dijous, 22 de gener de 2015

La casa

La Casa

Benvinguts, passeu passeu, aquesta es casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.
De quina casa parlen?
Determinada persona no pot entrar a casa, perquè és "de fora"?
Les cases no són les parets, són les persones que hi viuen.
La casa és on vius i on vols viure. És la casa que estimes, cuides, i mantens i millores i on hi és benvingut tot aquell que hi visqui, que vulgui ser, estar.
Els de casa som tots: alts i baixos, rossos i morenos, grassos i prims, amb defectes i amb qualitats. Ho som tots? Segur que no fas distinció?
Evidentment, SOM TOTS!
A casa hi hauria d'haver diferències sense desigualtats.
La casa hauria de ser sinónim de confort, aixopluc, repós, espai compartit on exercir la solidaritat dels membres que la integren.
Si els de casa som tots, qui són els de fora? Els que acullen o els que exclouen, els qui procuren el benestsr de tots o només d'uns quants, els qui respecten la diversitat o els qui imposen el pensament únic, els qui ens donen les eines per esdevenir persones lliures o els qui ens volen sotmesos sota una pretesa defensa territorial, els que ens ajuden a tenir les mateixes oportunitats o els qui prefereixen que persisteixin les desigualtats socials i laborals?
Sempre hem de fer reformes per donar respostes a les necessitats de tots. Els nens es fan grans i els avis ja no poden pujar escales.
Els "de fora" també som tu i jo quan diem o pensem "jo no sóc racista, pero...", quan tenim una actitud intolerant davant la diferència, sigui quina sigui aquesta diferencia!
Estirant el fil de la casa: hi ha qui ha deixat la casa dels pares per viure a la seva pròpia, malgrat això, encara es considera part d'aquella casa, però decora i manté la nova casa juntament amb qui ha decidit bastir-la.
La Catalunya dels "de casa" i dels "de fora" no la volem. En volem només una, que acull i té cura de tots els seus membres, resilent, dinamica, protectora, preventiva mes que reactiva, defensora amb els drets humans.
Parlar de primer "els de casa" no té massa sentit. Qui té casa? La majoria no en tenim, hi estem. Pocs sóm pripietaris, molts estan hipotecats i la casa és del banc, i un bon grapat vivim de lloguer, compartint pis o a casa de familiars. Això "dels de casa" no casa amb la situació actual: gent sense cases, i cases sense gent. Pots tenir la gran casa hipotecada, o una simple habitació rellogada, o un pis ocupat... tant se val quina casa és, però que et sentis a casa. Casa = sentiment de pertinença, sigui o no compartida amb una altra de llunyana.
Neruda va construir la seva casa i la va fer d'aire, de cel i d'estels. La Casa és sinònim de protecció, de recolliment, de llibertat.
La casa som totes i tots, sense cap distinció, i tant, que sí!

(Text escrit mitjançant una pluge d'idees per whatsapp i per les persones que formen part de la CS Polítiques d'Immigració ERC)

divendres, 9 de gener de 2015

#NoEnElMeuNom i #NoALaViolència

Qui mati a un Ésser Humà seria com matar a tota la Humanitat, i qui salvi una Vida seria com salvar a tota la Humanitat. Koran 5:32No em resulta difícil escriure en paraules totes les coses que penso, però em vull reservar la còlera que desperta en la meva persona aquesta declaració de guerra. Sí, els terroristes ens han declarat la guerra i nosaltres hem de respondre. Em pregunto com? I de quina manera?Basant-nos en les ensenyances i l'educació que hem rebut de l'Islam, la primera normativa és NO a la violència, per consegüent la resposta és la Pau. L'Islam és una forma de Vida per els musulmans, i resol qualsevol conflicte amb la resposta de la Pau. I això només pot dir que els terroristes no formen part de la nostra comunitat malgrat matin en el nostre nom.Som Éssers Humans i l'instint de ràbia i venjança són latents, i vet aquí l'adversari més fort a qui hem de fer front, doncs tampoc podem contenir la ràbia dels atemptats de Paris, la gota que ha vessat el got després de tants episodis sanguinaris en nom del Islam, la qual cosa agreuja i posa en perill la nostra convivència i la de tota la Humanitat.Un savi va dir: "Si volem veure Pau, tolerància,  enteniment i comprensió,  ens hem de convertit en això" aquesta és la resposta. No hi ha accions neutres la més mínima gota pot fer vibrar tot l'Univers!Finalment, confio en que el coneixement de la ciutadania pugui vèncer la ignorància a la que ens volen sotmetre, confio en el saber distingir un musulmà d'un terrorista, i confio en que es faci Justícia davant qualsevol acte de violència. #NoEnElMeuNom i per suposat #NoALaViolència

Laila El Gamouchi
Sectorial Polítiques d'Immigració ERC

divendres, 2 de gener de 2015

Informe Anual 2014 sobre el racisme a l’Estat Espanyol

#DOCUMENTACIÓ: Informe Anual 2014 sobre el racisme a l’Estat Espanyol

Publicat a http://www.sosracisme.org

Un any més, la Federació de SOS Racisme a l’Estat espanyol presenta una nova edició de l’Informe Anual.14 sobre el racismo en el Estado español, i el seu resum executiu, una eina de lluita valuosa contra el racisme i en favor de la igualtat drets i oportunitats

Informe Anual 2014 sobre el racisme a l’Estat espanyol – document pdf, castellà.Resum Executiu de l’Informe – document en pdf, en castellà.

Com recorda l’equip redactor del mateix, cada any la Federació de SOS Racisme es troba amb la dificultat de poder analitzar de manera rigorosa l’evolució del racisme a l’estat a través de les denúncies presentades per fets que tenen a veure amb motivacions racistes o xenòfobes. La raó és la manca d’estadístiques oficials. No obstant això, el mes de maig d’aquest any, la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior va publicar un informe sobre els delictes d’odi a Espanya durant l’any 2013 amb 1.172 incidents registrats. Els principals fets comesos per motivacions racistes o xenòfobes sumen 381 incidents i es refereixen principalment a lesions, seguides d’incidents ocorreguts amb motiu de la celebració d’actes esportius. No obstant això, la informació oferta dista molt de ser completa ja que no detalla el recorregut judicial que han seguit aquests incidents.

A continuació, reproduïm l’índex de l’Informe Anual.14 sobre el racismo en el Estado español, un document que reuneix articles d’anàlisi, dades de les oficines i els serveis d’atenció i denúncies de SOS Racisme i informació rellevant. 

Índice: 
Presentación – 6
1. Oficinas de Información y Denuncia. Estudio de casos – 18
2. Política migratoria de la Unión Europea – 34
Dilemas morales y juego de espejos – 35
Shengen y control de Fronteras – 37
Asilo – 40
La vergüenza de Europa – 42
Estados UE. Iniciativas política migratoria – 43
3. Política migratoria del estado español – 49
El racismo institucional – 50
La nacionalidad. Nuevo actor en el panorama de la inmigración – 51
La normativa de extranjería y su reflejo judicial – 53
Control migratorio y asilo. Balance – 56
CIE. Un limbo entre la detención y la deportación – 58
4. El racismo visible – 75
Conflictos en el espacio público – 78
Conflictos vecinales – 84
Discriminación a través de las redes sociales, familiares – 89
5. Racismo social – 92
Educación – 93
Sanidad – 100
Discriminación en el acceso a servicios y locales públicos – 107
Discriminación laboral – 117
Vivienda -128
6. La doble discriminación – 142
Mujeres. Esclavas sexuales – 143
Mujer. Trabajo doméstico -164
Menores -168
7. Pueblo gitano -178
8. El discurso del odio – 204
Extrema derecha y populismo – 205
Islamofobia – 226
Antisemitismo – 229
9. Actuaciones policiales y abuso de poder - 241
Actuaciones policiales – 242
Seguridad privada – 259