dimecres, 16 de juliol del 2014

19 de juliol a Rubí, 200 anys de camí cap a les independències

Aquest dissabte vinent, a Rubí, l'ANC farà un acte molt especial, adreçat a aquelles persones d'origen llatinoamericà, i en el que hi participaran l'escriptora i periodista Patricia Gabancho i la Patricia Duarte

Cal confirmar assistència al tel. 654 901 595.


Font: http://vocxi.assemblea.cat/2014/07/13/200-anys-de-cami-cap-a-les-independencies/



--
Enviat amb Gmail Mobile

dimarts, 15 de juliol del 2014

El Ramadà: costums i religió

El Ramadà és un mes àrab i no només una festa com la majoria de persones creu. Els mesos àrabs són lunars i la majoria d’ells tenen vint-i-nou dies, per això el Ramadà va canviant cada any en comparació amb els mesos del calendari gregorià. 
La gent ho celebra amb felicitat perquè és un mes sagrat, el mes en el qual l’Alcorà va ser transmès al profeta Mahoma. De fet, és el mes on hi ha “la nit del destí o Lailat Al Qadr", la nit més important de tot l’any perquè els musulmans que passen tota la nit pregant i resant, Déu els perdona tots els seus pecats. Tot i que és tan important, és una nit que ningú sap en quin dia cau. Habitualment sol ser un dia imparell de la segona quinzena del mes del Ramadà. Per això els musulmans durant aquests últims dies preguen i resen més de l’habitual.
D’una banda, els musulmans al llarg d’aquest mes ajuden als més necessitats, tant a la mesquita com als bars, restaurants o entitats musulmanes. Ofereixen un menjar gratuït “trencar el dejuni” (Al Iftar o Al fotor) a tothom que ho demana, sigui de la religió que sigui.
Pel que fa al menjar de trencar el dejuni, els Marroquins mengen Harira (una sopa típica del país), dàtils, shebakiya (una pasta dolça) i batut. Evidentment, els musulmans d’altres països mengen plats típics del seu país.
D’altra banda, el Ramadà no es basa només en el dejú, sinó que aquest és un mitjà pel qual les persones poden posar-se en la pell d’altres que no tenen res per menjar ni per beure i entrenen la seva perseverança i capacitat d’esforç, el seu autocontrol davant l’adversitat i davant els impulsos més instintius (l’agressivitat, el desig...). D’aquesta manera el dejú no només purifica o desintoxica el cos sinó l’ànima, buscant perfeccionar les persones i apropar-les a l’ideal musulmà i a Déu.
Malgrat això no tots els musulmans ho poden fer per motius de salut. Els que no ho poden fer són: la gent gran, les dones embarassades, les que donen pit als nens petits, les que tenen la menstruació, els nens petits i les persones malaltes.
Normalment la gent a Catalunya està acostumada a viure l’ambient del Ramadà (veure que els musulmans es vesteixen amb vestits típics del país d’origen) i conviure amb veïns, amics i inclòs parelles musulmanes. I el que puc dir com a musulmana és que els catalans pateixen més que nosaltres. Pateixen perquè pensen que tenim set i gana, fins al punt que a vegades fan preguntes com: si menjo al teu costat, tindràs gana? Això si vol dir alguna cosa, serà que els catalans conviuen i respecten uns costums i una religió com la de l’Islam i la fan seva!
Un altre dia important per als musulmans, és El fi del Ramadà “Eid Al Fetr”. Normalment els presidents de les mesquites demanen un permís als ajuntaments perquè els hi deixin algun lloc gran, com pot ser un poliesportiu, per poder fer l’oració, ja que tots els musulmans (dones, homes i fills) es dirigeixen a orar. Després la gent es saluda entre ells i tornen cap a casa, es vesteixen amb robes noves, que van comprar especialment per aquest dia, esmorzen en família i surten a visitar als familiars i amics. La festa normalment dura tres dies, amb menjars típics i bona vestimenta.

Per últim, Esquerra Republicana desitja un Ramadà Mubarak Karim a tots/es els/les musulmans/es. 

Najoua Mesbahi
Sóc estudiant d'Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya.
Militant d’Esquerra, estic a la sectorial d’immigració i al meu temps lliure, portaveu del Districte 2 per ERC Terrassa.
M'agraden el bàsquet, el futbol sala, el cinema, anar en bicicleta, la muntanya i el mar

Entrevista a Josep-Maria Terricabras, diputat al Parlament Europeu



La periodista de la EBX News, Esther Herrera, entrevista al filòsof i candidat d’ERC al Parlament Europeu, Josep Maria Terricabras.

dijous, 3 de juliol del 2014

Els sikhs serveixen menjar gratis per a persones amb dificultats a Badalona

A Badalona, un 10% dels que van a menjar al temple no són sikhs, i a Barcelona la xifra s'eleva fins al 60%, segons xifres de la comunitat.

Asistimos a un templo sij de Badalona que reparte comida
a las personas que la solicitan
Per BÀRBARA JULBE, Girona Corresponsal.

"Lentejas o garbanzos aliñados con especias picantes, parshada -una especia de pan-, yogur y sandía. Este es el menú que se sirvió ayer en el Gurdwara Sahib de Badalona, el centro de culto de los sijs. Decenas de hindúes acuden cada día a rezar, meditar, conversar y rendir honores a su Dios, simbolizado por un libro sagrado. Cuando llega la hora de comer, la gran mayoría se quedan. Lo que se sirve es gratis; y no sólo para ellos, sino para todo aquel que se acerca, sea o no seguidor de esta religión. En Badalona, un 10% de los que van a comer al templo no son sijs y en Barcelona, según su portavoz en Catalunya, Gagan Deep Singh Khalsa, la cifra se eleva hasta el 60%.

Entre estos nuevos comensales, los hay catalanes y del resto de España, también de origen rumano, pakistaní, sudamericano... Y de todos los perfiles: hombres, mujeres o parejas jóvenes con hijos. En ocasiones, se forman largas colas e incluso alguna vez los sijs han visto desbordadas sus previsiones. 

Míriam, que tiene un trabajo a media jornada y dos hijos a quienes alimentar, se decidió ayer a entrar por primera vez en el Gurdwara a buscar comida. "Había pasado muchas veces por aquí delante, pero creía que sólo era para ellos", aseguró esta boliviana, de 49 años, quien subrayó que todo lo que le den le será de "gran ayuda" para su familia. 

Francisca, en cambio, además de recoger un plato caliente recién hecho -que, según confesó, se ahorró de cocinar-, optó por sentarse un rato ante el libro sagrado y compartir con los sijs sus creencias. "La solidaridad, actualmente, es algo muy valioso. Me parece muy bien que den comida. Yo respeto su religión y ellos la mía", destacó esta septuagenaria, vecina de Badalona. En otras ocasiones, ya había estado con ellos, en concreto, durante dos jornadas de puertas abiertas, que esta comunidad organiza periódicamente. 

"Somos solidarios por naturaleza. No es que seamos ricos, sino que lo que tenemos nos gusta compartirlo con los que más lo necesitan. Es nuestra filosofía de vida. Compartir y ayudar a tantas personas y veces como sea necesario", explicó Gagan Deep Singh. "De hecho, el Templo Dorado en India tiene cuatro puertas, que significan las cuatro direcciones, norte, sur, este y oeste, con lo que puede entrar todo el mundo, independientemente de su religión", añadió Gurpinder Singh, el portavoz de los sijs en Olot. 

La solidaridad que emana esta comunidad traspasa, sin embargo, las paredes de sus centros de culto. Es el caso de Shamsher Singh, un sij de Badalona, que según relató, paga a una familia sin recursos de la ciudad los gastos de su vivienda, y también les da todo tipo de frutas y verduras de la tienda que regenta; así como otro sij, Kashmir Singh, quien ha apadrinado cuatro niños africanos a través de una fundación. "Un poco de mi dinero puede salvar muchas vidas en África", subrayó.

El Departament de Benestar Social i Família valora "muy positivamente"que los sijs sean solidarios porque es un "hecho diferencial propio de Catalunya", pero insiste en que, en caso de que quieran dar alimentos, ya existen unos canales establecidos donde poder hacer efectiva y gestionar esta solidaridad. "Podrían surgir alguno tipo de problemas, como intoxicaciones. Si lo que les interesa es ser solidarios, pueden participar en actividades de voluntariado dando alimentos envasados, por ejemplo. Aunque valoramos su apoyo y respetamos su religión", detallaron fuentes del Departament. Actualmente hay en Catalunya un total de 11.000 sijs (la mayoría del estado indio de Punyab) distribuidos en distintas comunidades. Además de Barcelona y Badalona, también están en Olot, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Girona, Lloret de Mar, Salt, Lleida, Vic y Reus. Después de Barcelona, la comunidad más numerosa es la de Olot, con más de 1.700 sijs. La gran oleada se produjo en el 2000, cuando el Gobierno español facilitó los trámites de regularización de los inmigrantes. Llegaron a ser hasta 14.000 en Catalunya, pero la crisis empezó a oprimir y comenzaron a marcharse en busca de trabajo, sobre todo a Canadá."

dilluns, 30 de juny del 2014

Xenofòbia, vídeos i delictes d'odi

Urgeix actualitzar el Codi Penal perquè l'agressió racista no acabi castigada com a simple falta.

Per Xavier Rius (elperiodico.cat)

Molta gent s'ha sorprès que qui acompanya l'autor principal de l'agressió del metro de Barcelona a un ciutadà asiàtic pengés a Youtube l'acció, ja que gràcies a la seva difusió la policia ha detingut el principal sospitós i ha identificat qui va penjar les imatges. Però no és en absolut gens estrany que aquesta acció hagi estat difosa pels seus autors ja que una de les finalitats d'aquestes ac­cions és crear por entre els col·lectius als quals dirigeixen els seus atacs i aconseguir reconeixement en els ambients geogràfics o vir­tuals on es mouen aquests grups ultres.

Possiblement qui va penjar el vídeo des d'un compte identificable, va pecar d'excés de confiança, ja que una vegada que algú el va reproduir des d'un altre compte de Youtube amb l'objectiu de denunciar-lo, feia gairebé segura la seva localització. Potser van creure que, com passa tantes vegades, les víctimes no ho denunciaran. I van pecar també d'ingenuïtat ja que, com va passar amb l'agressió d'una noia equatoriana també al metro de Barcelona el 2007, tot i que pixelessin la cara de l'autor els vagons tenen càmeres que el deuen haver recollit. Però pel que s'ha difós dels autors i del compte de qui el va penjar a la xarxa sembla que es tracta de joves d'ideologia ultra, uns espanyols i un rus l'autor principal de l'atac.

Tot i que afortunadament els casos de violència ultra o racista que hi ha hagut a Catalunya són quantitativament menors que els que es donen a Madrid o València, són moltes les agressions que com aquesta poden emmarcar-se en els anomenats delictes d'odi. Tota agressió és condemnable, però s'entén per delicte d'odi aquells en què s'agredeix aleatòriament una persona per ser d'un determinat origen geogràfic o ètnic, d'una determinada religió, de certa condició sexual o per tenir una determinada ideologia. És a dir es refereix a les accions de violència o discriminació realitzades, generalment en grup, contra un magribí, un homosexual, un oriental, una noia amb trets americoindis o un «porc», és a dir un jove independentista o simplement d'esquerres, i en què s'elegeix la víctima gairebé a l'atzar. Evidentment també s'enquadren en els anomenats delictes d'odi les agressions realitzades per joves d'ideologia contrària, com ha passat algun 12 d'octubre a Barcelona a militants d'ultradreta.

Precisament es consideren presumptes autors d'un delicte d'assassinat en grau de temptativa amb l'agreujant d'odi ideològic, els que s'asseuen aquests dies al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona, per l'atac neonazi a la sala Stroika de Manresa del març del 2012, que va ser una venjança per una agressió de signe contrari. I al marge de quina sigui la sentència que se'ls imposi -hi ha un cúmul d'indicis però poques proves materials i els que ho van confessar al jutjat de Manresa ara ho neguen tot-, els Mossos d'Esquadra defineixen els processats com a membres d'un grup, en ocasions violent, que volia ser temut a les grades dels estadis de futbol.

A causa del marc legal insufi­­cient a la majoria de països, el Consell de la UE va aprovar el 2008 la Decisió Marc 913 per modificar l'enfocament penal a la incitació pública, amb violència o sense, del racisme, la xenofòbia i a l'odi per motius ideològics ja que en molts casos, fora que es produeixin lesions greus, aquestes conductes acaben tipificades com a simple falta. I encara que aquesta normativa, que imposa penes de presó de fins a tres anys, havia d'haver entrat en vigor el 2010, a Espanya està a l'espera que s'introdueixi en la reforma del Codi Penal que debat el Congrés.

I és que no és el mateix una agressió per una discussió al carrer, que una agressió de grups que surten, com diuen, «de cacera» i, com veiem en el vídeo, peguen al primer oriental que troben viatjant sol, mentre un altre membre del grup ho grava per fer apologia a la xarxa. També s'ha de qualificar com a delicte d'odi pintar una esvàstica i un 88 -que significa heil Hitler- a la porta d'una mesquita, una sinagoga o un bar gai. Però lamentablement per la insuficient regulació penal, aquestes accions s'acaben considerant com a simple pintada, falta de danys o infracció de les ordenances cíviques, en lloc de delicte d'apologia de l'Holocaust i amenaces.

Per aquest motiu, accions com la que ha tingut lloc al metro han de motivar que s'actualitzi d'una vegada el Codi Penal per definir i castigar uns delictes que, a menys que per la seva difusió generin alarma social, no acostumen a comportar conseqüències penals importants als seus autors, els quals posteriorment, després del reconeixement obtingut entre els seus, es poden sentir més forts.

Font:

--
Enviat amb Gmail Mobile

divendres, 30 de maig del 2014

Es presenta l’observatori de seguiment del discurs polític racista OPRAX CAT

SOS Racisme Catalunya ha presentat en roda de premsa una nova eina en clau local de monitoratge i visualització del racisme i xenòfobia a Catalunya, l'OPRAX, l'Observatori de polítiques racistes i xenòfobes als municipis catalans. Un observatori present a la xarxa (www.oprax.org) que sistematitza i analitza els discuros polítics racistes i xenòfobs als municipis de Catatalunya classificant-los com a Denúncies, Bones Pràctiques, i al seu torn visibilitzant aquests discursos sobre un Mapa de Catalunya.

Els objectius de l'OPRAX CAT, que permetrà fer un seguiment més acurat dels discursos de l'odi, són:

Recollir i sistematitzar la informació relativa a discursos i polítiques publiques racistes als municipis catalans.
Recollir i sistematitzar la informació d'accions racistes individuals i/o col·lectives  en el àmbit municipal català
Analitzar de manera periòdica aquesta informació, per "fotografiar" la situació dels discurs de l'odi i de les polítiques racistes a Catalunya.
Facilitar, a partir del coneixement de la realitat, el disseny d'accions, estratègies i polítiques d'intervenció contra el racisme i la xenofòbia en l'àmbit municipal
Tot i que es farà un seguiment de tots els grups que puguin tenir pronunciaments racistes, prioritàriament, es posa el focus en municipis on hi ha regidors/es de Plataforma per Catalunya i també d'altres on el PP té l'alcaldia o gran presència al ple.

Les fonts d'informació de l'observatori són diverses, però és cabdal l'existència d'una xarxa d'observadors/es que facin seguiment dels següents espais: mitjans de comunicació locals, els generalistes, les xarxes socials, les pàgines webs i blocs de partits polítics i grups racistes, així com els blocs de periodistes que estan especialitzats en el mateix seguiment.


Campanya electoral municipal 2011

Fes-te observador/a

Fes-te observador/a de l'OPRAX, si vius a Catalunya i estàs alerta de l'actualitat local, a través del formulari al web. L'observatori parteix de l'articulació xarxa de ciutadans i ciutadanes que facin arribar allò que normalment no surt als mitjans convencionals. Persones que ens facin arribar les situacions de discriminació i vulneració dels drets humans i també les experiències de solidaritat i convivència que a diari, i moltes vegades de forma anònima, es donen entre els veïns i veïnes dels nostres barris.

Per a més informació, entra al web de l"OPRAX CAT  escriu a info@oprax.org o truca a SOS Racisme Catalunya al 933010597.

Consulteu la Nota de premsa de presentació de l'OPRAX i el Dossier de premsa de l'OPRAX que descriu els objectius i el funcionament del mateix.

 Info: http://www.sosracisme.org/actualitat/es-presenta-lobservatori-de-seguiment-del-discurs-politic-racista-oprax-cat

--
Enviat amb Gmail Mobile

dimecres, 7 de maig del 2014

PP ens tomba controlar les empreses tèxtils que esclavitzen a Bangladesh

Esclavitzen a Bangladesh i arreu. De fet, fa un any tothom lamentava la tragèdia de Rana Plaza: 1.100 morts, 800 orfes i més de 2.000 mil ferits. Què s'ha fet d'ençà aleshores? La resposta és ben fàcil: respecte a la millora dels drets laborals dels treballadors de Bangladesh, poc, gairebé res, tot i que no era la primera vegada que es vivia una tragèdia d'aquesta mena. L'any 1911 a Nova York 140 treballadores, la majoria de les quals joves immigrants, van morir en un incendi d'una fàbrica de camises. Al cap de poc temps, van produir-se canvis profunds en la legislació laboral. A Bangladesh, cent anys després, no. I, possiblement, trigaran, bo i tenint en compte el que està passant en els parlaments de les democràcies europees. Com en el Congreso de los Diputados.
Efectivament, avui mateix s'ha rebutjat una iniciativa d'Esquerra que plantejava la necessitat de prendre decisions d'una vegada per totes encaminades a encarregar auditories independents sobre les empreses espanyoles involucrades en la producció i comercialització de productes tèxtils que no compleixen amb els drets laborals i dur a terme les modificacions legislatives adients per tal que les administracions públiques dels països importadors introdueixin clàusules socials en llurs compres.
Perquè la irresponsabilitat i la mala fe d'aquestes empreses esdevé criminal. Cal tenir present que els treballadors de Rana Plaza havien denunciat  la presència d'esquerdes en l'edifici i del perill que suposaven. Malgrat tot, foren obligats a tornar a la feina perquè els empresaris occidentals reclamaven puntualitat en el lliurament de les comandes. Això, sí, aquests empresaris se n'han sortit prou bé amb el processament del propietari de l'edifici (per cert, construït en sòl públic, la qual cosa ja evidencia el nepotisme que regne en aquell Estat) i amb el compromís de contribuir voluntàriament amb un fons de 29 milions d'euros per a les víctimes, del qual tan sols se n'ha fet efectiva una tercera part, perquè no fos cas que les marques se'n ressentissin com havia passat anys enrere arran de l'ús de mà d'obra infantil.
Però les empreses espanyoles continuaran tenint barra lliure. I, de beneficis, en treuen un munt: a Bangladesh segons l'associació de sindicalistes Asia Floor Wage Alliance s'haurien de pagar, tenint en compte el cost de la vida, un salari mínim de 250 euros. Doncs bé, el salari mínim és de 30 i els treballadors del tèxtil han aconseguit guanyar-ne 50.
Vet aquí la globalització neoliberal: atur a casa nostra i esclavatge a l'Asia. Perquè cap de les cinquanta empreses tèxtils més importants d'Europa paga un salari digne a Bangladesh.
En definitiva, emparedats entre la servitud política del PP a la cobdícia de les empreses i la nostra estúpida i irresponsable complicitat en tancar el ulls davant l'esclavatge laboral a canvi de poder consumir roba barata.

Joan Tardà

http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/pp-ens-tomba-controlar-les-empreses-textils-que-esclavitzen-a-banglades

--
Enviat amb Gmail Mobile