dimecres, 9 d’octubre de 2013

In memoriam de Teresa Losada

«La convivència fa estavellar definitivament l'estretor de mires i l'egoisme domèstic per obrir-nos a un espai humà on habitar juntament amb els altres. (...) Anhelem ser amb els altres alguna cosa més que illes, tendir ponts entre les diferents sensibilitats, condicions, hàbits, ideologies i religions, perquè el que de veritat ens uneix no és altra cosa que l'afecte i el reconeixement.

El procés migratori es troba avui a la vora d'un penya-segat i requereix seguir ja des d'ara unes altres rutes per a convertir aquest present en el germen d'una altra història. Rere cada immigrant hi ha somnis i il·lusions; amb ells viatgen cultures, civilitzacions i religions que amplien les oportunitats vitals de tots. Avançant en la convivència ens adonarem que som com els icebergs, que tenen tres quartes parts de la seva densitat vital sota l'aigua. Hi ha molt a descobrir, cal obrir uns altres ulls per a veure el que no es veu, i unes altres orelles per a escoltar unes altres melodies.»

Teresa Losada, «Del diálogo de las religiones a la responsabilidad global», conferència al Comitè Óscar Romero 2008, i recollit per Xavier Alonso a "El diàleg de la vida quotidina" publicat a Quaderns Cristianisme i justícia, núm. 179

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada