dijous, 14 de maig de 2015

BARCELONA, CAPITAL DE LA NO DISCRIMINACIÓ

Ens trobem amb una nova realitat de moviments migratoris, que requereix nous contextos d’acció en àmbits com el jurídic i de les polítiques públiques de ciutadania, però també en l’àmbit social i de les percepcions.
Defensem una societat i unes institucions transparents i radicalment democràtiques, sense cap tipus de discriminació, ni per la procedència, per l’orientació sexual, per el país d'origen, per les creences, per les conviccions polítiques o ideològiques, per la instrucció, per la situació econòmica, per l’edat, per les qüestions de gènere, per la condició social.
L’experiència d’altres països d’Europa ens ha de ser útil per no repetir els errors i posar solució a allò que ja s’ha observat els darrers anys, l’augment del racisme i la xenofòbia malgrat els esforços i programes engegats pels diversos governs municipals. Mentre la normalització i la visibilització de la diversitat en tots els àmbits de l’espai públic no sigui efectiva, mentre el respecte a la pròpia cultura sigui qüestionada en l’esfera privada, Barcelona resta exposada als discursos xenòfobs i feixistes i al contagi de partits europeus d’ultradreta.
La tipologia de moviments de població migrada s’amplia i requereix mirar la realitat des d’una perspectiva multidimensional: persones que retornen al país d’origen; migrats que fan una reemigració, arrossegaments, catalans que marxen a la recerca d’oportunitats d’estudi o laborals. I per una altra banda tenim totes les persones que malgrat estar nacionalitzades la majoria de la població encara les percep com a “immigrants".
Considerem que la construcció de ciutadania ha de ser un dels eixos estratègics de ciutat i per tant, de tolerància "0" amb qualsevol tipus de discriminació i la defensa dels drets de totes les persones i de la igualtat d’oportunitats.
La immigració ha de deixar de concebre’s en termes de desenvolupament econòmic i posar èmfasi en la seva condició de persona, subjecte de drets i membre de la comunitat. I l’àmbit des d’on s’ha d’incidir més és el local.

Cal que parlem de la ciutat real, la del conjunt de la ciutadania, que inclou, lògicament, diferents visions i opinions sobre la gestió de la immigració. Tenim la responsabilitat de fomentar un discurs públic que promogui una mentalitat oberta a la diferència, a l’acceptació dels canvis socials i a la celebració de la diversitat.
En aquests moments a Barcelona 1 de cada 4 persones és d’origen estranger, però si tenim en compte els llaços emocionals, 1 de cada 3 barcelonins té un familiar de primer grau no nascut a l’Estat espanyol.
La conclusió és òbvia: la gestió municipal que es faci ara de la diversitat determinarà la cohesió social de la propera generació.
El marc de referència català és la Llei d’acollida i el Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016 de la Generalitat de Catalunya, que ja contempla les noves competències assolides (els informes d’estrangeria), l’emigració de catalans de tots els orígens i el procés de sobirania nacional.

BARCELONA MUNICIPALS 2015

Per una altra banda, les polítiques municipals d’acollida i d’acompanyament han de tenir una atenció especial vers la protecció de les persones dins el marc jurídic actual, el qual suposa restriccions imposades per determinades lleis, la irregularitat sobrevinguda motivada per la precarietat laboral i el Projecte de reforma de l’Administració Local del Govern espanyol.

Altres aspectes que cal redefinir a nivell municipal són la política d’acollida cap a la política d’integració, de la governança protectora a la governança inversora, l’optimització de la gestió dels informes d’estrangeria com a oportunitat d’inclusió en el circuit d’acollida i la reflexió de les ordenances municipals quan aquestes incideixen més en l’estrangeria que en la integració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada