de los Pueblos Indígenas del Mundo, y pone de relieve en él las numerosas desigualdades y violaciones de derechos humanos que sufren los pueblos indígenas en todo el continente americano.
"Los pueblos indígenas de América continúan sufriendo toda una serie de abusos. A comunidades enteras se les niega el acceso a sus tierras ancestrales, mientras que otras son sometidas a represión violenta y a abusos por manifestarse pacíficamente en demanda de sus derechos humanos", ha señalado Erika Guevara Rosas, directora del Programa de Amnistía Internacional para América.
En el informe se indica que, comparados con otros ciudadanos, los miembros de los pueblos indígenas tienen peores sueldos, reciben menos educación, tienen más probabilidades de morir al dar a luz, en el caso de las mujeres, y tienen menos esperanza de vida.
"Es hora de que los países de América se den cuenta de que no pueden decir que son libres y justos mientras las comunidades indígenas que viven en su seno continúan sufriendo tan graves injusticias y soportando discriminación sistemática", ha añadido Erika Guevara Rosas.
La organización documenta en el informe muchos casos de agresiones físicas y actos de intimidación cometidos contra comunidades indígenas y sus líderes en los últimos doce meses.
Por ejemplo, el pasado 20 de mayo, unos hombres armados intentaron matar a Enrique Cabezas, quien había estado haciendo campaña en favor del acceso a las tierras ancestrales de su comunidad en la cuenca del río Curvaradó, en el noroeste de Colombia. Actualmente hay una base militar en las tierras, que son propiedad colectiva de las comunidades del Curvaradó y que éstas reclaman.
A pesar de las medidas provisionales de protección que solicitó la Corte Interamericana de Derechos Humanos en 2003, las comunidades del Curvaradó consideran que los esfuerzos de las autoridades colombianas por garantizarles la seguridad tienen graves deficiencias. Además, a pesar de las reiteradas órdenes de la Corte Constitucional de Colombia, no se han devuelto las tierras a las comunidades.
Amnistía Internacional pide a los gobiernos de la región que creen y mantengan las condiciones necesarias para que los líderes y demás miembros de las comunidades indígenas puedan defender pacíficamente sus derechos sin temor a sufrir represalias y para poner a disposición judicial a los autores de actos de violencia contra defensores de los derechos humanos indígenas.
Además de violencia y falta de protección suficiente por parte de los gobiernos, los pueblos indígenas soportan también el sufrimiento diario de la discriminación y la injusticia. Las mujeres indígenas, en particular, sufren múltiples formas de discriminación, por su cultura, su clase y su género.
El 22 de enero de este año, la Fiscalía de Lima cerró los casos de más de 2.000 mujeres indígenas y campesinas pobres, a quienes las autoridades estatales esterilizaron sin su consentimiento pleno e informado en la década de 1990. Al dar por cerrado el asunto, el gobierno peruano deja de abordar los abusos contra los derechos humanos perpetrados sistemáticamente contra las mujeres indígenas y las mujeres que viven en la pobreza, con lo que les niega, de hecho, justicia.
A pesar de la discriminación generalizada y de las agresiones, los pueblos indígenas han seguido adelante con su lucha por la justicia y los derechos humanos. El año pasado se observaron avances en el reconocimiento y la protección de sus derechos.
Tras vivir durante más de 20 años en condiciones lamentables junto a una carretera de primer orden, la comunidad indígena Sawhoyamaxa de Paraguay ha obtenido por fin una victoria precursora. El 11 de junio, el presidente Horacio Cartes promulgó la ley que permitirá a los Sawhoyamaxa regresar a sus tierras ancestrales de la región de Chaco. El líder de la comunidad Sawhoyamaxa Carlos Marecos respondió así a la decisión: "Los indígenas lloran sólo cuando logran su libertad. Y hoy nos sentimos como si estuviéramos saliendo de una cárcel, por eso, muchos lloraron de la emoción".
"Amnistía Internacional insta a todos los gobiernos de América a que promulguen legislación y creen infraestructura para garantizar que los pueblos indígenas pueden disfrutar de su derecho a la tierra, la alimentación, la educación, la salud y la ausencia de violencia y de pobreza", ha afirmado Erika Guevara.
http://amnesty.org.py/en-toda-america-se-pisotean-los-derechos-de-los-pueblos-indigenas/
dijous, 31 de juliol del 2014
Johnson: languages of Spain
How to make a country for everybody
"PER un país de tots, l'escola en català," reads the sign on the Barcelona schoolhouse gate: "For a country for everyone, school in Catalan." It is a pointed and, to some, ironic symbol of two very different views of language in Spain.
Johnson recently travelled through three regions where Catalan has three different statuses. Catalan is spoken informally in southern France, but the region is dominated officially by French. Nearby Andorra, a microstate sitting between Spain and France, is the only officially Catalan-speaking state in the world, and despite mass tourism, public signage tends to be only in Catalan.
It is in Spain that Catalan is the most controversial. Catalan is the official language of the autonomous province of Catalonia. (Nearly identical Valencian is spoken in Valencia.) Speakers of Castilian Spanish tend to make two grumbles regarding Catalan. One, linguistically impossible to justify, is that it isn't a real language. Spanish-speakers can read Catalan without much difficulty, provided they know a few crucial words that differ quite a bit (Spanish con, "with", is amb in Catalan, for example, and solo, "only", isnomés.) Linguists, however, usually say two varieties are separate languages rather than mere dialects when the speakers of one cannot understand normal full-speed speech in the other. By this standard, Catalan is clearly a language: if you speak Spanish, note how much easier this news item is to read than even the careful, slow speech of Catalonia's premier is to understand. (Would you happily take a quiz on the contents of his speech?) So Catalan is a real language—and in fact was a literary language before Castilian had risen from obscurity.
The second complaint is that Spain has given Catalan more and more privileges in the semi-autonomous province of Catalonia, and yet the Catalans keep asking for more. Schooling in Catalonia is in Catalan, and pupils from other regions are expected to learn quickly from immersion. Yet Catalan politicians are angling for a vote on full sovereignty. The government in Madrid insists that this is illegal under the constitution, which declares the indivisibility of the nation.
France's constitution brusquely defines French as the language of the Republic. America's constitution makes no mention of English. In contrast, Spain's constitutiondevotes an entire article to language:
1. Castilian is the official Spanish language of the state. All Spaniards have the duty to know it and the right to use it.
2. The other Spanish languages shall also be official in the respective Autonomous Communities in accordance with their statues.
3. The wealth of the different language modalities of Spain is a cultural heritage which shall be the object of special respect and protection.
The awkwardness of a constitutionally "indivisible" Spain with "autonomous" regions is plain. This explains the different Castilian- and Catalan-based readings of the sign on the school gate. For the Castilian, Spanish is the language of a "country for all". For the Catalan, linguistic diversity (schools and more in Catalan) is the price of a "country for all".
Can the paradox be resolved, and if so, how? A look around the European map offers a few clues about running a multilingual country. Switzerland is quatrilingual (German, French, Italian and Romansh) and Belgium trilingual (French, Dutch and German). Luxembourg has two big languages (French and German, nearly all Luxembourgers speak both) and a local Germanic language, Luxembourgish. The situations are different (Switzerland is a stable confederation with medieval roots, Belgium a rickety federation born in 1830, Luxembourg a tiny grand duchy), but they have one thing in common: multilingualism in the country's native languages is considered a duty of good citizenship—for all.
Spain, meanwhile, privileges one language. Spanish-speakers who move to Catalonia for jobs often resent having to learn Catalan, or having to send their kids to Catalan-medium schools. Catalans in turn resent the resentment of their native tongue. If the union is to continue without trouble, Spain needs not just multilingualism, but enthusiastic multilingualism. Spanish-speakers in Madrid or Malaga should be proud to learn their country's other languages. For the bold there is Basque (a fascinating language totally unrelated to the Romance group), and for the practical there is Galician (usefully close to Portuguese), while Catalan has the most speakers. Spanish parliament could allow deputies to speak the regional languages. (Last year, three deputies provoked ejection for speaking Catalan.) The Senate already lets senators speak the regional languages, without disaster. Perhaps even Castilian-speaking politicians (following the example ofthe new king) could throw in a bit of Spain's other languages into speeches now and again.
As Johnson wrote in the context of Ukraine, national multilingualism is expensive, in budgetary terms and in the trade-off against other priorities—but it is cheaper than the breakup of a country. And the cheapest solution is merely an attitudinal one: all Spaniards should treat Galician, Basque and Catalan not as regional languages. They are languages of Spain, full stop. Treating them as such, and not as a bother, would go a long way.
Info: http://m.vilaweb.cat/noticia/4206060/20140731/the-economist-creus-maltractament-catala-espanya.html
--
Enviat amb Gmail Mobile
dimarts, 29 de juliol del 2014
La cooperativa de ferralla, una solució integral per a la dignificació de les persones
--
Enviat amb Gmail Mobile




