dissabte, 15 de març del 2014

Jorge Fernández Quinze morts... i cap dimissió!

Jorge Fernández Diez: Un ministre d’interior amb profunda religiositat i conviccions cristianes exculpa la Guàrdia Civil per la mort de 15 homes. Molt cristià!

Jorge Fernández Once: Un co-responsable de la política europea d’aixecar murs a les seves fronteres (que provoca des de dues dècades més de 1.000 morts anuals, convertint la Mediterrània en un cementiri) és segons Rajoy “un excelente ministro”.

Jorge Fernández Doce: Un supernumerari d’Opus Dei compromès amb la pietat, que primer desmenteix els fets defensant l’honor dels cossos de seguretat, de seguida avala un muntatge arbitrari de les gravacions policials i finalment admet les evidències filmades. Però no dimiteix! I demana respecte i rigor a la Comissària europea d’interior que ha criticat els fets.

Jorge Fernández Trece: Un home que fa unes setmanes vota a favor de prohibir l’avortament “per respecte a la vida humana” no troba paraules de condol ni pronuncia una condemna per les morts produïdes. El respecte a la vida es limita a les persones del país?

Jorge Fernández Catorce: Un parlamentari que vota en contra el matrimoni homosexual “per preocupacions racionals” no troba relació causa-efecte entre l’actuació de la GC (llançament de pilotes goma i armes) i el “trágico fallecimiento” de les persones a les quals anaven dirigits els trets.

Jorge Fernández Quince: Un membre del govern que es nega a dialogar amb uns terroristes bascos disposats a deixar les armes, ordena el terror contra unes persones indefenses a les portes del regne espanyol en terres africanes.

JORGE FERNÁNDEZ QUINZE morts: Membre d’una família immigrant a Catalunya, fill de militar franquista, defensa que les fronteres han de ser impermeables, que unes persones que vénen nedant suposen un perill per la seguretat de l'Estat, i que les crítiques rebudes des d'Europa són , "España tiene acreditada su actuación en defensa de derechos humanos, en defensa de la dignidad de las personas y en ese sentido tampoco tenemos que recibir lecciones de nadie"

Cantant més avemaries podrà dissimular que ha suspès l’examen de consciència obligat per tothom, sigui cristià o no.

I nosaltres? Els assassinats de Ceuta ens afecten? Els diaris parlen d’immigrants il·legals, de subsaharians sense papers, d’africans indocumentats però no de ciutadans, d'humans, de persones! Releguen la notícia més avall que la de la lesió d’un futbolista del Barça i no donen opció a pensar en solucions, a criticar la nostra política europea migratòria,  econòmica, ni la hipocresia de les nostres exportacions d’armes. Davant de la popularització del discurs xenòfob i el rebuig de les polítiques peperes, cal ser sincers i respondre amb la mà al cor: Què hem de fer per no perpetuar la tragèdia? Quin és el valor de la vida humana?

Yorgos Konstantinou,
Educador, cofundador del col·lectiu “ IRÈNIA jocs de pau”, www.irenia.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada