dimarts, 8 d’octubre de 2013

La immigració en la nova República Catalana

Mai no havíem estat tant a prop de veure acomplert el nostre somni de sobirania nacional. Trigarà menys que més i aviat serem un nou estat d'Europa. Això significa que ens cal reflexionar, embastar i decidir com volem que sigui la Catalunya independent. A més de dotar-nos d'estructures d'estat, també hem de plasmar sobre el paper quines bases legals i de convivència ens regiran.

Tot i la lleugera davallada de les xifres de població estrangera a Catalunya, la immigració d'aquesta última onada iniciada l'any 2000 és estructural i probablement, quan les condicions econòmiques del país millorin, es tornarà a iniciar un nou cicle migratori.

Per primera vegada tindrem plenes competències legislatives en matèria d'estrangeria: el control de fronteres, els fluxos migratoris, la llei catalana d'estrangeria,..., i haurem de dotar-nos d'estructures com l'Agència Catalana de les Migracions. No tot està per fer. Tenim una Llei d'Acollida que marca les directrius d'un model català propi, malgrat encara no s'ha pogut desplegar.

Ens bastirem de les eines necessàries, d'això no n'hi ha cap dubte, però si només ho fem des de l'estricte vessant orgànica i normativa ens estarem equivocant. A la nova República catalana triarem la seguretat a la llibertat de les persones? Escollirem l'ordre a la justícia? Els valors republicans s'aplicaran a tothom per igual, vinguis d'on vinguis, i tinguis les creences que tinguis? Com diu Joan Manuel Tresserres, els valors s'adopten i el drets s'exerceixen.

És indubtable que hi ha d'haver un equilibri basat en els drets i deures de les persones i en el cas de la immigració hem de ser capaços d'aplicar-los i d'exigir-los en igualtat i no en funció de l'origen. El compliment dels deures com a ciutadà o ciutadana són directament proporcionals a l'exercici dels drets com a persones. Si formem ciutadania treballarem a favor de la justícia social però si coartem els drets de les persones induirem a la fractura social.

Parlo del conjunt de la ciutadania. Ens podem esforçar molt en acollir i integrar les persones nouvingudes però perquè aquesta integració sigui plena i exitosa tots nosaltres tenim una gran responsabilitat. No parlo només de la qüestió lingüística, sinó també en donar l'oportunitat d'un lloc de treball de responsabilitat, en el reconeixement professional qualificat, en no tenir recel a l'hora de llogar un pis, a no jutjar gratuïtament per raó origen, a no tenir por que un minaret formi part del skyline de la ciutat...

La nova República catalana ha de ser exemplar en el respecte als drets fonamentals de les persones però perquè això sigui real cal ser valents, molt i molt valents. No podem caure en l'error de crear una república amb dues categories de ciutadans, els d'aquí i els que han vingut de fora, i que malgrat els diem catalans o catalanes, afegim "d'origen estranger", i nosaltres mateixos tracem la línia que els diferencia... de qui? De nosaltres, que som la barreja de multitud de pobles que han viscut a la nostra terra des de temps immemorials?

Estem parint una nació i tenim l'avantatge que coneixem allò que ha funcionat en altres països i el que no. Aprofitem aquest bagatge per reflexionar, per debatre i per construir país, assentar uns valors convivencials comuns i republicans prou sòlids que facin de Catalunya una nació exemplar.

Montse Torres
Presidenta de la comissió sectorial de Polítiques d'Immigració
immigracio@esquerra.org

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada