divendres, 30 de maig del 2014

Es presenta l’observatori de seguiment del discurs polític racista OPRAX CAT

SOS Racisme Catalunya ha presentat en roda de premsa una nova eina en clau local de monitoratge i visualització del racisme i xenòfobia a Catalunya, l'OPRAX, l'Observatori de polítiques racistes i xenòfobes als municipis catalans. Un observatori present a la xarxa (www.oprax.org) que sistematitza i analitza els discuros polítics racistes i xenòfobs als municipis de Catatalunya classificant-los com a Denúncies, Bones Pràctiques, i al seu torn visibilitzant aquests discursos sobre un Mapa de Catalunya.

Els objectius de l'OPRAX CAT, que permetrà fer un seguiment més acurat dels discursos de l'odi, són:

Recollir i sistematitzar la informació relativa a discursos i polítiques publiques racistes als municipis catalans.
Recollir i sistematitzar la informació d'accions racistes individuals i/o col·lectives  en el àmbit municipal català
Analitzar de manera periòdica aquesta informació, per "fotografiar" la situació dels discurs de l'odi i de les polítiques racistes a Catalunya.
Facilitar, a partir del coneixement de la realitat, el disseny d'accions, estratègies i polítiques d'intervenció contra el racisme i la xenofòbia en l'àmbit municipal
Tot i que es farà un seguiment de tots els grups que puguin tenir pronunciaments racistes, prioritàriament, es posa el focus en municipis on hi ha regidors/es de Plataforma per Catalunya i també d'altres on el PP té l'alcaldia o gran presència al ple.

Les fonts d'informació de l'observatori són diverses, però és cabdal l'existència d'una xarxa d'observadors/es que facin seguiment dels següents espais: mitjans de comunicació locals, els generalistes, les xarxes socials, les pàgines webs i blocs de partits polítics i grups racistes, així com els blocs de periodistes que estan especialitzats en el mateix seguiment.


Campanya electoral municipal 2011

Fes-te observador/a

Fes-te observador/a de l'OPRAX, si vius a Catalunya i estàs alerta de l'actualitat local, a través del formulari al web. L'observatori parteix de l'articulació xarxa de ciutadans i ciutadanes que facin arribar allò que normalment no surt als mitjans convencionals. Persones que ens facin arribar les situacions de discriminació i vulneració dels drets humans i també les experiències de solidaritat i convivència que a diari, i moltes vegades de forma anònima, es donen entre els veïns i veïnes dels nostres barris.

Per a més informació, entra al web de l"OPRAX CAT  escriu a info@oprax.org o truca a SOS Racisme Catalunya al 933010597.

Consulteu la Nota de premsa de presentació de l'OPRAX i el Dossier de premsa de l'OPRAX que descriu els objectius i el funcionament del mateix.

 Info: http://www.sosracisme.org/actualitat/es-presenta-lobservatori-de-seguiment-del-discurs-politic-racista-oprax-cat

--
Enviat amb Gmail Mobile

dimecres, 7 de maig del 2014

PP ens tomba controlar les empreses tèxtils que esclavitzen a Bangladesh

Esclavitzen a Bangladesh i arreu. De fet, fa un any tothom lamentava la tragèdia de Rana Plaza: 1.100 morts, 800 orfes i més de 2.000 mil ferits. Què s'ha fet d'ençà aleshores? La resposta és ben fàcil: respecte a la millora dels drets laborals dels treballadors de Bangladesh, poc, gairebé res, tot i que no era la primera vegada que es vivia una tragèdia d'aquesta mena. L'any 1911 a Nova York 140 treballadores, la majoria de les quals joves immigrants, van morir en un incendi d'una fàbrica de camises. Al cap de poc temps, van produir-se canvis profunds en la legislació laboral. A Bangladesh, cent anys després, no. I, possiblement, trigaran, bo i tenint en compte el que està passant en els parlaments de les democràcies europees. Com en el Congreso de los Diputados.
Efectivament, avui mateix s'ha rebutjat una iniciativa d'Esquerra que plantejava la necessitat de prendre decisions d'una vegada per totes encaminades a encarregar auditories independents sobre les empreses espanyoles involucrades en la producció i comercialització de productes tèxtils que no compleixen amb els drets laborals i dur a terme les modificacions legislatives adients per tal que les administracions públiques dels països importadors introdueixin clàusules socials en llurs compres.
Perquè la irresponsabilitat i la mala fe d'aquestes empreses esdevé criminal. Cal tenir present que els treballadors de Rana Plaza havien denunciat  la presència d'esquerdes en l'edifici i del perill que suposaven. Malgrat tot, foren obligats a tornar a la feina perquè els empresaris occidentals reclamaven puntualitat en el lliurament de les comandes. Això, sí, aquests empresaris se n'han sortit prou bé amb el processament del propietari de l'edifici (per cert, construït en sòl públic, la qual cosa ja evidencia el nepotisme que regne en aquell Estat) i amb el compromís de contribuir voluntàriament amb un fons de 29 milions d'euros per a les víctimes, del qual tan sols se n'ha fet efectiva una tercera part, perquè no fos cas que les marques se'n ressentissin com havia passat anys enrere arran de l'ús de mà d'obra infantil.
Però les empreses espanyoles continuaran tenint barra lliure. I, de beneficis, en treuen un munt: a Bangladesh segons l'associació de sindicalistes Asia Floor Wage Alliance s'haurien de pagar, tenint en compte el cost de la vida, un salari mínim de 250 euros. Doncs bé, el salari mínim és de 30 i els treballadors del tèxtil han aconseguit guanyar-ne 50.
Vet aquí la globalització neoliberal: atur a casa nostra i esclavatge a l'Asia. Perquè cap de les cinquanta empreses tèxtils més importants d'Europa paga un salari digne a Bangladesh.
En definitiva, emparedats entre la servitud política del PP a la cobdícia de les empreses i la nostra estúpida i irresponsable complicitat en tancar el ulls davant l'esclavatge laboral a canvi de poder consumir roba barata.

Joan Tardà

http://blocs.esquerra.cat/joan-tarda/bloc/pp-ens-tomba-controlar-les-empreses-textils-que-esclavitzen-a-banglades

--
Enviat amb Gmail Mobile

dimecres, 23 d’abril del 2014

La Diada de Sant Jordi

Avui reivindiquem la memòria del fill d'un immigrant, d'herència multicultural tipicament mediterrània, nascut a Lydda (Palestina), allistat al exercit romà(!) i mort a Nicomedia de l"actual Turquia. Fill d'un grec de Capadòcia I una grega cristiana de Palestina aquest estranger esdevé patró de Catalunya degut a l'importació de llegendes populars del orient mitjà per part de almogavers o expedicionaris de les croades del s. XIII. Personatge que la seva llegenda esta inspirada I sovint es barreja amb la del Horus egipci, l'Enki sumeri,  Al Khidr àrab I el Perseus grec. Un mite que uneix un munt de països al seu culte: Georgia, Palestina, Malta, Portugal, Anglaterra, Aragó I Catalunya I ciutats com Beit Jala, Beirut, Al Ludd (hebreu: Lod, grec Λυδδα), Alcoi, Barcelona etc. El seu nom significa "treballador de la terra", "pagés" del grec
Γη (Gaia- terra) I Έργο (ergo - labor).  Bona diada a tothom, visca la terra amb les seves tradicions, I visca l'immigracio que ens enriqueix!

(Per Yorgos Konstatinou)

--
Enviat amb Gmail Mobile

dissabte, 12 d’abril del 2014

No sorprèn el que sí hauria de sorprendre

A les primàries del PSC,

Sorprèn, a alguns, que els pakistanesos votin en unes primàries. No sorprèn que no ho facin, forma part de la invisibilitat a la que sotmet la llei quan tens els drets civils segrestats.
Sorprèn que l’expressió que empren alguns sigui “voten massivament”. No sorprèn que la quantificació de “massa” sigui poc més de 200 persones -immigrades, no totes pakistaneses- en un districte on viuen 43.944i estrangers, dels quals 7.272 són del Pakistan.

Sorprèn el punt de mira centrat en un dels líders de la comunitat. No sorprèn que no es demanin explicacions públiques al Secretariat de Nova Ciutadania del PSC.

Sorprèn la reproducció de pautes culturals del país d’origen. No sorprèn que malgrat tenir immigració extracomunitària des de la dècada dels 80, ningú no hagi pensat en ensenyar com són els nostres procediments democràtics. Qui ha fet d’apoderat en col·legis electorals amb un alt índex d’immigració ja sap de què parlo.

Sorprèn les rotllanes a les proximitats del col·legi electoral. No sorprèn que ningú es pregunti com és que després de tants anys tenen tant poques competències lingüístiques. 45 hores de català, en el millor dels casos, no donen per més.

Sorprèn l’afany de recrear-se en aquest afer. No sorprèn que es focalitzin en el conjunt de la comunitat pakistanesa, fomentant els estereotips de tot tipus. Ja entra dins els paràmetres del que alguns consideren normal. Lectura de la uniformitat, no fos cas que algú s’esgarriés.

Sorprèn les poques veus en defensa de la no utilització de la immigració amb finalitats partidistes. No sorprèn que alguns dels qui ho han fet pertanyin a una organització que ha basat la seva política en el clientelisme amb les entitats. Ves per on, ni els gags del Polònia ho han tingut en compte.

Sorprèn que votin i que votin a algú en particular. No sorprèn que només 2 dels 4 candidats s’hagin interessat en donar-se a conèixer entre els nouvinguts de fa dècades. Si no votes, no existeixes. A les oficials, s’entén. A les no emparades per la legalitat vigent, si votes, hi haurà tupinada abans de contrastar la informació. A no sé que les fotos incorporin gravacions de veus. Amb traducció simultània, és clar.

Sorprèn que alguns partits posin en dubte la participació en unes primàries perquè a les eleccions “oficials” no ho podran fer. No sorprèn que qui ho diu són els partits que es consideren més assemblearis. Per imperatiu, però ja tenim l’excusa.

Sorprèn el que no hauria de sorprendre en una societat socialment inclusiva, respectuosament democràtica i democràticament tolerant: la voluntat de totes les persones de poder decidir què volen i què no, com ho volen i amb qui... en definitiva el desig de ser a més que d’existir, la necessitat de manifestar la pròpia presència, l’avidesa de visibilitzar l’ara i aquí, la determinació d’expressar-se cívicament quan se’ls brinda l’oportunitat.

Les males praxis no es poden justificar de cap de les maneres. Això va de l’oportunisme de molts i de l’escarni de pocs.

Montse Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració

--
Enviat amb Gmail Mobile

dijous, 3 d’abril del 2014

Defender a Catalunya en interés de todos.

"La ciudadanía catalana nos plantea a todos un dilema democrático. Nos hacen un favor a todos, ya es hora de hablar de lo que es verdaderamente la democracia y la libertad.

El último funeral de estado, por la muerte de Suárez, fue oficiado por un político franquista. Político pues Rouco Varela no le habló a sus fieles sino a España, e invocó a la Guerra Civil como amenaza para que Catalunya se dé por vencida.

España como sociedad, España como nación y España como estado están viviendo una crisis profunda y vendrá inevitablemente una reforma de lo que existe. Los poderes en juego ya están actuando, por un lado blindando la corona y, por otro, cerrando filas frente a Catalunya, como muestran los medios de comunicación españoles. Si no es el Gobierno es Botín o es Rouco. Debemos ser muy conscientes de ello pues todos estamos implicados y tendremos que tener una opinión.

La crisis económica tuvo graves consecuencias en las vidas de la mayor parte de las personas pero es la política de la derecha la que conduce a una quiebra de los pactos sociales. Los recortes en la cobertura pública van acompañados del robo de lo cortado y como eso se hace obscenamente en público, tal prepotencia produce humillación y desesperación impotente. Pero las respuestas sociales a esas políticas, desgraciadamente, no llegan a tener la fuerza de parar siquiera los sucesivos golpes del Gobierno a la sociedad. Pero tampoco las protestas contra el recorte de libertades y la deriva autoritaria del estado son capaces por si mismas de cuestionar esa política.

Lo que está planteando una crisis del estado tal como está configurado son dos cuestiones, por una parte, la desnudez de la Corona, que es vista con gran distancia, cuando no hostilidad, por un número creciente de ciudadanos, especialmente en Euskadi y Catalunya (el monarca sabe que el peor público de una Copa del Rey es el de Bilbao y Barcelona). Y, por otra parte, que la sociedad catalana viene teniendo desde hace unos años un debate abierto y ha expresado con mucha claridad que quiere poder votar para decidir su futuro como país.

Rouco es franquista y brutal pero no tonto. La cuestión nacional es lo que está inmediatamente sobre la mesa, y las decisiones que tomen los políticos nos van implicar a todos.

Para comprender hasta qué punto el debate que vive la sociedad catalana es democrático conviene recordar que aproximadamente entre el setenta y el ochenta por ciento de los encuestados está a favor de poder celebrar un referéndum o una consulta. Pero es aún más significativo el dato de que el 87,3% aceptaría el resultado de la votación. Es decir existe tal voluntad de convivencia entre los catalanes, tal conciencia y sentir que forman un mismo país que solo uno de cada diez encuestados se excluye del acuerdo. Ese tanto por ciento de personas que no es partidaria de la consulta y sin embargo aceptaría su resultado es lo que marca la diferencia de un país con una envidiable calidad democrática.

Podemos comparar esas actitudes con las que ofrecen la inmensa mayoría de los medios de comunicación españoles. O, francamente, podemos abrir los oídos y mirar a los lados y comprobar como lo más característico de la cultura civil española es la imposibilidad de discutir sobre ese asunto sin bramar, insultar y amenazar con el Ejército. Pero ése es otro tema.

Es evidente que la sociedad catalana es más que un espacio lingüístico y cultural, es un proyecto cívico común y un sujeto político soberano. Con independencia de lo que digamos cualquiera o lo que diga el estado español, está claro que la sociedad catalana se considera a sí misma una nación. El significado hoy día de la palabra “nación” es discutible pero constatamos que los catalanes ya existen en el mundo y en la historia por ellos mismos, eso es una realidad pues la ideología es una de las realidades más potentes. Lo único que les impide existir como lo que comúnmente se llama nación es que el estado español se lo niega. ¿Tiene derecho a hacerlo? ¿Es justo y democrático? O, dicho de otro modo, ¿tenemos derecho a hacerlo y actuamos así con justicia y democráticamente? Yo digo que no. Nadie tiene derecho a mantener sometido por la fuerza a un país, como dicen ser masivamente los catalanes.

Sería España contra Catalunya. Si la derecha nacionalista española consigue que su postura sea aceptada por la mayor parte de la población que vivimos fuera de Euskadi y Catalunya entonces sí que se habrá consumado la ruptura nacional de España, serían dos naciones enfrentadas sin posibilidad de pactos. España contra Catalunya.

Sería el Estado contra Catalunya. El PP pretende que el Congreso vote contra la voluntad explícita de la sociedad catalana. Si el PSOE se abraza al PP en esa maniobra ya no sería el Gobierno de un partido con mayoría absoluta sino los dos grandes partidos estatales que definen los límites del régimen político español. Sería el estado español contra Catalunya.

No fue el PSOE quien recogió firmas contra Catalunya, tampoco fue precisamente quien recurrió el estatuto al Constitucional. No tendría por qué apoyar ahora las consecuencias de esas irresponsabilidades, pero en este momento es un partido del que podemos esperar cualquier cosa. Incluso el suicidio político.

En el caso de que el estado español se posicionase contra la voluntad de Catalunya, ¿qué caminos le quedarían a los catalanes si no quieren suicidarse como ciudadanos? Alguien tendrá que hacerse esa pregunta.

La sociedad catalana necesita y va a necesitar en los próximos tiempos que quienes, sin ser catalanes, vivimos en España y deseamos verdaderamente vivir en democracia y libertad apoyemos su demanda. O seremos cómplices por asentimiento de unos políticos ignorantes, ciegos y locos. Tan ignorantes como para desconocer la sociedad catalana, tan ciegos como para no ver que no es un capricho de políticos aventureros sino una demanda firmemente asentada en toda esa sociedad y tan locos como para estar instalados en la idea de que, si es necesario, se sacarán los tanques en las ciudades y se detendrá a los dirigentes de un país. Es un sueño delirante en Europa, ¿no? Sin embargo, esa fantasía violenta es alimentada día a día desde medios de comunicación españoles.

La ideología franquista, como toda ideología totalitaria, actúa sobre la sociedad dividiendo, como entendía Carl Schmitt, entre amigos y enemigos, delimita por fuerza dos campos ideológicos y, que nadie olvide que una parte clave de la defensa de la democracia en España fue, es y será el reconocimiento de la diversidad nacional. Posicionarse contra Catalunya hoy es cerrar filas con la derecha nacionalista española y configurar una España definitivamente no democrática.

Y defender a Catalunya es defender la democracia y la libertad. Por ellos y por los demás ojalá el Gobierno se vea forzado a cambiar de actitud y, tras la sentencia del Constitucional, se abra a un diálogo político y legal que permita la consulta. Si no es así, parece lo previsible, le deseamos lo mejor a los catalanes y entendemos que tenemos el deber de apoyarles del modo que podamos.

La ciudadanía catalana nos plantea a todos un dilema democrático, y como tal dilema hay que escoger. Nos hacen un favor a todos, ya es hora de hablar de lo que es verdaderamente la democracia y la libertad. Sin miedo."

Artícle de l"escriptor Suso de Toro.
http://www.eldiario.es/zonacritica/Defender-Catalunya-interes_6_245385496.html

--
Enviat amb Gmail Mobile

dimecres, 26 de març del 2014

Is discrimination an issue?

Young adults with immigration background in the labour market.

Executive summary EUMARGINS third policy brief looks at discrimination as a factor of exclusion for young adults with immigration background in the labour markets of seven European countries: Estonia, Spain, France, Italy, Sweden, the United Kingdom and Norway. Several observations emerge from this analysis. First, access to the labour market is generally difficult for young people, but often more so for immigrant youth, especially for so-called visible minority youth. Second, although labour market access is better for young descendants it still lags behind that of nationals and they fare worse in competition for higher-level jobs. Third, there are various sources of poor labour market integration for first generation immigrants, such as low portability of human capital, language problems and a lack of relevant social networks. Some of these issues frequently also affect descendants. Both demographics face the additional challenge of ethnic penalties and discrimination. This is a problem not only for them but equally so for the societies they inhabit, which should make it a key concern for policy-makers.

http://t.co/gQI1tHFN5T

S.O.S. Racisme - 25 anys

25 anys realitzant una feina absolutament imprescindible. Felicitats i moltes gràcies a S.O.S. Racisme!

Missió: "La nostra lluita"

"SOS Racisme basa la seva actuació en la denúncia del racisme en totes les seves cares, entès com la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen, religioses o culturals. Ara bé, tenim en compte que la lluita contra el racisme no pot anar aïllada del context social si vol ser eficaç. Així, calen profunds canvis estructurals en la nostra societat, acompanyats de pedagogia social i de polítiques reals i eficients que tinguin una direcció comú: la convivència en un marc d’igualtat, garantint la cohesió social i desmantellant així la ideologia racista que impregna la nostra societat.

No ens hem d’estranyar si no podem parlar d’un model de cohesió social quan la societat a la qual es tendeix i es fa tendir des de les institucions es basa en la segregació, això és, l’apartheid jurídic. El no reconeixement de tots els ciutadans troba el seu màxim exponent en la llei d’estrangeria. Aquest fet mina la qualitat democràtica de la nostra societat, crea categories de ciutadans i és motiu de fractura social.

SOS Racisme defensa el model de l’Estat social. Per combatre el racisme social, són indispensables un augment i una bona adequació i gestió dels pressupostos socials i d’inversions de l’Estat del Benestar. Així, es podrà eradicar la visió per la qual existeix una competència pels recursos entre uns i els altres, autòctons i immigrats: els problemes socials actuals són comuns.

La pedagogia social s’ha de concentrar en la sensibilització en matèria d’estereotips, prejudicis i tòpics. La por al canvi o el desconeixement de l’altre han de ser compensats per evitar que el racisme social ocupi nous espais i l’antiracisme pugui ser un caràcter essencial de la nostra societat.

Finalment, calen polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats, pilar del nostre sistema democràtic, com també l’exigència als poders públics d’actuació contra les situacions de discriminació racista, incorporant a la pràctica les normatives antidiscriminació europees. Així, treballem per un model de societat que doni resposta als canvis en la composició social i a la diversitat cultural des de la ciutadania plena, el laïcisme, la igualtat d’oportunitats i l’antiracisme.

Lluitem contra el racisme institucional
Per racisme institucional entenem la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen o culturals, realitzades des de les institucions de l’Estat, a saber, la construcció d’un apartheid jurídic que estableixi dues categories de ciutadania, la realització de polítiques migratòries que vulneren els drets fonamentals de la persona i la invisibilitat del problema en l’agenda política habitual.

En els nostres dies observem l’enfocament de la immigració des d’una perspectiva economista i policial, obviant la condició de persones i de ciutadans i considerant les persones immigrades com mera mà d’obra. Aquesta concepció utilitarista de la persona és totalment contrària a l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans.

En primer lloc, la creació i enfortiment d’una llei d’estrangeria, que promouen l’estratificació social i legitimen la vulneració constant de les llibertats i els drets humans, és una peça fonamental en els mecanismes del racisme institucional: des de SOS Racisme, considerem qualsevol llei d’estrangeria intrínsecament contrària als principis d’un Estat democràtic. Ara bé, aquesta és justificada per un discurs cada cop més conservador i obsessionat per la seguretat a costa de la retallada de drets. Les persones d’origen immigrant només poden aspirar, doncs, a esdevenir ciutadans de segona. Per extensió, la dona immigrant extracomunitària es veu doblement discriminada: al racisme institucional hem d’afegir la discriminació per raó de gènere.

És de cabdal importància acabar amb el racisme d’Estat: denunciar el manteniment d’un sistema injust i excloent que no acaba per desenvolupar polítiques reals d’integració.

Lluitem contra el racisme social
El racisme social és la discriminació i segregació racista que té lloc a l’esfera quotidiana: al carrer, a la feina, a casa… Aquest no ha parat de créixer en el nostre país: ja no només ataca els nouvinguts, sinó també els ciutadans d’origen immigrat ja residents aquí. El racisme d’Estat n’és la primera causa instigadora; emparant la vulneració de drets, el racisme roman impune. No podem concebre’ls separats, perquè no són més que dues cares d’un mateix problema. És més, les actituds i conductes racistes són instigades amb especial virulència per l’extrema dreta i el populisme: el desconeixement de l’altre, el prejudici i la por a la diferència cultural són aprofitades per discursos demagògics per fomentar l’odi racista.

La manera més efectiva de combatre el racisme social consisteix, però, a enfrontar-se a la mancança de l’Estat social i l’existència de desigualtats socials cada vegada més marcades. Així doncs, cal tornar a denunciar l’existència de pobresa i d’exclusió social. Així, la immigració no és en si un problema; ara bé, posa de manifest problemes ja previs que cal abordar en la seva globalitat.

Un altre col·lectiu víctima del racisme social és el poble gitano, que des de fa anys viu oblidat i en la misèria, posant de palès la desigualtat d’oportunitats del sistema democràtic. En el seu cas, el fracàs escolar, la taxa d’atur i la precarietat de l’habitatge presenten uns índexs molt més alts que per la resta dels catalans.

Aquests últims anys la societat catalana ha vist profunds canvis en la seva composició a partir d’una nova etapa, el mestissatge. Avui en dia, molts catalans i catalanes són fills de pares immigrats. Molts viuen en una situació de guetització, de fracàs escolar i d’un rebuig social que impedeix la mobilitat social pel seu col·lectiu.

Lluitem per un model basat en la ciutadania plena
El nostre ideal és que en una societat laica, mestissa i intercultural els individus puguin desenvolupar la seva vida en igualtat de drets i oportunitats, on prevalgui la llibertat de culte i d’expressió cultural. Les cultures no són estàtiques ni romanen incòlumes al pas del temps, sinó que evolucionen, creixen i es desenvolupen –la seva força resideix en el seu dinamisme. Catalunya no n’és una excepció: ha estat forjada a partir de l’esforç de multitud de pobles i cultures diferents. SOS Racisme defensa, per tant, que sense anar més lluny el factor immigració és d’enriquiment cultural i no va pas en detriment de la nostra societat.

Reivindiquem també la universalització de la ciutadania, deslligada de la nacionalitat i basada en la residència, com a pilar fonamental d’una democràcia inclusiva i plural. Aquesta haurà de desenvolupar una veritable justícia social, que permeti un model de societat de convivència i igualtat.

Els referents a la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre els ciutadans i els pobles del món han de retornar a la societat i ocupar el lloc preferent que mereixen. El sistema de valors que és el mercantilisme, que ignora deliberadament els drets humans, tant en la seva faceta més propera com en la mundialització, ha de ser abandonat. Els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren.

Com lluitem contra el racisme
Organitzem campanyes i mobilitzacions amb les quals fem denúncia pública i promovem les actituds respectuoses amb els drets humans. Tenim una Oficina d’Informació i Denúncies, on tractem diàriament casos de discriminació racista. Constantment reforcem i avancem en el discurs antiracista mitjançant l’organització de Diàlegs Antiracistes i l’elaboració de documents de reflexió. Fomentem l’activisme i el compromís ciutadà amb la defensa dels drets humans, com també el treball en xarxa de tots aquells agents implicats en la lluita antiracista.

Estem federats en l’àmbit estatal i des de l’any 1995 publiquem l’Informe Anual sobre el Racismo en el Estado español. Estem federats en l’àmbit internacional."

http://www.sosracisme.org/que-es-sos-racism/missio-la-nostra-lluita