La casa

La Casa

Benvinguts, passeu passeu, aquesta es casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.
De quina casa parlen?
Determinada persona no pot entrar a casa, perquè és "de fora"?
Les cases no són les parets, són les persones que hi viuen.
La casa és on vius i on vols viure. És la casa que estimes, cuides, i mantens i millores i on hi és benvingut tot aquell que hi visqui, que vulgui ser, estar.
Els de casa som tots: alts i baixos, rossos i morenos, grassos i prims, amb defectes i amb qualitats. Ho som tots? Segur que no fas distinció?
Evidentment, SOM TOTS!
A casa hi hauria d'haver diferències sense desigualtats.
La casa hauria de ser sinónim de confort, aixopluc, repós, espai compartit on exercir la solidaritat dels membres que la integren.
Si els de casa som tots, qui són els de fora? Els que acullen o els que exclouen, els qui procuren el benestsr de tots o només d'uns quants, els qui respecten la diversitat o els qui imposen el pensament únic, els qui ens donen les eines per esdevenir persones lliures o els qui ens volen sotmesos sota una pretesa defensa territorial, els que ens ajuden a tenir les mateixes oportunitats o els qui prefereixen que persisteixin les desigualtats socials i laborals?
Sempre hem de fer reformes per donar respostes a les necessitats de tots. Els nens es fan grans i els avis ja no poden pujar escales.
Els "de fora" també som tu i jo quan diem o pensem "jo no sóc racista, pero...", quan tenim una actitud intolerant davant la diferència, sigui quina sigui aquesta diferencia!
Estirant el fil de la casa: hi ha qui ha deixat la casa dels pares per viure a la seva pròpia, malgrat això, encara es considera part d'aquella casa, però decora i manté la nova casa juntament amb qui ha decidit bastir-la.
La Catalunya dels "de casa" i dels "de fora" no la volem. En volem només una, que acull i té cura de tots els seus membres, resilent, dinamica, protectora, preventiva mes que reactiva, defensora amb els drets humans.
Parlar de primer "els de casa" no té massa sentit. Qui té casa? La majoria no en tenim, hi estem. Pocs sóm pripietaris, molts estan hipotecats i la casa és del banc, i un bon grapat vivim de lloguer, compartint pis o a casa de familiars. Això "dels de casa" no casa amb la situació actual: gent sense cases, i cases sense gent. Pots tenir la gran casa hipotecada, o una simple habitació rellogada, o un pis ocupat... tant se val quina casa és, però que et sentis a casa. Casa = sentiment de pertinença, sigui o no compartida amb una altra de llunyana.
Neruda va construir la seva casa i la va fer d'aire, de cel i d'estels. La Casa és sinònim de protecció, de recolliment, de llibertat.
La casa som totes i tots, sense cap distinció, i tant, que sí!

(Text escrit mitjançant una pluge d'idees per whatsapp i per les persones que formen part de la CS Polítiques d'Immigració ERC)