1- Desvincular la gestió municipal de la immigració de la dels serveis socials.
2- Redefinir la política d’acollida cap a la política d’acomodació.
3- Passar de la governança protectora a la governança inversora.
4- Optimitzar la gestió dels informes d’estrangeria com a oportunitat d’inclusió en el circuit d’acollida.
5- Dissenyar un circuit d’acollida d’un any en el marc del desplagament de la Llei d’Acollida per les persones acabades d’arribar.
6- Dissenyar un circuit d’acompanyament i acomodació per a les persones que portin més d’un any i ho necessitin.
7- Creació de llocs de treball mitjançant programes contracte per a les entitats dels circuits d’acollida i acomodació.
8- Modificar l’Ordenança de Civisme perquè no representi una doble penalització per a les persones d’origen estranger respecte de la resta de ciutadans.
9- Reformular el programa de Retorn Voluntari perquè sigui exitós.
C) Adaptació dels serveis municipals a una societat diversa
1- Establir òrgans estables de col·laboració interdepartamental entre els diversos serveis de l’ajuntament per assegurar la inclusió de la diversitat com a estratègia de ciutat.
2- Impulsar que els projectes de disposicions de caràcter general i els plans de rellevància social, cultural i econòmica incorporin un informe sobre el seu impacte en la diversitat cultural de la ciutat.
3- Establir un marc de diàleg permanent amb els agents socials i econòmics locals per teixir aliances per a la inclusió de la diversitat també en el sector privat.
4- Incorporar al pla de formació i sensibilització continuada del personal municipal la immigració i la diversitat religiosa i cultural.
5- Dissenyar un Pla de multilingüisme, que inclogui mecanismes de selecció del personal municipal, la retolació i documentació per l’avanç a la garantia activa i passiva de les llengües.
6- Revalorar i incrementar el reconeixement de llengües en l’accés i promoció al llocs de treball en la selecció del personal municipal.
7- Promoure la incorporació laboral de catalans d’origen estranger en totes les àrees de l’administració municipal, i especialment aquelles vinculades amb l’educació, la sanitat, l’atenció ciutadana i la seguretat.
8- Garantir la igualtat d’oportunitats efectiva per la via de la promoció meritocràcia i la capacitació personal a l’administració pública.
9- Dotar el Consorci d’Educació, pel que fa a la Matriculació Escolar, de les eines necessàries per garantir l’equitat en l’accés i la qualitat en l’educació de tots els infants del municipi evitant els mecanismes de segregació afegits a la segregació residencial.
10- Fer un Pla de Xoc per a l’Èxit Escolar de tot l’alumnat, a partir d’accions que incrementin la implicació de les famílies en el seguiment dels resultats escolars, la vinculació de l’entorn a les escoles, el reforç educatiu i, quan s’escaigui, les accions de formació als familiars adults.
11- Endegar un pla de cohesió en els centres escolars mitjançant l’educació en el temps de lleure amb activitats lúdiques i esportives que incorporin jocs i esports característics dels països d’origen i que ja estan molt estesos, com el cas del criquet.
12- Reforçar i estendre el Programa Rossinyol de joves mentors (18- 26) dedicat a acompanyar en els estudis i emocionalment a joves amb risc d’exclusió social de 3r i 4t d’ESO, ia joves nouvinguts que s’hagin d’incorporar a l’educació secundària obligatòria o a l’educació post obligatòria.
13- Incentivar l’accés als estudis universitaris dels joves migrats i fills de migrats gràcies a la figura del referent i a trajectòries d’èxit.
D) Gestió de l’espai públic per a una cultura pública comuna
1- Normalització i visibilitazió de la diversitat en tots els àmbits de l’espai públic efectiva, amb respecte a la pròpia cultura en l’esfera privada.
2- Defensar i garantir la lliure pràctica de les creences religioses i el respecte al pluralisme religiós des del principi de laïcitat de l’espai públic.
3- Impulsar el dret de tota la ciutadania a la deliberació, consulta i participació en la presa de decisions públiques. Per això, a les consultes popular no referendàries i altres formes de participació que contempla la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya, promogudes pels ajuntaments, podran votar, per defecte, totes les persones que acreditin 2 anys de residència continuada a la ciutat sigui quina sigui la seva situació administrativa; I en aquelles consultes que es cregui convenient, la participació serà amb 1 any d’empadronament a la ciutat.
4- Fomentar la incorporació de ciutadans d’origen divers a tots els òrgans locals de participació ciutadana, des dels Consells Municipals fins als Consells de Barri, passant per altres òrgans de participació dels districtes.
5- Fer accions de suport a l’associacionisme comercial, tant territorial com gremial, per tal que aquest integri els comerciants i empresari de tots els orígens.
6- Recuperar els Plans d’entorn i els plans comunitaris als districtes per a afavorir la diversitat, la cohesió social i la interacció entre iguals.
Propostes per a la gestió municipal dels moviments migratòries
1. Establir òrgans estables de col·laboració interinstitucional amb la resta d’administracions públiques, no només amb la Generalitat ila Subdelegació del Govern espanyol, sinó també amb la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i l’Àrea Metropolitana. La fragmentació competencial en matèria d’immigració no ha de servir d’excusa perquè els municipis de la corona metropolitana no desenvolupin una política coordinada en temes cabdals com l’empadronament, l’atenció sanitària, l’educació i l’acció comunitària.
2. Declarar Barcelona ciutat lliure de CIE i treballar fins aconseguir el tancament del CIE de la Zona Franca.
3. Modificar l’actual l’Ordenança del Civisme perquè no representi una doble penalització per a les persones d’origen estranger respecte de la resta de ciutadans.
4. Facilitar els mecanismes d’actualització i establir un circuit de seguiment d’altes noves que supervisi que el lloc de residència coincideixi amb el padró.
5. Instar a la Generalitat a regular l’empadronament per a persones sense domicili fixe a tot el territori català i revisar i millorar els mecanismes de notificació dels serveis municipals vers aquestes persones.
6. Utilitzar la mediació en aquells casos que es detectin anomalies en el padró.
7. Extensió del SAIER als districtes de la ciutat i potenciar-lo com a servei de proximitat per a la ciutadania en general i ampliar les seves funcions.Prioritàriament a Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí i en segon terme a Sant Andreu, Horta-Guinardó i Gràcia.
8. Treballar les 67 propostes concretes en el marc normatiu vigent presentades pel Consell Municipal d’Immigració, amb la finalitat de superar els impediments en la tramitació dels expedients d’estrangeria, que poden portar moltes persones a situacions d’irregularitat sobrevinguda o la impossibilitat d’accés a la regularització.
9. Aportar els mitjans necessaris per atendre adequadament i des d’una actuació integral les persones demandants d’asil que arriben a la ciutat, i molt especialment les famílies.
10. Dissenyar un circuit d’acompanyament a l’acollida d’un any de durada, en el marc del desplegament de la Llei d’Acollida 10/2010 a Barcelona que permeti assegurar l’adquisició de les competències lingüístiques bàsiques, el coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic i de capacitació laboral. Incloure persones nouvingudes i persones que ja fa un temps que van arribar.
11. Emprendre mesures d’acollida específiques per a les dones immigrades en situació de risc d’exclusió i de desemparament social, víctimes de maltractaments i/o de trata.
12. Promoure la creació de llocs de treballs estables entre les entitats que formen part de la Xarxa d’Acollida de la ciutat, de la Coordinadora d’Entitats per la Llengua i de la XESAJE, canviant la política de subvencions per programes contracte.
13.Optimitzar la gestió dels informes d’estrangeria, elaborar un protocol previ a l’entrevista, dissenyar itineraris personalitzats d’acompanyament a les persones que ho necessitin amb l’objectiu final de disminuir la denegació de l’informe.
14. Anul·lar la multiplicitat de taxes dels informes d’estrangeria entre les diferents administracions que hi intervenen.
15. Optimitzar la gestió de l’informe d’habitatge per al reagrupament familiar per detectar possibles casos d’exclusió social i/o discriminació, gràcies a les inspeccions oculars conjuntes entre els tècnics d’habitatge i els serveis socials.
16. Estendre el programa Noves Famílies a la totalitat de nuclis reagrupants i reagrupats i fer un seguiment en el temps tants als fills i filles que s’incorporen al sistema educatiu, diferenciat segons les etapes formatives, com a lesmare i pares reagrupats, detectant les seves necessitats i ajudant-los a la incorporació social i laboral.
17. Restablir i reformular el Programa de Retorn Voluntari adreçat a persones immigrades, projectant vincles econòmics entre el país d’origen i Barcelona mitjançant els projectes d’emprenedoria.
18. Elaborar un cens de barcelonins i barcelonines a l’estranger que han emigrat per motius econòmics amb la finalitat de dissenyar, de forma preventiva, unpla de retorn per aquelles persones que ho desitgin.
19.Aprofitar el talent dels barcelonins i barcelonines a l’exterior per impulsar accions innovadores en tots els àmbits fruit de la seva experiència, que serveixin per enriquir i millorar les actuacions municipals i alhora permeti mantenir vincles efectius amb la ciutat.
Propostes per a l’adaptació dels serveis municipals a una societat diversa
20. Establir òrgans estables de col·laboració interdepartamental entre els diversos serveis de l’Ajuntament per assegurar la inclusió de la diversitat com estratègia de ciutat, garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació i vetllar per una veritable interacció comunitària.
21. Impulsar que els projectes de disposicions de caràcter general i els plans de rellevància social, cultural i econòmica incorporin un informe sobre el seu impacte en la diversitat cultural de la ciutat.
22. Promoure la incorporació laboral de catalans d’origen estranger en totes aquelles àrees vinculades amb l’educació, l’atenció ciutadana i la seguretat.
23. Garantir la igualtat d’oportunitats efectiva per la via de la promoció meritocràcia i la capacitació personal a l’administració pública.
24. Establir un marc de diàleg permanent amb els agents socials i econòmics locals per teixir aliances per a la inclusió de la diversitat també en el sector privat.
25. Incorporar al pla de formació i sensibilització continuada del personal municipal la immigració i la diversitat religiosa i cultural.
26. Dissenyar un Pla de multilingüisme, que inclogui mecanismes de selecció del personal municipal, la retolació i documentació per l’avanç a la garantia activa i passiva de les llengües.
27. Revalorar i incrementar el reconeixement de llengües en l’accés i promoció al llocs de treball en la selecció del personal municipal.
28. La generalització progressiva de la documentació en almenys quatre de les llengües majoritàries de la ciutat, a banda del castellà a través de models bilingües o trilingüe amb presència del català.
29. Col·laborar amb la Generalitat per a la inclusió a les EOI de la ciutat de noves llengües que tinguin un número de parlants significatiu a la ciutat.
30. Posar en marxa programes d’ensenyament de llengües d’origen als alumnes que ho desitgin, vinculats a l’ensenyament del català per als seus pares, com a acció que mostri interès recíproc i apropament entre societat d’acollida i nouvinguda.
31. Donar un impuls principal a la formació continuada i ocupacional per a persones amb dificultats d’inserció. Valorar la capacitats personals per la via de l’acreditació.
32. Crear marcs d’intercanvi d’experiències i de formació per al foment de l’emprenedoria entre barcelonins d’origen divers.
33. Dotar el Consorci d’Educació, pel que fa a la Matriculació Escolar, de les eines necessàries per garantir l’equitat en l’accés i la qualitat en l’educació de tots els infants del municipi evitant els mecanismes de segregació afegits a la segregació residencial.
34. Fer un Pla de Xoc per a l’Èxit Escolar de tot l’alumnat, a partir d’accions que incrementin la implicació de les famílies en el seguiment dels resultats escolars, la vinculació de l’entorn a les escoles, el reforç educatiu i, quan s’escaigui, les accions de formació als familiars adults.
35. Endegar un pla de cohesió en els centres escolars mitjançant l’educació en el temps de lleure amb activitats lúdiques i esportives que incorporin jocs i esports característics dels països d’origen i que ja estan molt estesos, com el cas del criquet.
36. Reforçar i estendre el Programa Rossinyol de joves mentors (18- 26) dedicat a acompanyar en els estudis i emocionalment a joves amb risc d’exclusió social de 3r i 4t d’ESO, ia joves nouvinguts que s’hagin d’incorporar a l’educació secundària obligatòria o a l’educació post obligatòria.
37. Incentivar l’accés als estudis universitaris dels joves migrats i fills de migrats gràcies a la figura del referent i a trajectòries d’èxit.
38. Endegar un Pla de Xoc per eradicar l’analfabetisme de persones adultes en 8 anys, vinculant, quan sigui possible i necessari formació de familiars d’alumnes i escola.
39. Fer un pla de salut comunitària a partir dels promotors de salut i agents de salut, que millorin el coneixement dels serveis sanitaris entre la ciutadania i la cultura de salut preventiva.
40. Potenciar el treball comunitari per detectar situacions de vulnerabilitat de veïns i veïnes i prevenir situacions de conflictivitat social derivades dels dèficits d’informació o per manca de diàleg.
41. Impulsar el treball comunitari de la policia de proximitat, amb una vessant preventiva i afavoridora de l’accés als serveis de seguretat.
Polítiques de gestió per una cultura pública comuna
42. Promoure el concepte de cultura pública comuna entès l’espai compartit de comunicació, de convivència, de reconeixement i de participació de la nostra societat diversa diferenciada, per tal que el projecte de nació continuï sent el referent amb el qual es compromet tota la població que viu i treballa a Barcelona.
43. Per a la integració en una cultura pública comuna, promourem els espais d’interrelació entre iguals. Revisarem el Pla Barcelona Interculturalitat per continuar les seves millors accions i dotar-lo d’un discurs més clar pel que fa a cultura pública comuna.
44. La darrera enquesta sobre usos lingüístics a Barcelona és preocupant i calen plans de dinamització lingüística. Creiem que la diversitat és una riquesa pel país amb el català com a llengua comuna en una ciutat diversa, de barris, de turistes i de negocis que ha de vetllar per l’acollida al veïns i veïnes des de la cultura pròpia vetllant pel dret a la ràpida autonomia pel coneixement de l’entorn.
45. Fomentar la incorporació de ciutadans d’origen divers a tots els òrgans locals de participació ciutadana, des dels Consells Municipals fins als Consells de Barri, passant per altres òrgans de participació dels districtes.
46. Ampliar l’abast i les funcions del Consell Municipal d’Immigració i estendre’l als Districtes.
47. Fer accions de suport a l’associacionisme comercial, tant territorial com gremial, per tal que aquest integri els comerciants i empresari de tots els orígens.
48. Recuperar els Plans d’entorn i els plans comunitaris als districtes per a afavorir la diversitat, la cohesió social i la interacció entre iguals.
49. Definir projectes d’acompanyament a les escales de veïns i veïnes, de revitalització i dinamització dels espais públics i de foment de la interacció amb comerços, amb la complicitat de les entitats socials.
50. Impulsar el dret de tota la ciutadania a la deliberació, consulta i participació en la presa de decisions públiques. Per això, a les consultes popular no referendàries i altres formes de participació que contempla la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya, promogudes per l’Ajuntament de Barcelona, podran votar totes les persones que acreditin 2 anysde residència continuada a la ciutat sigui quina sigui la seva situació administrativa. I en aquelles consultes que es cregui convenient, s’estudiarà la participació amb 1 any d’empadronament a la ciutat.
51. Organitzar trobades B2B entre ONG de Desenvolupament i entitats de l’àmbit de la immigració per a que en sorgeixin iniciatives per al codesenvolupament i aprofitar el fort potencial per enfortir les relacions transnacionals que té.
52. Defensar i garantir la lliure pràctica de les creences religioses i el respecte al pluralisme religiós des del principi de laïcitat de l’espai públic.
53. Fomentar el diàleg interreligiós i el coneixement de les diverses tradicions religioses com a mesura per combatre prejudicis i actituds xenòfobes, vetllant de forma especial contra qualsevol manifestació islamòfoba.
1 Tenint en compte la diversitat d’orígens dels taxistes, respondre a la demanda reiterada de la construcción d’un petit edifici a la graella del taxi de l’aeroport del Prat, per atendre la necessitat de la pràctica de les diferents creences religioses.
Propostes per a la gestió municipal dels moviments
migratòries
1. Establir òrgans estables de col·laboració
interinstitucional amb la resta d’administracions públiques, no només amb la
Generalitat ila Subdelegació del Govern espanyol, sinó també amb la Diputació
de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i l’Àrea Metropolitana. La
fragmentació competencial en matèria d’immigració no ha de servir d’excusa
perquè els municipis de la corona metropolitana no desenvolupin una política
coordinada en temes cabdals com l’empadronament, l’atenció sanitària,
l’educació i l’acció comunitària.
2. Declarar Barcelona ciutat lliure de CIE i treballar fins aconseguir el
tancament del CIE de la Zona Franca.
3. Modificar l’actual l’Ordenança del Civisme perquè no representi una
doble penalització per a les persones d’origen estranger respecte de la resta
de ciutadans.
4. Facilitar els mecanismes d’actualització i
establir un circuit de seguiment d’altes noves que supervisi que el lloc de
residència coincideixi amb el padró.
5. Instar a la Generalitat a regular
l’empadronament per a persones sense domicili fixe a tot el territori català i
revisar i millorar els mecanismes de notificació dels serveis municipals vers
aquestes persones.
6. Utilitzar la mediació en aquells casos que
es detectin anomalies en el padró.
7. Extensió del SAIER als districtes de la
ciutat i potenciar-lo com a servei de proximitat per a la ciutadania en general
i ampliar les seves funcions.Prioritàriament a Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Nou Barris i
Sant Martí i en segon terme a Sant Andreu, Horta-Guinardó i Gràcia.
8. Treballar les 67 propostes concretes en el
marc normatiu vigent presentades pel Consell Municipal d’Immigració, amb la
finalitat de superar els impediments en la tramitació dels expedients
d’estrangeria, que poden portar moltes persones a situacions d’irregularitat
sobrevinguda o la impossibilitat d’accés a la regularització.
9. Aportar els mitjans necessaris per atendre
adequadament i des d’una actuació integral les persones demandants d’asil que
arriben a la ciutat, i molt especialment les famílies.
10. Dissenyar un circuit d’acompanyament a
l’acollida d’un any de durada, en el marc del desplegament de la Llei
d’Acollida 10/2010 a Barcelona que permeti assegurar l’adquisició de les
competències lingüístiques bàsiques, el coneixement de la societat catalana i
del seu marc jurídic i de capacitació laboral. Incloure persones nouvingudes i
persones que ja fa un temps que van arribar.
11. Emprendre mesures d’acollida específiques
per a les dones immigrades en situació de risc d’exclusió i de desemparament
social, víctimes de maltractaments i/o de trata.
12. Promoure la creació de llocs de treballs
estables entre les entitats que formen part de la Xarxa d’Acollida de la
ciutat, de la Coordinadora d’Entitats per la Llengua i de la XESAJE, canviant
la política de subvencions per programes contracte.
13.Optimitzar la gestió dels informes
d’estrangeria, elaborar un protocol previ a l’entrevista, dissenyar itineraris
personalitzats d’acompanyament a les persones que ho necessitin amb l’objectiu
final de disminuir la denegació de l’informe.
14. Anul·lar la multiplicitat de taxes dels
informes d’estrangeria entre les diferents administracions que hi intervenen.
15. Optimitzar la gestió de l’informe
d’habitatge per al reagrupament familiar per detectar possibles casos
d’exclusió social i/o discriminació, gràcies a les inspeccions oculars conjuntes
entre els tècnics d’habitatge i els serveis socials.
16. Estendre el programa Noves Famílies a la
totalitat de nuclis reagrupants i reagrupats i fer un seguiment en el temps
tants als fills i filles que s’incorporen al sistema educatiu, diferenciat segons
les etapes formatives, com a lesmare i pares reagrupats, detectant les seves
necessitats i ajudant-los a la incorporació social i laboral.
17. Restablir i reformular el Programa de Retorn
Voluntari adreçat a persones immigrades, projectant vincles econòmics entre el
país d’origen i Barcelona mitjançant els projectes d’emprenedoria.
18. Elaborar un cens de barcelonins i
barcelonines a l’estranger que han emigrat per motius econòmics amb la
finalitat de dissenyar, de forma preventiva, unpla de retorn per aquelles
persones que ho desitgin.
19.Aprofitar el talent dels barcelonins i
barcelonines a l’exterior per impulsar accions innovadores en tots els àmbits
fruit de la seva experiència, que serveixin per enriquir i millorar les
actuacions municipals i alhora permeti mantenir vincles efectius amb la ciutat.
Propostes per a l’adaptació dels serveis municipals
a una societat diversa
20. Establir òrgans estables de col·laboració interdepartamental entre
els diversos serveis de l’Ajuntament per assegurar la inclusió de la diversitat
com estratègia de ciutat, garantir la igualtat d’oportunitats i la no
discriminació i vetllar per una veritable interacció comunitària.
21. Impulsar que
els projectes de disposicions de caràcter general i els plans de rellevància social,
cultural i econòmica incorporin un informe sobre el seu impacte en la
diversitat cultural de la ciutat.
22. Promoure la incorporació laboral de catalans
d’origen estranger en totes aquelles àrees vinculades amb
l’educació, l’atenció ciutadana i la seguretat.
23. Garantir
la igualtat d’oportunitats efectiva per la via de la promoció meritocràcia i la
capacitació personal a l’administració pública.
24. Establir un marc de diàleg permanent amb
els agents socials i econòmics locals per teixir aliances per a la inclusió de
la diversitat també en el sector privat.
25. Incorporar al pla de formació i
sensibilització continuada del personal municipal la immigració i la diversitat
religiosa i cultural.
26. Dissenyar un Pla de
multilingüisme, que inclogui mecanismes de selecció del personal municipal, la
retolació i documentació per l’avanç a la garantia activa i passiva de les
llengües.
27. Revalorar i incrementar el
reconeixement de llengües en l’accés i promoció al llocs de treball en la
selecció del personal municipal.
28. La generalització
progressiva de la documentació en almenys quatre de les llengües majoritàries
de la ciutat, a banda del castellà a través de models bilingües o trilingüe amb
presència del català.
29. Col·laborar amb la
Generalitat per a la inclusió a les EOI de la ciutat de noves llengües que
tinguin un número de parlants significatiu a la ciutat.
30. Posar en marxa programes d’ensenyament de
llengües d’origen als alumnes que ho desitgin, vinculats a l’ensenyament del
català per als seus pares, com a acció que mostri interès recíproc i apropament
entre societat d’acollida i nouvinguda.
31. Donar un impuls principal a la formació
continuada i ocupacional per a persones amb dificultats d’inserció. Valorar la
capacitats personals per la via de l’acreditació.
32. Crear marcs d’intercanvi d’experiències i
de formació per al foment de l’emprenedoria entre barcelonins d’origen divers.
33. Dotar el Consorci d’Educació, pel que fa
a la Matriculació Escolar, de les eines necessàries per garantir l’equitat en
l’accés i la qualitat en l’educació de tots els infants del municipi evitant
els mecanismes de segregació afegits a la segregació residencial.
34. Fer un Pla de Xoc per a l’Èxit Escolar de
tot l’alumnat, a partir d’accions que incrementin la implicació de les famílies
en el seguiment dels resultats escolars, la vinculació de l’entorn a les
escoles, el reforç educatiu i, quan s’escaigui, les accions de formació als
familiars adults.
35. Endegar un pla de cohesió en els centres
escolars mitjançant l’educació en el temps de lleure amb activitats lúdiques i
esportives que incorporin jocs i esports característics dels països d’origen i
que ja estan molt estesos, com el cas del criquet.
36. Reforçar i estendre el Programa Rossinyol
de joves mentors (18- 26) dedicat a
acompanyar en els estudis i emocionalment a joves amb risc d’exclusió social de
3r i 4t d’ESO, ia joves nouvinguts que s’hagin d’incorporar a l’educació
secundària obligatòria o a l’educació post obligatòria.
37. Incentivar l’accés als estudis
universitaris dels joves migrats i fills de migrats gràcies a la figura del
referent i a trajectòries d’èxit.
38. Endegar un Pla de Xoc per eradicar
l’analfabetisme de persones adultes en 8 anys, vinculant, quan sigui possible i
necessari formació de familiars d’alumnes i escola.
39. Fer un pla de salut comunitària a partir
dels promotors de salut i agents de salut, que millorin el coneixement dels
serveis sanitaris entre la ciutadania i la cultura de salut preventiva.
40. Potenciar el treball comunitari per
detectar situacions de vulnerabilitat de veïns i veïnes i prevenir situacions
de conflictivitat social derivades dels dèficits d’informació o per manca de
diàleg.
41. Impulsar el treball comunitari de la
policia de proximitat, amb una vessant preventiva i afavoridora de l’accés als
serveis de seguretat.
Polítiques de gestió per una cultura pública
comuna
42. Promoure el concepte de cultura pública
comuna entès l’espai compartit de comunicació, de convivència, de reconeixement
i de participació de la nostra societat diversa diferenciada, per tal que el
projecte de nació continuï sent el referent amb el qual es compromet tota la
població que viu i treballa a Barcelona.
43. Per a la integració en una cultura
pública comuna, promourem els espais d’interrelació entre iguals. Revisarem el
Pla Barcelona Interculturalitat per continuar les seves millors accions i
dotar-lo d’un discurs més clar pel que fa a cultura pública comuna.
44. La darrera enquesta sobre usos
lingüístics a Barcelona és preocupant i calen plans de dinamització
lingüística. Creiem que la diversitat és una riquesa pel país amb el català com
a llengua comuna en una ciutat diversa, de barris, de turistes i de negocis que
ha de vetllar per l’acollida al veïns i veïnes des de la cultura pròpia
vetllant pel dret a la ràpida autonomia pel coneixement de l’entorn.
45. Fomentar la incorporació de ciutadans
d’origen divers a tots els òrgans locals de participació ciutadana, des dels
Consells Municipals fins als Consells de Barri, passant per altres òrgans de
participació dels districtes.
46. Ampliar l’abast i les funcions del
Consell Municipal d’Immigració i estendre’l als Districtes.
47. Fer accions de suport a l’associacionisme
comercial, tant territorial com gremial, per tal que aquest integri els
comerciants i empresari de tots els orígens.
48. Recuperar els Plans d’entorn i els plans
comunitaris als districtes per a afavorir la diversitat, la cohesió social i la
interacció entre iguals.
49. Definir projectes d’acompanyament a les escales
de veïns i veïnes, de revitalització i dinamització dels espais públics i de
foment de la interacció amb comerços, amb la complicitat de les entitats
socials.
50. Impulsar el
dret de tota la ciutadania a la deliberació, consulta i participació en la
presa de decisions públiques. Per això, a les consultes popular no
referendàries i altres formes de participació que contempla la Llei aprovada
pel Parlament de Catalunya, promogudes per l’Ajuntament de Barcelona, podran
votar totes les persones que acreditin 2 anysde residència continuada a la
ciutat sigui quina sigui la seva situació administrativa. I en aquelles
consultes que es cregui convenient, s’estudiarà la participació amb 1 any
d’empadronament a la ciutat.
51. Organitzar trobades B2B entre ONG de
Desenvolupament i entitats de l’àmbit de la immigració per a que en sorgeixin
iniciatives per al codesenvolupament i aprofitar el fort potencial per enfortir
les relacions transnacionals que té.
52. Defensar i garantir la lliure pràctica de
les creences religioses i el respecte al pluralisme religiós des del principi
de laïcitat de l’espai públic.
53. Fomentar el diàleg interreligiós i el
coneixement de les diverses tradicions religioses com a mesura per combatre
prejudicis i actituds xenòfobes, vetllant de forma especial contra qualsevol
manifestació islamòfoba.
1 Tenint en compte la diversitat d’orígens dels taxistes, respondre a la demanda reiterada de la construcción d’un petit edifici a la graella del taxi de l’aeroport del Prat, per atendre la necessitat de la pràctica de les diferents creences religioses.
