La comissió sectorial de Polítiques d'Immigració ha intensificat la seva activat els darrers mesos per explicar a la ciutadania d'origen estranger el procés d'independència. Hem estat presents a moltes festes pàtries de països llatins que celebren la seva independència, a les festes nacionals del Pakistan i l'Índia, ens hem reunit amb representants de les comunitats brasilera i colombiana, hem compartit l'iftar amb diverses comunitats musulmanes, seguim tutelant les persones procedents dels desallotjaments del Poblenou, hem donat suport a les comunitats egípcia, síria i colombiana en les seves reivindicacions, ... Amb l'ajuda del Robert Masih, militant d'Esquerra Republicana i Vicepresident de la Federació Catalana de Criquet, estem arribant d'una manera molt especial a la comunitat índia, pakistanesa i bengalí d'arreu del territori.
Un dels denominadors comuns d'aquestes trobades són els dubtes, les incògnites i les pors que el procés desperta especialment en les persones immigrades: que passarà amb la renovació dels papers, què passarà si la residència l'ha atorgada Espanya, si es perdrà la nacionalitat espanyola que tant costat aconseguir, si Europa ens reconeixerà, si hi haurà represàlies per donar suport al procés però no es guanya,... Un altre dels denominadors comuns és l'agraïment perquè des d'Esquerra Republicana tenim en compte la veu d'aquesta part de ciutadania, l'escoltem i la integrem en el nostre ideari col·lectiu.
Voldria destacar dues idees força que crec que val la pena que seguim transmetent perquè tenen una importància cabdal.
La primera és la transmissió de la idea que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem pares fundadors de la Catalunya independent, vinguem d'on vinguem. Aquest és un dels principis fundacionals de qualsevol estat. Si la república la fem entre tots, i la fem perquè la volem, tota la ciutadania en serem nacionals al moment fundacional mitjançant un procés ordenat.
La segona idea força, és la que va utilitzar una convidada al darrer acte d'Olot. La Laila va utilitzar unes paraules molt emotives però alhora molt significatives: "Catalunya un dia, amb la seva acollida va esdevenir la nostra mare adoptiva, la mare que ens acompanya, la que ens porta de la mà i la que ens proporciona aquest coixí de recolzament que molts necessitem, i és la mare que fa que avui digui sóc una catalana més que vol decidir en quina Catalunya vol viure, i és sens dubte, en una Catalunya lliure i independent"
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
(Salvador Espriu , La pell de brau, XXX)
Montserrat Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada