Població estrangera resident a Catalunya

El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014

La població estrangera resident a Catalunya és d’1.089.214 persones en data 1 de gener del 2014, xifra que representa el 14,5% de la població catalana, percentatge superior al d’Espanya (10,7%). Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre d’estrangers s’ha reduït un 6% en comparació amb l’1 de gener de 2013 i la disminució ha afectat totes les comarques. Les majors disminucions s’han registrat a l’Alta Ribagorça (-29%), la Val d’Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%).

Les variacions de població estrangera estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del creixement vegetatiu d’aquests col·lectius i pel procés de naturalització. L’any 2013, el Ministeri de Treball i Seguretat Social va comptabilitzar 73.468 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, el 62,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i Central.

La població d’origen europeu segueix sent la més nombrosa (gairebé representa un terç de la població estrangera), mentre que la procedent d’Àfrica passa a ocupar el segon lloc (amb un 28,2%), seguida pels residents d’origen americà (amb un 26,7%). Més allunyada d’aquests col·lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 12,9% del total.

En relació amb l’any anterior, la major disminució correspon al continent americà (-11,8%), en gran part per la pèrdua de població provinent d’Amèrica del Sud (-14,0%). El nombre d’originaris d’aquesta regió decreix en 36.002 persones, un descens que representa la meitat de la variació anual de la població estrangera.

FONT: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Poblacio-estrangera-resident-a-Catalunya

Esquerra Berga proposa crear una regidoria de Ciutadania a la ciutat

El partit republicà vol que el consistori tingui un espai que treballi la immigració de manera "global i transversal"ERC inclourà la proposta al seu programa electoral.

Una de les novetats principals del programa d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Berga serà la creació d'una nova regidoria de Ciutadania, en el cas que arribin a governar l'Ajuntament de la capital berguedana. Ho ha anunciat aquest dissabte l'alcaldable d'ERC a Berga, Ermínia Altarriba, en una reunió de la sectorial d'immigració del partit, on s'ha realitzat una radiografia d'aquest col·lectiu al Berguedà, l'Anoia, el Bages i Osona.

“Serà una aposta important”, ha destacat Altarriba, que ha indicat que la nova regidoria permetrà tractar globalment i transversalment el fenomen de la migració. D'altra banda, la candidata també ha destacat la necessitat d'analitzar els efectes de les ordenances municipals sobre la població immigrant. Segons ha dit, la penalització en una ordenança pot provocar, per exemple, que es puguin tenir problemes a l'hora de renovar la tarja de residència.

La sessió ha comptat amb militants de Berga, de la comarca i de diversos nuclis d'ERC al Bages, l'Anoia i Osona. Concretament, la reunió ha tractat l'imaginari col·lectiu i personal dels militants sobre la immigració, les dificultats de la cohesió social i de la integració, i els aspectes clau per a una bona gestió municipal.
En aquest sentit, per a la secretària d'Organització d'ERC al Berguedà i candidata a Cercs, Marie Kapretz, la clau de la immigració és “la integració i la interacció”. Aquests dos aspectes són els que permeten que no hi hagi persones de primera i de segona, i que ningú hagi de deixar de banda la seva cultura per la del país d'acollida. En el cas del Berguedà, hi ha entre un 8 i un 11% de població immigrada, la major part de la qual d'origen marroquí. Malgrat que es tracta d'un percentatge molt baix, ha remarcat Kapretz, la immigració és un fenomen que “sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà”, i s'ha de fer un nou “plantejament mental per acollir-la de la millor manera”.

Desconfiança i invisibilitat

Dos dels problemes fonamentals que es troben les persones immigrants al Berguedà i, per extensió, a tot Catalunya, són la desconfiança i la invisibilitat. En primer lloc, i així ho ha plantejat el portaveu de la comunitat marroquina a Berga, Samir Boughalid, la desconfiança és el primer element que complica “poder fer una vida normal”. Aquesta sensació, ha afirmat, es fa evident a l'hora de trobar un habitatge o una feina, entre d'altres.

Relacionat amb aquest problema i amb la mateixa segregació que comporta l'exclusió, es troba la invisibilitat. “Al calendari municipal de festes potser s'haurien de recollir les festes de les altres comunitats que tenim representades”, ha indicat Altarriba, que ha criticat que la presència marroquina a l'agenda de l'ajuntament, per exemple, sigui “inexistent”.

Sessió de treball d'ERC sobre la immigració Foto: Aida Morales

http://t.naciodigital.cat/naciobergueda/index.php?id=1675

La casa

La Casa

Benvinguts, passeu passeu, aquesta es casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.
De quina casa parlen?
Determinada persona no pot entrar a casa, perquè és "de fora"?
Les cases no són les parets, són les persones que hi viuen.
La casa és on vius i on vols viure. És la casa que estimes, cuides, i mantens i millores i on hi és benvingut tot aquell que hi visqui, que vulgui ser, estar.
Els de casa som tots: alts i baixos, rossos i morenos, grassos i prims, amb defectes i amb qualitats. Ho som tots? Segur que no fas distinció?
Evidentment, SOM TOTS!
A casa hi hauria d'haver diferències sense desigualtats.
La casa hauria de ser sinónim de confort, aixopluc, repós, espai compartit on exercir la solidaritat dels membres que la integren.
Si els de casa som tots, qui són els de fora? Els que acullen o els que exclouen, els qui procuren el benestsr de tots o només d'uns quants, els qui respecten la diversitat o els qui imposen el pensament únic, els qui ens donen les eines per esdevenir persones lliures o els qui ens volen sotmesos sota una pretesa defensa territorial, els que ens ajuden a tenir les mateixes oportunitats o els qui prefereixen que persisteixin les desigualtats socials i laborals?
Sempre hem de fer reformes per donar respostes a les necessitats de tots. Els nens es fan grans i els avis ja no poden pujar escales.
Els "de fora" també som tu i jo quan diem o pensem "jo no sóc racista, pero...", quan tenim una actitud intolerant davant la diferència, sigui quina sigui aquesta diferencia!
Estirant el fil de la casa: hi ha qui ha deixat la casa dels pares per viure a la seva pròpia, malgrat això, encara es considera part d'aquella casa, però decora i manté la nova casa juntament amb qui ha decidit bastir-la.
La Catalunya dels "de casa" i dels "de fora" no la volem. En volem només una, que acull i té cura de tots els seus membres, resilent, dinamica, protectora, preventiva mes que reactiva, defensora amb els drets humans.
Parlar de primer "els de casa" no té massa sentit. Qui té casa? La majoria no en tenim, hi estem. Pocs sóm pripietaris, molts estan hipotecats i la casa és del banc, i un bon grapat vivim de lloguer, compartint pis o a casa de familiars. Això "dels de casa" no casa amb la situació actual: gent sense cases, i cases sense gent. Pots tenir la gran casa hipotecada, o una simple habitació rellogada, o un pis ocupat... tant se val quina casa és, però que et sentis a casa. Casa = sentiment de pertinença, sigui o no compartida amb una altra de llunyana.
Neruda va construir la seva casa i la va fer d'aire, de cel i d'estels. La Casa és sinònim de protecció, de recolliment, de llibertat.
La casa som totes i tots, sense cap distinció, i tant, que sí!

(Text escrit mitjançant una pluge d'idees per whatsapp i per les persones que formen part de la CS Polítiques d'Immigració ERC)

#NoEnElMeuNom i #NoALaViolència

Qui mati a un Ésser Humà seria com matar a tota la Humanitat, i qui salvi una Vida seria com salvar a tota la Humanitat. Koran 5:32No em resulta difícil escriure en paraules totes les coses que penso, però em vull reservar la còlera que desperta en la meva persona aquesta declaració de guerra. Sí, els terroristes ens han declarat la guerra i nosaltres hem de respondre. Em pregunto com? I de quina manera?Basant-nos en les ensenyances i l'educació que hem rebut de l'Islam, la primera normativa és NO a la violència, per consegüent la resposta és la Pau. L'Islam és una forma de Vida per els musulmans, i resol qualsevol conflicte amb la resposta de la Pau. I això només pot dir que els terroristes no formen part de la nostra comunitat malgrat matin en el nostre nom.Som Éssers Humans i l'instint de ràbia i venjança són latents, i vet aquí l'adversari més fort a qui hem de fer front, doncs tampoc podem contenir la ràbia dels atemptats de Paris, la gota que ha vessat el got després de tants episodis sanguinaris en nom del Islam, la qual cosa agreuja i posa en perill la nostra convivència i la de tota la Humanitat.Un savi va dir: "Si volem veure Pau, tolerància,  enteniment i comprensió,  ens hem de convertit en això" aquesta és la resposta. No hi ha accions neutres la més mínima gota pot fer vibrar tot l'Univers!Finalment, confio en que el coneixement de la ciutadania pugui vèncer la ignorància a la que ens volen sotmetre, confio en el saber distingir un musulmà d'un terrorista, i confio en que es faci Justícia davant qualsevol acte de violència. #NoEnElMeuNom i per suposat #NoALaViolència

Laila El Gamouchi
Sectorial Polítiques d'Immigració ERC

Informe Anual 2014 sobre el racisme a l’Estat Espanyol

#DOCUMENTACIÓ: Informe Anual 2014 sobre el racisme a l’Estat Espanyol

Publicat a http://www.sosracisme.org

Un any més, la Federació de SOS Racisme a l’Estat espanyol presenta una nova edició de l’Informe Anual.14 sobre el racismo en el Estado español, i el seu resum executiu, una eina de lluita valuosa contra el racisme i en favor de la igualtat drets i oportunitats

Informe Anual 2014 sobre el racisme a l’Estat espanyol – document pdf, castellà.Resum Executiu de l’Informe – document en pdf, en castellà.

Com recorda l’equip redactor del mateix, cada any la Federació de SOS Racisme es troba amb la dificultat de poder analitzar de manera rigorosa l’evolució del racisme a l’estat a través de les denúncies presentades per fets que tenen a veure amb motivacions racistes o xenòfobes. La raó és la manca d’estadístiques oficials. No obstant això, el mes de maig d’aquest any, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior va publicar un informe sobre els delictes d’odi a Espanya durant l’any 2013 amb 1.172 incidents registrats. Els principals fets comesos per motivacions racistes o xenòfobes sumen 381 incidents i es refereixen principalment a lesions, seguides d’incidents ocorreguts amb motiu de la celebració d’actes esportius. No obstant això, la informació oferta dista molt de ser completa ja que no detalla el recorregut judicial que han seguit aquests incidents.

A continuació, reproduïm l’índex de l’Informe Anual.14 sobre el racismo en el Estado español, un document que reuneix articles d’anàlisi, dades de les oficines i els serveis d’atenció i denúncies de SOS Racisme i informació rellevant. 

Índice: 
Presentación – 6
1. Oficinas de Información y Denuncia. Estudio de casos – 18
2. Política migratoria de la Unión Europea – 34
Dilemas morales y juego de espejos – 35
Shengen y control de Fronteras – 37
Asilo – 40
La vergüenza de Europa – 42
Estados UE. Iniciativas política migratoria – 43
3. Política migratoria del estado español – 49
El racismo institucional – 50
La nacionalidad. Nuevo actor en el panorama de la inmigración – 51
La normativa de extranjería y su reflejo judicial – 53
Control migratorio y asilo. Balance – 56
CIE. Un limbo entre la detención y la deportación – 58
4. El racismo visible – 75
Conflictos en el espacio público – 78
Conflictos vecinales – 84
Discriminación a través de las redes sociales, familiares – 89
5. Racismo social – 92
Educación – 93
Sanidad – 100
Discriminación en el acceso a servicios y locales públicos – 107
Discriminación laboral – 117
Vivienda -128
6. La doble discriminación – 142
Mujeres. Esclavas sexuales – 143
Mujer. Trabajo doméstico -164
Menores -168
7. Pueblo gitano -178
8. El discurso del odio – 204
Extrema derecha y populismo – 205
Islamofobia – 226
Antisemitismo – 229
9. Actuaciones policiales y abuso de poder - 241
Actuaciones policiales – 242
Seguridad privada – 259

Immigrants, emigrants? Catalans!

Immigrants, emigrants? Catalans!

El passat 15-11-2014 , vaig tenir l’oportunitat d’anar com a representant d’ERC, juntament amb la companya Maria Dantas, a l’acte que va organitzar a Vic la “UCFR” ( Unitat Contra el Feixisme i el Racisme), amb motiu de la protesta per la posada en marxa de “Som Catalans” un nou partit feixista i xenòfob. Aquest partit té un eslògan d’allò més significatiu: “Més independència, menys immigració”.

Des de la sectorial vàrem creure adient que jo hi anés com a representant, donat que en la meva persona conflueix el fet de ser regidor d’un poble d’Osona (Muntanyola), membre de la secció local de Vic i membre de la sectorial de Polítiques d’immigració, política social i ciutadania. 

En el referit acte, em van dir que havia de fer un petit parlament. Mentre pensava de què parlaria, em van venir al cap la Viviana, la Cora, la Mercè, la Núria, la Majo, el Marius, el Gingol, el Josep, el Jordi, l’Andreu... Vosaltres us preguntareu: Qui són aquestes persones? . Doncs bé, aquests, són Catalans residents a Argentina, a Brasil a Equador, a Uruguai.... Són evidentment Catalans, però també són Argentins, Brasilers, Equatorians i Uruguaians. I poden ser a l’hora Catalans i del país de rebuda. Si en aquests països haguessin triomfat els postulats dels partits feixistes, la Núria, la Mercè, l’Andreu, etc. no haguessin tingut oportunitats.

Fa tot just un mes, vaig poder assistir, com a representant d’Esquerra, a la XIII trobada Cultural dels Casals Catalans del Con sud-americà, celebrada a l’Argentina. És realment gratificant i encoratjador veure com dins la Cultura Catalana, coexisteixen altres cultures, t’adones que no és el mateix un català de Buenos Aires que un Català de Quito, o de Paranà o de Sao Paulo, però tots ells tenen la seva empremta Catalana. Arribat aquest punt, jo em pregunto, si acceptem aquest fet i els reconeixem a ells com a catalans al 100%, perquè no podem fer a la inversa? Tant ens costa adonar-nos que els immigrants que venen a la nostra terra són també catalans de ple dret?, tant ens costa respectar els seus orígens, la seva identitat? Tant difícil és d’entendre tot això? Tanquem d’una vegada per totes les portes a aquests partits racistes i xenòfobs. Pensem-hi entre tots una mica.

Toni Bou
Comissió sectorial de Polítiques d'Immigració

Per què DEMOS no és un bon exemple? (o en realitat és l’exemple de com aconseguir la indepèndència amb llistes separades?)

Sobre la llista unitària de l’independentisme, el de sempre d’esquerres i el nou liberal, se n’està escrivint moltes coses però de vegades, segons el meu criteri, amb exemples històrics que no s’ajusten a la realitat del context, ni al nostre ni al context on van sorgir d’altres experiències polítiques. Un d’aquests casos és el d’Eslovènia i la coalició DEMOS (un cas que no va ser únic a les independències dels anys 90, un altre cas ben conegut a l’època va ser el de Sajudis, a Lituània).

Se’ns vol vendre que la coalició DEMOS va ser una unió de tot l’espectre polític eslovè per declarar la independència. En realitat aquesta coalició (acrònim en eslovè d’ “Oposició Democràtica Eslovena”) no agrupava partits amb una tradició històrica consolidada ni molt menys de govern, sinó agrupacions molt joves, creades al voltant de figures de la dissidència i de revistes culturals i polítiques, i per tant amb una càrrega ideològica encara per construir. Això és tant així que un dels formants de la coalició, l’autodenominat Partit Socialdemòcrata Eslovè ha acabat essent membre del Partit Popular Europeu, una mica com el Partido Socialdemòcrata Portuguès, que a pesar del nom és conservador i membre del PPE, el que porta a equívocs, i molts, fins i tot entre treballadors de la Generalitat encarregats de programes internacionals de comunicació.

La coalició DEMOS però no va cóncorrer a les eleccions com a tal, és a dir, els ciutadans votaven partits diferents, que entenien que compartien punts comuns i estaven compromesos amb un programa de reformes. Tot i així, el primer partit en aquelles eleccions no va ser cap integrant de la coalició DEMOS sinó la Llista Unida de Socialdemòcrates (res a veure amb el llavors petit grup denominat Partit Socialdemocrata Eslovè) que era en realitat la nova denominació dels antics comunistes eslovens, també partidaris de la separació. És a dir, si hem de ser estrictes, les eleccions les va guanyar un partit que no formava part de DEMOS, tot i que els partits que s’adherien a la idea tenien més escons.

Fem-ho gràfic: el resultat de les eleccions eslovenes de l’Abril de 1990 va ser així:

Es pot veure clarament com cada partit va aconseguir més vots per separat que si s’hagués presentat una sola llista, i junts van aconseguir superar el que havia estat el partit més votat.

Per traduïr-ho: la situació seria com si diferents llistes “Ara és l’hora” haguessin aconseguit una majoria d’escons (ERC, CiU, CUP, ICV, Independents, tots sumats a posteriori), però el guanyador fos un partit d’esquerres que no forma part d’”Ara és l’hora” però que no s’oposés al procés (podríem pensar en PODEMOS, per exemple). La traducció però no és del tot acurada tampoc perquè els partits que conformaven la plataforma DEMOS si que compartien alguna cosa més que la voluntat d’independència: tots eren de centre i centredreta, i per tant no existia la pluralitat ideològica real que hi hauria en una plataforma tipus “Ara és l’hora” a Catalunya.

Al ser partits diferents, és evident que la plataforma DEMOS no podia durar. L’any següent de la “victòria” electoral, els partits (si se’n pot dir així de les joves organitzacions, moltes ni tan sols amb un any d’existència) ja es barallaven per quotes de poder futures, i la coalició electoral va deixar de tenir sentit.

Font: https://medium.com/@jordedu/per-que-demos-no-es-un-bon-exemple-7f9cf359beb4

Jordi Perales 朱迪