No sorprèn el que sí hauria de sorprendre

A les primàries del PSC,

Sorprèn, a alguns, que els pakistanesos votin en unes primàries. No sorprèn que no ho facin, forma part de la invisibilitat a la que sotmet la llei quan tens els drets civils segrestats.
Sorprèn que l’expressió que empren alguns sigui “voten massivament”. No sorprèn que la quantificació de “massa” sigui poc més de 200 persones -immigrades, no totes pakistaneses- en un districte on viuen 43.944i estrangers, dels quals 7.272 són del Pakistan.

Sorprèn el punt de mira centrat en un dels líders de la comunitat. No sorprèn que no es demanin explicacions públiques al Secretariat de Nova Ciutadania del PSC.

Sorprèn la reproducció de pautes culturals del país d’origen. No sorprèn que malgrat tenir immigració extracomunitària des de la dècada dels 80, ningú no hagi pensat en ensenyar com són els nostres procediments democràtics. Qui ha fet d’apoderat en col·legis electorals amb un alt índex d’immigració ja sap de què parlo.

Sorprèn les rotllanes a les proximitats del col·legi electoral. No sorprèn que ningú es pregunti com és que després de tants anys tenen tant poques competències lingüístiques. 45 hores de català, en el millor dels casos, no donen per més.

Sorprèn l’afany de recrear-se en aquest afer. No sorprèn que es focalitzin en el conjunt de la comunitat pakistanesa, fomentant els estereotips de tot tipus. Ja entra dins els paràmetres del que alguns consideren normal. Lectura de la uniformitat, no fos cas que algú s’esgarriés.

Sorprèn les poques veus en defensa de la no utilització de la immigració amb finalitats partidistes. No sorprèn que alguns dels qui ho han fet pertanyin a una organització que ha basat la seva política en el clientelisme amb les entitats. Ves per on, ni els gags del Polònia ho han tingut en compte.

Sorprèn que votin i que votin a algú en particular. No sorprèn que només 2 dels 4 candidats s’hagin interessat en donar-se a conèixer entre els nouvinguts de fa dècades. Si no votes, no existeixes. A les oficials, s’entén. A les no emparades per la legalitat vigent, si votes, hi haurà tupinada abans de contrastar la informació. A no sé que les fotos incorporin gravacions de veus. Amb traducció simultània, és clar.

Sorprèn que alguns partits posin en dubte la participació en unes primàries perquè a les eleccions “oficials” no ho podran fer. No sorprèn que qui ho diu són els partits que es consideren més assemblearis. Per imperatiu, però ja tenim l’excusa.

Sorprèn el que no hauria de sorprendre en una societat socialment inclusiva, respectuosament democràtica i democràticament tolerant: la voluntat de totes les persones de poder decidir què volen i què no, com ho volen i amb qui... en definitiva el desig de ser a més que d’existir, la necessitat de manifestar la pròpia presència, l’avidesa de visibilitzar l’ara i aquí, la determinació d’expressar-se cívicament quan se’ls brinda l’oportunitat.

Les males praxis no es poden justificar de cap de les maneres. Això va de l’oportunisme de molts i de l’escarni de pocs.

Montse Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració

--
Enviat amb Gmail Mobile